En Manel Costa-Pau ha mort aquest dilluns passat 30 de maig, de matinada. Vaig conèixer en Manel Costa-Pau quan ja era un editor conegut i un intel·lectual influent, en ocasió del Tercer Congrés de Cultura Catalana una idea que va ser realitat gràcies a la seva determinació com a President de l’Associació per un Nou Congrés de Cultura Catalana una entitat que treballà durant més de cinc anys per a aplegar estudis i anàlisis entorn dels Països Catalans (“La nació secreta” tal com l’anomenà ell mateix en l’obra publicada per Llibres del Segle l’any 1999).
Sense el seu esforç i la seva clarividència aquest congrés no hauria estat possible ni s’haurien pogut aplegar les ponències en uns altres dos llibres (Països Catalans, Segle XXI. Identitat, societat i cultura. Resolucions i propostes del III Congrés de Cultura Catalana. Editorial El Jonc Lleida, 2000 // Països Catalans i normalització cultural: Ponències del III Congrés de Cultura Catalana. Editorial Mediterrània, Barcelona 2001).
Recordo en Manel Costa-Pau com una persona molt culta, gran coneixedor de la llengua i un pensador marxista rigorós. Ara que no podem tenir el seu mestratge directe, és imprecindible assenyalar que el seu exemple ha fructificat en les noves generacions d’independentistes que lluiten per una nació lliure i una societat més justa per mitjà d’unes eines d’anàlisi que Costa-Pau va fer emergir dins la més negra nit del franquisme.
Costa-Pau és, des de molts punts de vista, un exponent destacat del fil roig que ha permès la renaixença de la nostra nació i la continuïtat de la lluita popular.
És sobretot per aquest gran paper de ‘mestre dins l’adversitat’ que li hem d’estar eternament agraïts amb el convenciment que sabrem mantenir el seu llegat viu per sempre.
Carles Castellanos
Països Catalans, 31 de maig de 2016
