Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Del 1974 fins el 2017 en van 43
07/03/2017 Carles Sastre
Carles Sastre, Secretari General de la Intersindical-CSC Carles Sastre, Secretari General de la Intersindical-CSC
La setmana passada es va tornar a parlar de l'execució (Dic execució per què es va fer d'acord amb la llei vigent, la llei té aquestes coses, no té perquè ser justa) de Salvador Puig Antich, encara és prou viva la barreja de dolor i indignació pel acarnissament d'un franquisme tronat.

Les darreres setmanes s'ha emès per televisió una sèrie que es diu Trinxeres sobre la Batalla de l'Ebre a la Guerra dels Tres Anys, que ha tingut una molt bona acollida de públic i que ha despertat moltes sensibilitats. Del 1938 al 2017 en van 79. Estem parlant de ferides històriques que encara no s'han tancat, que la Transició exemplar va amagar de manera barroera, i ara que es parla de la fi del règim del 78 tornen a la palestra.

Trec a relluir tot això perquè sembla que estem davant d'un nou exercici d'amnèsia col·lectiva, més del mateix. Ara es pot criticar la Transició i el règim del 78, està de moda, però per fer-ho cal tenir clares tres coses, com a mínim.

Recordo que l'execució de Salvador Puig Antich es va fer en plena campanya del Pacto Por la Libertad i la política de Reconciliación Nacional impulsats pel PCE i a Catalunya pel PSUC, recordo com militants del PSUC retiraven els cartells i la propaganda en contra de l'execució ja que anava en contra de la seva estratègia política, això era així a Catalunya i em consta que a llocs d'Europa el PCE es va posar de perfil. Ho hem oblidat?

L'Amnistia del 77 va ser la llei de punt final del franquisme amb l'acquiescència de les forces polítiques democràtiques, Amnistia que no es va aplicar als independentistes catalans, estàvem fora de la foto fixa de la Constitució i l'Estatut d'Autonomia. "Sin violencia se puede hablar de todo". Llibertat, Amnistia... D'això parlem i també ho hem oblidat, pot ser era el preu a pagar, però una cosa és pagar el preu i l'altra passar el bou per bèstia grossa.

I la tercera, és el secret més ben guardat de la Transició, "el reforçament del bloc històric dominant" per dir-ho en termes clàssics. Ras i curt vol dir que es re-reparteix el pastís: els de sempre, els del franquisme, i els de la Transició, líders d'esquerres acabant a consells d'administració, sous d'escàndol a empreses públiques en ajuntaments d'esquerres, senadors de jacuzzi, sindicats del règim del 78, comissionistes de tot pelatge amb comptes a Andorra amb el vist i plau de comandaments de la Guàrdia Civil, finançament dels partit polítics vinculat a l'espoli dels fons públics...

Resumint, criticar el règim del 78 està bé, ja era hora, però per ser creïbles cal també un exercici d'autocrítica que no es veu per enlloc.

Valora
Rànquings
  1. La web "Adéu Ibex35" informa com fer el canvi a un consum ètic, sostenible i de proximitat
  2. La Flama del Canigó arribarà a Hamburg, Brussel·les, Ginebra i Edimburg
  3. Poble Lliure emplaça totes les forces independentistes d’esquerres i basades en la radicalitat democràtica a crear una direcció estratègica compartida
  4. Rebuig a l'acte de la Fundación Princesa de Girona a Vilablareix
  5. Un mort al passatge de la Camèlia número set
  6. La Universitat de Granada pressiona a la plataforma Andalusia pel dret a decidir per impedir la conferència de la CUP
  7. No perdem el nord
  8. Jo odio
  9. Nerea Barjola: “El relat dels mitjans sobre el cas de ‘La Manada’ segueix el mateix patró que el de les noies d’Alcàsser”
  10. Dilemes de la solidaritat
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2018 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid