Protegir sense denuncia
La Vicepresidenta i Consellera d’Igualtat de la Generalitat Valenciana Mónica Oltra ha proposat una modificació de la Llei Integral contra la Violència sobre la Dona del País Valencià (Llei 7/2012, de 23 de novembre Integral contra la Violència sobre la Dona en la Àmbit de la Comunitat Valenciana). El motiu es que es puga protegir aquelles dones que, patint violència de gènere no la denuncien.
Aquesta mesura seria una molt bona idea i coincideix en allò que sempre hem reivindicat les professionals que treballem en la matèria, donat que del nombre de dones que pateixen violència no totes telefonen als recursos d’informació i emergència. Del nombre total de les que telefonen no totes acudeixen als recursos especialitzats. De les que si acudeixen no totes denuncien. De les que denuncien i sol·liciten ordre de protecció sols a una part els la concedeixen. Si haguérem de fer-ho gràficament seria una cosa així:
Si ens atenem a les dades presentades l’any 2015 per l’Observatori de la Violència de Gènere del CGPJ de les 17.394 denuncies presentades al País Valencià van ser incoades 4.378 ordres de protecció i mesures de seguretat, de les quals 3119 van ser resoltes adoptades. Es a dir que un total de 14.275 dones a les quals hem aconsellat que denuncien i ho han fet malgrat el risc que corren, no han tingut cap mesura de protecció i de seguretat. [Gràfic]
Des de molt àmbits professionals i des de sectors de la lluita feminista s’ha reclamat de fa temps el fet que la denuncia no fora l’única clau de pas per a tot: per a obtindre protecció, dret a assistència jurídica, ajudes econòmiques, drets laborals com permisos, trasllats, dret a poder ingressar en un centre de protecció, accés a una vivenda... etc.
En general l’atenció integral que reclama la llei.
No obstant ser una bona alternativa caldria pensar en la quantitat de mitjans judicials, policials, psicosocials...que caldria implementar, recursos materials econòmics i humans que des del principi han estat i avui segueixen sent insuficients malgrat els avanços.
I de pas i posada a demanar també caldria pensar en revertir la privatització de molts d’aquests recursos com els Centre Dona 24 Hores, els recursos residencials, i les Oficines d’Ajuda a Víctimes del Delicte i implantar un sistema d’avaluació i supervisió des de les institucions públiques de tot el circuit d’atenció a la dona.
Encarna Canet. Universitat de València
