De manera imprevista he vist com les notificacions de twitter han pujat a més de dues-centes en pràcticament 24 hores, gestionar això de manera particular m'és impossible i soc molt conscient de les limitacions del format per algú, com jo, que sóc de llapis i paper. Per tant opto per aprofitar aquesta oportunitat per respondre de manera global, a la manera de... i ja perdonareu si passo dels 140 caràcters.
Als que em donen suport, o comparteixen opinions, moltes gràcies. Als que discrepen o critiquen, intentaré respondre. I als que insulten o amenacen que demanin tanda i esperin.
Respecte què a si opino d'una determinada manera és perquè no he patit en carn pròpia la crisi i les retallades, diria que la situació personal i familiar cadascú se la coneix. Que a l'hora de fer anàlisi política s'ha de fer més cas al cap que a l'estomac. I que a vegades centrar-se en cercar culpables ens allunya de cercar solucions.
Respecte a la sobreexposició als medias. La primera pregunta a fer-se és “qui prodest”, preguntar-se qui és el titellaire, i calcular el risc, a partir d'aquí... . Recordo que això val per tota sobreexposició. I un advertiment, són més manipulables les preguntes llargues que les respostes curtes.
Hi ha tantes veritats absolutes com Esglésies, el problema és pels que no en som de cap. No tenim altre remei que parlar de probabilitats, i constatar que els camins del Senyor són inescrutables.
Sovint no triem entre una bona i una mala opció, sinó entre una de dolenta i una de pitjor, no optes per allò que voldries optes entre allò que pots. Com s'explica després depèn de qui controla el relat.
Voler-ho canviar tot en un moment determinat ens pot portar a no canviar res, i em remeto al paràgraf anterior. Contradicció principal, contradicció secundària, acumulació de forces, guerra de posicions guerra de moviments, guanyar terreny o perdre'n, guanyar temps o perdre'n, i sobretot per què i per a qui.
Molotov-Ribbentrop, l'estranya parella, ho dic com a cas extrem i que, per cert, no comparteixo. Decidim el que decidim sempre tindrem una estranya parella, en la proximitat o en la distància i ens farà més o menys angunia. Qui no vulgui contradiccions que no envelleixi.
El joc del gallina, el jugui qui el jugui, és un joc d'adolescents. James Dean va morir jove. Amb això no dic que no es jugui, però serà per satisfer l'ego, testosterona en vena.
En tota negociació, en cas de trencament, la patata calenta s'ha de deixar a l'altra banda. Pots plantejar la clàusula inassumible, però si és massa obvia no et servirà. Passar-ho pel filtre de qui controla el relat. En cas de fracàs, negociació/procés, en mans de qui estarà la senyora patata? I qui en farà el relat.
Cost d'oportunitat, quan obres una porta deixes d'obrir-ne una altra. Cal valorar quina opció és menys dolenta, em remeto a sis paràgrafs anteriors.
Ni en aquest darrer he respectat els 140, ja perdonareu.
