Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Assassins (I i II)

Articles (I i II) amb el mateix títol escrits per Lluís M. Xirinacs i publicats el 19 i 19 d'octubre de 1977 al diari Mundo Diario, a la secció "Diario de un senador." Articles traduïts i digitalitzats pel Centre d'Estudis Joan Bardina

28/05/2018 El fil roig
Lluís M. Xirinacs va escriure articles a la secció "Al servei d'aquest poble" del diari AVUI i també al diari 'Mundo Diario', durant els anys 70 Lluís M. Xirinacs va escriure articles a la secció "Al servei d'aquest poble" del diari AVUI i també al diari 'Mundo Diario', durant els anys 70

Assassins (I)

Diumenge passat des de la «Bústia» del diari «Avui», U. A. F. (Barcelona), em demana que contesti públicament a cinc preguntes. Avui contesto les primeres:

1. «¿Demanarà que l'amnistia arribi el 20 de setembre perquè així els assassins de l'AAA quedin lliures? Si hi ha més assassins (que n'hi haurà) continuarà demanant amnistia? Fins a quina data?».

Ja tenim amnistia, però és útil socialment aprofundir en el tema. Vaig demanar l'amnistia política incondicional quan va prendre possessió del seu càrrec el nou Cap d'Estat, a la fi de 1975. Els endarreriments no són culpa meva. Per què ataca un cercador d'un tractat de pau en comptes de perseguir als qui perpetuen la guerra? S'atreveix vostè a oposar-se a la voluntat expressada, fins avui, per tant de poble i tants partits polítics com ho han fet? És una amnistia per superar una dictadura i la conseqüent espiral de repressió i contrarepressió que produeixen morts en quantitat. Sense amnistia, segueixen les morts perquè segueixen les hostilitats. No pensa en la causa de les morts. Ingènuament, per evitar tres morts més, ataca la consecució d'un pacte que, tancant el motiu de la guerra encoberta, evitarà centenars de morts. I si demano complements a l'amnistia que han donat és per evitar noves morts.

2. «S’adona de debò que amb la seva actitud no només protegeix els que han assassinat, sinó també els assassins en potència? ¿També per a ells demanarà amnistia?».

Això vaig dir-li al ministre de l'Interior, Martin Villa: «Amb el retard de l'amnistia es fomenta la delinqüència». Però, fixeu-vos bé, «amb el retard de l'amnistia», no amb la petició d'amnistia. Amb ella vam eliminar una causa permanent de conflictes i de morts. Segons les seves idees, expressades en el pròleg de la seva carta, tot el qui mata és un assassí. Llavors els militars de tot el món serien assassins en potència i haurien d'estar a la presó.

3. «Crec que està desmoralitzant a la Policia. Per què s'han de buscar uns assassins d'esquerra o de dreta si demana que els deixi anar immediatament?».

Tampoc no és culpa del pacificador sinó dels guerrers la desmoralització de la Policia. Sap vostè que molts policies han estat demanant insistentment l'amnistia? Sap que per això han estat sancionats? Sap que ells també necessiten amnistia i que la que s'acaba de concedir es refereix també a ells?

Jo només li demanaria que fes un esforç per ampliar el cercle del seu pensament i que estudiï les causes de les morts. Gairebé totes les morts vénen d’enfrontaments a causa de la incomprensió per part d'uns dels problemes dels altres. Potser, com hauria dit Camus, acabem trobant que vostè i jo també som assassins i no podem tirar la primera pedra contra ningú abans de corregir-nos sobre certes coses.

Assassins (II)

Ahir vaig contestar les tres primeres preguntes d'U A. F. Passo avui a contestar les dues darreres.

4. «Sóc enemic de la pena de mort, com vostè. Té alguna fórmula perquè els assassins comparteixin les nostres idees?».

Hi ha assassins de moltes classes. Els de dretes ho són per conservar els seus privilegis. Els van aconseguir amb sang. És difícil arrencar-los sense que ells tornin a vessar sang. Tot i ser tan perillosos, mai no he pensat adreçar-me a ells per fer-los canviar de pensament. Fóra massa llarg d’explicar aquí els meus procediments.

Els d'esquerra ho són per sortir de la seva opressió i, sovint, de la desesperació en què els han sumit els poderosos. La solució és lluitar per expulsar la injustícia de la societat. Llavors desapareixeran els assassins d'esquerra. Malgrat tot, jo tracto, amb la meva forma de lluitar, de manifestar-los que potser existeixen camins tant o més eficaços que els seus i no cruents, per aconseguir el mateix. Però estic bastant solet. Si vostè m'ajudés i baixés de les còmodes graderies de les paraules a la incòmoda lluita a l'arena, els convenceríem més ràpid.

Hi ha una tercera classe d'assassins: els desgraciats sense cultura, sense oportunitats, sense afecte, sense diners, etc., que moltes vegades acaben pertorbats i maten. Tots som culpables d'aquests assassins. Els fabriquem contínuament amb el nostre egoisme, mantenint una irresponsabilitat gran davant les situacions greus de dèficits socials que ens envolten. Per què no apadrina vostè un assassí dels que són a la 3a galeria de la Model? Així ho fa amb gran sacrifici, a instància meva, la qui va ser la meva sol·lícita padrina, quan vaig estar a la presó.

5. «Estem d'acord que ha de millorar la societat... Però està segur que en una societat més perfecta no hi haurà assassins? Quina és aquesta societat més perfecta i on està?».

Es discuteix molt sobre el que és el model social perfecte. No hi ha cap solució infal·lible, que jo sàpiga. Vostè i jo, suposo, ens equivocarem cent vegades en intentar trobar-la i realitzar-la. Però hem de lluitar en aquest sentit. Ara la meva opinió, després de llargs estudis, és que l'assassinat no accidental va entrar en la humanitat a partir del Neolític, quan l'home, en començar a treballar perquè els recursos naturals espontanis escassejaven, va començar també a oprimir altres homes. Llavors apareix Caín, que mata el semblant. Si aconseguim una societat en què la distribució del fruit del treball sigui equitativa, crec que desapareixerà l'assassinat sistemàtic que ara patim.

 

*La digitalització d'aquest article es deu al treball de digitalització i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid