Després de veure, escoltar i llegir en multitud de mitjans de tergiversació informativa i algú altre d’informació i comunicació, el procés de gestació, organització, i difusió de la manifestació realitzada diumenge 13 de març a València a favor del manteniment dels espectacles amb bous torturats i assassinats, no pense malgastar ni un àpex d’esforç en intentar contrarestar els missatges dels portaveus de l’esdeveniment.
Tinc diversos motius per a no fer-ho. El primer i més important és la confiança en les capacitats cognitives i intel·lectives de la majoria de la població malgrat la perversió militant de la majoria dels mitjans. Cap ni un dels seudo-arguments esgrimits, te potencialitat per a poder ser defensat amb arguments dignes de tal nom , ja siga des de la lògica formal o des de la lògica dialèctica. Si vostè amiga o amic que està llegint aquestes línies te cap dubte al respecte li recomane molt encaridament una desconnexió urgent dels “mass media”, un retir espiritual per acostumar-se novament a pensar per si mateix i una relectura d’aquelles autores que contra els poders de totes les dominacions terrenals han sabut mantindre l’esperit crític davant el sentit comú de cada època, farcit com ja sabeu dels costums i valors més reaccionaris.
La segona raó és la constatació d’un gran fracàs dels organitzadors. 10.000 (segons les seves dades) persones vingudes des de tot l’estat (i de fora) amb un desplegament impressionant de mitjans al seu favor, es mire com es mire, és un gran fracàs. Tota l’espanya de la carcundia, de les revistes del cor, dels programes de TV destinats al glamur, la prostitució (encoberta) de luxe, i els bous (sí eixos que emiteixen tots els dies en horari de màxima audiència abans dels informatius), de l’extrema dreta nacional-catòlica i d’un ventall de la premsa que abasta la practica totalitat de les capçaleres, a més del PP i bona part del PSOE... per a 10.000 persones. Sí hem de fer comparacions de mitjans, caldria remuntar-se a les organitzades contra el dret de les dones a decidir la seva maternitat i clar en la resposta numèrica no hi ha color.
La tercera raó és que el rerefons que hi ha en bona part dels suports manifestats, responen més a la necessitat de defensar les essències d’una espanyolitat que es cau per tots els costats que a la defensa d’uns espectacles que fins i tot la gent que ací la defensa no és capaç de fer-ho quan viatja i/o es relaciona amb gent que no està adoctrinada. Els únics arguments amb certa lògica (que no raons) són els dels afavorits per un negoci que s’esgota. Fer la desfilada a València posa en evidencia que és al País Valencià on l’espanya de l’espoli i la pandereta es juga el seu futur. Quina llàstima que alguns polítics d’ací encara no s’hagen assabentat. O tal vegada sí?
El que sí que vull dir són dues coses relacionades que tenen rellevància i que cal posar en evidència. La primera és l’expressió de valors masclistes i classistes (burgesos, empresarials) i sàdics en tota la manifestació i molt especialment en la capçalera. Les dones brillaven afortunadament per la seva absència. I juntament amb les dones tampoc hi eren cap dels valors que poden oferir un futur millor per a la majoria: llibertat, igualtat, solidaritat, democràcia, horitzontalitat, empatia, dret a decidir, alegria, futur, respecte per la vida, respecte pels i les iguals i els diferents...
La segona te a veure amb el “tren” que han agafat un sector de gent de la política com la senyora Bonig i el senyor Camps i alguns dirigents del PSOE (això sí a títol individual). Quan representants de la política com aquest/es s’agafen al clau roent d’una manifestació amb valors medievals com aquesta sense tenir en compte els valors que transmiteixen i no són immediatament foragitats de les seves formacions en particular i de la política en general, és que alguna cosa funciona mal a la nostra societat. Després la gent s’escarota de la pujada electoral de l’extrema dreta. Això és el que em preocupa.
