Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Moments de ruptura, moments de traïció
13/01/2017 Carles Castellanos

Lluís-Maria Xirinacs va deixar ben escrit per a la posteritat el seu al·legat en els volums del llibre “La traïció dels líders”, on va denunciar -a grans trets- les trampes de l’anomenada “Transició” que va tenir lloc, tot seguit del règim franquista. En aquest llibre subratlla d’una manera ben crua el paper d’uns dirigents polítics que van preferir aferrar-se al nou poder que s’estava constituint tot abandonant el poble a la seva dissort. 

Poca gent ho va saber veure amb la claredat d’aquell qui des del seu lloc privilegiat d’observació com a senador, percebia amb nitidesa els diferents episodis d’aquella vergonyosa operació. Una part important dels líders del moviment antifranquista  van escatimar al poble una ruptura política que hauria pogut portar a un sistema democràtic d’arrel popular, i van obrir les portes a una monarquia continuista que va perpetuar les estructures de dominació construïdes pel règim dictatorial, i va permetre repartir les prebendes entre les famílies dels franquistes i les famílies d’aquells antics demòcrates aferrats ara al nou poder. Una traïció amb tots els ets i uts.

En el moment actual, en què gràcies als esforços mobilitzadors del poble català que s’estan produint de manera creixent sobretot d’ençà de l’any 2006, existeix la possibilitat social i política d’encarar una ruptura, han aparegut nous líders que, aprofitant l’escalf de les mobilitzacions populars, tenen semblantment l’oportunitat de quedar (com els del període 75-79) ben retratats. La posteritat els deixarà en evidència en funció dels seus posicionaments fonamentals davant la ruptura o la continuïtat que preconitzin envers el règim monàrquic espanyol.

La independència l’única ruptura possible ara

Per a analitzar correctament els grans trets del moment polític actual cal que prenguem en consideració els factors fonamentals en presència, davant la possibilitat de ruptura que representa el moviment independentista català.

No cal aprofundir gaire per a afirmar que l’única possibilitat de ruptura amb el règim de la monarquia espanyola és la construcció de la República catalana, una conjuntura que ha anat avançant per mitjà de l’acumulació progressiva d’una àmplia base social, sense la qual cap ruptura no seria possible. Alguns mals analistes, incapaços d’entendre que no hi hauria cap ruptura possible sense la presència d’amplis sectors socials (de les classes populars i també d’amplis sectors de la petita burgesia i una fracció important de la mitjana burgesia), preconitzen una aliança amb l’esquerra espanyolista que saben que no pot comportar cap canvi de règim: només portaria a un canvi de cadires, un moviment en alguns llocs del poder.

És per això que, de vegades, manifestar avui una opinió crítica envers “el règim del 78” sense fer referència a la ruptura independentista, és una mena d’impostura intel·lectual flagrant que amaga sovint unes noves posicions que, al nostre país, tenen un contingut clar de caràcter continuista.

Només la ruptura independentista pot permetre escapar de la presó política que representa l’estat espanyol i obrir una possibilitat de canvi polític i social.

Les ambicions d’uns líders, contra la ruptura

Ens trobem, doncs, davant una situació en què, de manera semblant als anys setanta del segle passat, d’ara fa quaranta anys, el moment de canvi fa sortir tota mena de rosegadors i oportunistes dels seus caus. Són una bona colla els qui (potser inconscientment alguns) estan disposats a trair la possibilitat d’una ruptura independentista per unes aliances amb una suposada esquerra espanyolista que l’única cosa que permetria és aconseguir alguns càrrecs de govern i algunes hores de pantalla. És lícit pensar que és en el fons, aquest prosaic interès, el que mou aquesta mena de  propostes sense cap sentit polític creïble.

Si ens trobem davant la possibilitat d’una veritable reedició de la “traïció dels líders” convindria que l’independentisme i el conjunt del poble català, tinguéssim una idea clara de què ens hi juguem aquest 2017 i quin és el paper que hi fa cadascú.

O canvi polític i social, o monarquia espanyola prorrogada. 

O una ruptura independentista o una escandalosa traïció.  Aquesta és la qüestió.

 

Carles Castellanos

Valora
Rànquings
  1. Suspès un concert d'una banda militar al Castell de Calonge per una protesta independentista i la pluja
  2. La CUP reclama la incoació d'expedients per a determinar i sancionar els responsables de les irregularitats denunciades a l'empresa comarcal de residus NORA SA
  3. SIXENA: el 155, encara
  4. Recorden que l'obra de teatre on es ridiculitza el català va representar-se a l'antiga presó model de Barcelona on centenars de catalanistes i independentistes van complir condemna
  5. El català, llengua nacional dels Països Catalans
  6. XLVI Aplec patriòtic al Pi de les Tres Branques
  7. Reflexions sobre el Codi de Conducta i Bon Govern de l’Ajuntament del Vendrell davant l’afer de les factures del PSC
  8. Ens prenen la terra, ens prenen la vida
  9. La revolta popular a Vic aconsegueix celebrar una festa del poble i per al poble, sense bisbes ni fatxes
  10. Què es podria fer amb els 3.200 milions de l’aeroport? Manel Riu ho analitza a Crític
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid