Sard d'origen alguerès també va ser un ferm defensor del català a l'Alguer, va fer una gramàtica i va fundar una escola on es va ensenyar català fins el 1970. Lluny del que podria ser un plantejament folklorista en fa un enfocament complex i modern vinculant la llengua al context polític i al model social i econòmic. Arquitecte de professió -s'està fent un estudi exhaustiu de la seva tasca- també va ser un impulsor del manteniment de l'estil arquitectònic a la illa i va impulsar mobilitzacions contra l'efecte nociu del turisme massiu. Tot xerrant amb el Delegat de la Generalitat a l'Alguer, abans de l'acte del dia 15, vam convenir que es tracta d'un visionari, anticipat al seu temps i per tant en bona mesura incomprès o comprés a posteriori, que és una altra manera de dir-ho, “illuminato illuminanti”
Des d'aquest enfoc global va ser un ferm defensor de la necessitat d'un sindicalisme sard, independent de les estructures estatals. I de reforçar les relacions entre Sardenya, Còrsega, Les Illes i Catalunya, l'eix mediterrani del sud. Tant des del sindicalisme sard, cors com català entomem el repte tot aprofitant la nova situació política a Còrsega i sobretot el que ha de ser una reflexió estratègica sobre el paper de la futura República Catalana a la Mediterrània. Ens ho creiem o no ens ho creiem? I si ens ho creiem de debò Catalunya té una gran tasca a fer tant des del punt de vista econòmic, com polític com cultural i des del sindicalisme nacional en fem una aposta forta.
El 4 de maig, a les 19h, a l'Institut d'Estudis Catalans a Barcelona es presentarà el llibre d'Antoni Simon Mossa “El pont retrobat” on podrem comptar amb el testimoniatge del seu fill Petru, entre altres. Una bona oportunitat per retrobar o descobrir una persona referent que faríem be d'incorporar al repertori.
“És preferible una república d'esparracats que una colònia de miserables”
