Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Una valenciana al Front Republicà

Encarna Canet

24/04/2019 Encarna Canet
Encarna Canet Encarna Canet

En les eleccions al congrés espanyol he format part de la candidatura "Front Republicà" a Catalunya, impulsada per Som Alternativa, Poble Lliure i Partit Pirata. Una candidatura amb integrants de Catalunya, les Illes i el País Valencià.

Ser candidata és una mostra de solidaritat amb el poble català que ha fet un pas molt gran cap a la llibertat i el dret a l'autodeterminació, objectiu també de la part nacionalment més conscient de la resta de pobles que volen fer costat. Perquè nosaltres sí que ens creiem que som poble, diguen el que diguen, som PPCC. El fet que cada país tinguem uns processos propis, no ens fa oblidar l'objectiu compartit.

Aquests dies hem recorregut una part del país explicant el nostre projecte rupturista i demanant el vot per al Front Republicà per poder anar a recordar-li i exigir-li a l'estat i poble espanyol cada dia, que reconega el nostre dret a una República Catalana. Hem recordat i hem compartit amb molta gent del poble català que va ser apallissada i reprimida pel fet de votar, i que ens van respondre conculcant els nostres drets aplicant l'article 155 de la seua constitució. La participació de la gent ha superat les expectatives en molts pobles als quals arribàvem sense mitjans econòmics i sense els mitjans de comunicació. De moment sols en el cas de Barcelona la TV3 ens ha nomenat en l'acte en què la gent va desbordar la sala que ens va adjudicar la Junta Electoral.

El Front Republicà som muralla, volem fer front al feixisme que recorre Europa i els nostres pobles, i no els volem prop nostre. A qui si volem a casa són els presos i preses polítiques i a les persones exiliades, i que cessen les amenaces a les persones encausades. Les llibertats, civils, polítiques i d'expressió de tot un poble no es poden tancar per molts tribunals i lleis repressives que vulguen imposar-nos.

No ens serveixen partits polítics que estan del costat del 155 o que van aprovar el 135, del costat de la llei mordassa, de les clavegueres de l'estat, i del costat de les retallades socials... ni tan sols encara que s'anomenen "governs del canvi". No volem eixa "esquerra" que s'autoanomena "esquerra" i que no ha dit ni "mu" en solidaritat amb el poble català mentre l'apallissaven. Amb eixos no tenim res per a parlar ni negociar.

No volem ni ens creiem a eixe PSOE de l'OTAN i de les intervencions militars que disfressen d'humanitàries, el PSOE de les reconversions industrials i de la precarització laboral i social, el PSOE dels GAL i el del Pla d'Ocupació Juvenil, de l'article 155 i del 135, el de l'Operació Garzón, el que va redescobrir la guàrdia civil, el que va dir que respectaria allò que decidira el poble català i el que va dir que solucionaria l'espoli que patim... No ens creiem el PSOE.

No és la primera vegada que l'estat espanyol utilitza la repressió i la violència contra l'independentisme català. També després de la sacrosanta transició de la dictadura al règim del 78, als anys 70, 80 o 90. Recordem perfectament l'Operació Garzón del 1992 quan van ser detingudes unes 60 persones d'arreu de Catalunya i el País Valencià per la seua militància independentista, a les quals se'ls va aplicar la llei antiterrorista i una part van ser torturades i/o empresonades amb l'objectiu de "fer neteja" davant els Jocs Olímpics. Ara de nou la història repressiva es repeteix. Que els fa pensar a alguns que açò s'aturarà pel simple fet de tenir diputades que investisquen a Pedro Sánchez?

També al País Valencià tenim una llarga experiència en repressió directa i amb el feixisme dirigit des de les clavegueres de l'estat. Durant tota la transició van posar bombes contra intel·lectuals com Fuster o Sanchis Guarner, bombes als aplecs populars i a llibreries; van assassinar a persones compromeses com Valentín Gonzalez a València, a Miquel Grau a Alacant a Guillem Agulló a Montanejos... també vam patir les agressions feixistes recentment el 9 d'octubre del 2017 només per celebrar la nostra Diada, mentre la policia espanyola mirava cap a altre costat.

També tenim anorreada la nostra llengua -segurament més que a les Illes i a Catalunya- i la nostra cultura, tenim amenaçada l'escola pública i el professorat. No podem veure TV3 ni IB3 i fins fa poc no teníem TV i ràdio valenciana. L'enemic sí té clar on donar-nos fort, l'estat si tenen clar que som PPCC.

Però cal pensar que tenim el més important, tenim la força de la gent que lluita pels drets socials, contra l'infrafinançament i l'espoliació del nostre poble, contra els desnonaments, contra la destrossa del territori i l'horta, pel feminisme, contra la llei d'estrangeria i pel tancament dels CIES, per la llibertat d'expressió, per un altre model de tractar el planeta i a la resta d'éssers vius... Perquè la gent de Front Republicà som la gent dels moviments socials, tenim clar que la república es fa des de baix, que les repúbliques les fem nosaltres i no a un despatx.

I per això cal una revolta de radicalitat democràtica contra la involució de l'Estat espanyol com la que hem fet el poble català. Un model de resistència, inclusivitat, propostes, participació i mobilització per a altres pobles.

I per això cal la desobediència civil i construir la independència, no podem tornar ara a casa amb el cap aixecat perquè alguns consideren que no és el moment, que no cal anar al congrés, i que hi ha altres prioritats. Cada pas enrere que donem serà una crida a més repressió i major impunitat.

I per això cal també un Front Feminista perquè l'estat neoliberal en el qual ens obliguen a viure és en si mateixa masclista, patriarcal i violent. No podrem aconseguir una societat igualitària i inclusiva dintre d'aquest estat neoliberal perquè necessita les desigualtats i les exclusions per a sobreviure, s'alimenta de les desigualtats a les quals ens té sotmeses. I a les dones ens volen tornar a les cavernes, però s'equivoquen perquè la república som fonamentalment totes nosaltres.

La revolució democràtica i independentista de Catalunya és la causa de la llibertat, de les treballadores i treballadors vinguen d'on vinguen, del jovent, de les persones amb diversitat, de les dones, de la igualtat de gènere, dels drets LGTBI, dels drets humans.

Ens diuen que ens importen massa les banderes i poc les persones, quan ells la consagren a la seua constitució i encomanen l'exercit per a defensar una unitat imposada. En aquests moments la millor defensa dels drets socials que podem fer és avançar cap a l'autodeterminació i no podem esperar al fet que ens ho regalen, precisament aquells que diuen que no pensen negociar res. Tenim dret a decidir.


Per això des de Front Republicà no farem ni un pas enrere en el mandat del 1 d'octubre i del 3 d'octubre.

Nosaltres si posem línies vermelles, molt vermelles i són:

 

  • El reconeixement i exercici del Dret a l’Autodeterminació de Catalunya i dels pobles de l’estat que així ho reclamen.
  • La derogació de la reforma laboral impulsada pel PP i de l’article 135 de la Constitució, com a pas previ i necessari per al desplegament de polítiques reals de justícia social.
  • La derogació de la Llei Mordassa i la fi de la repressió contra la llibertat d’expressió.
  • La immediata posada en llibertat dels presos polítics catalans i el lliure retorn dels exiliats, així com la llibertat per la Tamara i per als joves d’Altsasu i la retirada de totes les causes judicials obertes contra el sobiranisme i el republicanisme.

L'únic vot útil és el vot valent, el vot antifeixista, antiracista, feminista, el vot de l'alliberament dels presos i les preses polítiques, el vot per a fer realitat i efectiva la República Catalana.

I davant l'amenaça que vindrà l'extrema dreta serà Pedro Sánchez qui ha de decidir si vol governar amb el poble català o amb l'extrema dreta franquista i misògina que arriba fins a l'extrem absurd de negar la violència de gènere i la memòria històrica. Front Republicà no cedirem a cap xantatge, serà ell qui escollirà.

Perquè sé que la solidaritat és la tendresa dels pobles, faig costat al Front Republicà.

 

Encarna Canet @EncarnaCanet

 

 

 

 

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid