x Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Arraconar falsos missatges i contribuir a l'engrescament col·lectiu
09/04/2017 Carles Castellanos

Ens trobem en una veritable “guerra psicològica” amb l’estat espanyol i no podem cometre cap error. Com ja hem explicat altres vegades, l’estat espanyol treballa per a rebaixar el suport a la independència. I per a estendre el màxim de dubtes i de pors entre la gent més indefensa.

D’una banda, vol fer baixar el suport a la independència difonent diferents missatges enganyosos: un missatge de mena esquerranós; un missatge xovinista; i un missatge contrari a TV3.

Tots tres són fets des d’un llenguatge suposadament “radical” i aparentment espontani (tot i que, alguns, segur que han estat elaborats pels aparells de l'Estat espanyol, la caverna mediàtica etc.

Anant al detall, podem dir que el missatge esquerranós de mena ve a dir que això del procés independentista és una pèrdua de temps, un “processisme” que no va enlloc etc. Segons sembla, només l’estat espanyol s’ha adonat que ens trobem en un procés que va de debò, on hi ha voluntat política d’aconseguir la independència, anant en primer lloc al referèndum; però aprofitant que hi ha alguna gent (dirigents dels Comuns i els seus seguidors fins i tot dins l’esquerra independentista) que es creuen aquestes bajanades, hi ha diferents “agents” que van tirant llenya al foc per aquest cantó per a fer perdre força al camí cap a la independència.

El missatge de caire xovinista té com a funció fer perdre suport al moviment independentista entre la població d’origen no català. Té dues versions: l’un és la fòbia contra la població musulmana. Aquests missatges tenen la funció de “fer soroll”, embolicant la troca dividint la població, a base de difondre una imatge homogènia de la població d’origen musulmà on es posa al mateix sac el terrorisme islàmic i la població d’origen musulmà que aspira a una societat laica, com és el cas dels amazics (o berbers) els quals, a més, si tenen consciència amaziga, són favorables al català. L’altra versió és la dels acudits contra els espanyols, per mitjà dels quals s’intenta ridiculitzar en bloc tota la població d’origen espanyol a casa nostra. L’objectiu de tots aquests missatges és que el vot favorable al referèndum, entre la població d’origen musulmà i d’origen espanyol, sigui tan petit com sigui possible.

El missatge contrari a TV3 es fonamenta en l’exageració de les falles de TV3. La televisió catalana no és perfecta. Però en aquest cas es manipulen les imperfeccions de TV3 per tal de fer baixar l’eficàcia a l’única cadena que sabem que emetrà un missatge favorable al referèndum i que serà sensible al vot del SÍ. És molt sospitós que les altres televisions no rebin mai cap crítica de part dels qui veuen tots els defectes a TV3. L’objectiu, en aquest cas, és reduir al màxim la influència a l’única televisió amb un abast important que no serà contrària al referèndum i al SÍ.

És així com l’estat espanyol a través dels seus agents (voluntaris i involuntaris) vol contribuir a barrar el pas a la independència de Catalunya. I cal convenir que no és gaire intel·ligent, de part de les persones que es diuen independentistes, contribuir - per ignorància o deixadesa mental - a alimentar aquesta mena de missatges.

D’altra banda, com hem apuntat més amunt, l’Estat espanyol mira d’escampar el dubte i d’estendre la por davant la situació d’incertesa que es pot generar en algun àmbit.

La conquesta de la independència sabem que comporta algun moment de conflicte entre legalitats i diferents situacions d’incertesa. Però aquest “traspàs” inevitable l’hauríem de saber portar a terme sense que comporti fer caure el país en un mar de dubtes i pors que és justament l’arma privilegiada de l’estat espanyol per a intentar disminuir al màxim el suport al SÍ en el Referèndum i per a evitar la participació necessària. La nostra funció és, al contrari, col·laborar al màxim a esbandir dubtes i pors.

Sabem que la tàctica de l’estat espanyol, en la seva ‘guerra psicològica’, és crear dubtes i pors envers aquesta proposta ferma de canvi que representa la nova República catalana. I malgrat que moltíssima gent està convençuda que en qualsevol cas, amb la nova República catalana independent, no podem fer altra cosa que guanyar-hi, perquè partim de la situació ofegadora del marc polític de l’Estat espanyol, aquest Estat intentarà reforçar la idea de tota mena de perills imaginaris per a l’estabilitat individual o familiar de les persones.

Els mitjans de comunicació espanyols i espanyolistes no paren de mostrar  possibles perills com els següents, que presenten com a reals:  No es pagaran les pensions. Podem perdre els diners estalviats al banc. L’estat escanyarà els serveis socials bàsics (com els de sanitat etc.) i altres possibles calamitats inimaginables.

Tanmateix sabem que aquests suposats perills no són certs. Però el fet de ser anunciats per un poder que, des del moment de la seva implantació amb el franquisme, ha demostrat la seva capacitat d’agressió i d’abús, pot fer pensar a les persones que han viscut el franquisme i els abusos del règim monàrquic que el va seguir, que poden ser robades tranquil·lament per l’Estat, que els pot deixar sense pensions i els pot prendre els diners del banc o deixar-los sense serveis assistencials per mitjà de les disposicions legals i abusos d’autoritat que li plagui d’implementar.

L’independentisme ha explicat, però, a bastament que les pensions es paguen amb els impostos que es recapten dels treballadors en actiu i que, en un context polític europeu internacional com l’actual, un Estat no pot cometre abusos de poder com el de desposseir els seus súbdits dels seus estalvis. I també ha explicat que és justament amb la independència que el pagament de les pensions i el manteniment dels estalvis i els serveis, resulten més fermament garantits per la República catalana independent, en una situació internacional com la que vivim.

Tot i així, la “guerra psicològica” intentarà estendre el dubte, un dubte que no ha aconseguit fins ara fer baixar (malgrat la manipulació de les informacions) les xifres que ens donen una victòria clara: més d’un 70% de participació i vora un 60% de vots favorables al SÍ, segons enquestes recents.

En aquest context, convindrà, de la nostra banda, millorar les actituds, evitant els derrotismes o la manifestació pública dels dubtes o les indecisions. Hem entrat en una batalla psicològica oberta i la nostra actitud només pot ser la de la defensa aferrissada i unànime dels nostres objectius: Referèndum i República. No hi ha lloc per al dubte, amb el perill d’esdevenir col·laboradors inconscients de l’enemic. No hem de ser víctimes de les nostres pròpies estupideses. Ens hem de mantenir organitzats i actius. Estendre el convenciment en la nostra victòria, en la nostra capacitat com a nació mobilitzada per a construir la nostra República al servei del poble, és l’única opció que tenim per a poder guanyar.

Valora
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
Introdueix les teves dades si vols rebre el butlletí
(cc) 2006 - 2017 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid