El 15 d’octubre es celebrà al Palau de la Música de València el Concert d’Obertura del Curs Acadèmic de la Universitat de València 2015-2016. Al mateix esdeveniment es celebrava també el 20è aniversari de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València.
Aquesta orquestra té un total de 80 dones i homes musics la majoria universitàries amb una edat mitjana de 20 anys. Al llarg d’aquests 20 anys han passat per l’orquestra un miler de joves músics.
El concert en conjunt, tant les obres escollides de Manuel Palau, Frank Martin i Dmitri Xostakóvitx, com la interpretació, va ser de molta qualitat. Així ho va referendar el públic amb els seus justificats aplaudiments.
Es necessari per a una ciutat com València i una Universitat pública com la nostra promocionar aquest tipus d’experiències que promouen l’estima per la música i la cultura entre l’alumnat i el jovent en general.
Em vaig alegrar moltíssim en veure com els i les interpretes portaven una vestimenta elegant però informal amb samarretes negres però molt lluny de la burgesa i classista vestimenta que porten moltes vegades les orquestres, que actua de fet com a una virtual barrera entre la música culta i la majoria de la gent.
No vaig poder evitar adonar-me però, que entre la plantilla que conformava l’orquestra en aquell concert en concret hi havia aproximadament 50% de dones i 50% d’homes. Tanmateix al programa que s’elaborà s’anunciava com a solistes 8 músics, únicament homes, a banda dels dos directors masculins també. Deu homes destacats en total.
Sense entrar a qüestionar la trajectòria professional d’aquests solistes de flauta, oboè, clarinet, fagot, trompa, trompeta, trombó i timbals que de ben segur serà de les millors, em costa pensar que entre el miler de dones i homes músics que han passat per l’orquestra durant 20 anys no hi ha cap dona músic que destacar com a solista o com a mínim mencionar.
El fet de veure la vida amb un poc de perspectiva de gènere té això de curiós, que sempre mires amb les ulleres violeta de com el patriarcat segueix imperant encara avui a la universitat, on més del 50% de l’alumnat son dones, i en la seua orquestra també en son almenys la meitat, i tanmateix sols els homes arriben a solistes o directors.
Una cosa més que cal corregir a la nostra Universitat perquè em negue a pensar que cap dona músic d’eixa orquestra te la capacitat de ser solista ni mereix estar en un llibret del 20è aniversari de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València.
Disculpeu però alguna ho havia de dir.
