Com diu la lletra de la cançó Lluitadors de Toni Roig
A tots els companys que lluitàreu,
deixàreu la vida per un món millor,
als marginats per la història
sempre mal contada pels guanyadors.
Crit perquè el cel
sigui més just,
vull cridar:
més memòria històrica per a tots els lluitadors.
Aquest dimarts i dimecres, els Cinemes Girona a Barcelona acolliran l'estrena del documental Xirinacs, a contracorrent.
En aquesta línia de la recuperació de la memòria històrica per mantenir viu el fil roig, és un orgull per a Lllibertat.cat haver participat en l'edició d'aquest documental. Així com també d'haver comptat amb centenars de persones per fer-ho possible en el marc de la campanya de micromecenatge. Tot i així, vull remarcar que ens hagués agradat haver fet un gran acte d'homenatge. Ara bé, el vídeo es passarà molt aviat per TV3 i a hores d'ara, ja ens han demanat de fer actes arreu de la nostra nació. És així com el conjunt del poble català l'homenatjarà realment, a l'amic que va deixar de ser esclau ara farà 9 anys. Un amic que continua present entre nosaltres i que ho va donar tot per assolir la llibertat nacional i la justícia social del nostre poble.
Així, en el seu darrer escrit «Acte de Sobirania», Xirinacs es dirigia al conjunt del poble català d'amics i ens deia entre altres coses que ens havíem d'alliberar dels opressors. Fent referèncianomés als aparells de l'Estat espanyol i francés.
També ens deia en aquest escrit 'Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa'. És la via en la qual ens trobem plegats ara, seguint el seu fil roig de la insubmissió, ja que hem perdut la por i així ho demostrarem aquest dissabte pels carrers de Barcelona fem pinya en suport als nostres càrrecs electes insubmissos.
Com ara fa 40 anys d'aquella Marxa de la Llibertat, prohibida però la insubmissió la va fer possible ja que va travessar el país per reivindicar l'Amnistia i els anhels de llibertat del nostre. El poble no va tenir por i es va posar a caminar. Mentrestant, Xirinacs des del domicili permanent a la carrer Entesa, 155 era informat puntualment de la tasca dels marxaires i dels actes de desobediència que es donaven a tots els indrets on passava la Marxa. Recordo que a Sant Just Desvern, durant el pas de la Marxa, el dirigent del FNC, Antoni Malaret es va enfrontar a la Guardia Civil, negant-se a lliurar-lis la seva seva documentació. El poble havia perdut la por, però tal com ho denunciava Xirinacs va aparèixer la convocatòria d'eleccions i els líders van córrer per agafar una part de pastís i van abandonar el carrer. Xirinacs ho explicava en els seus llibres sobre la traïció dels líders fent referència a les cúpules dels partits de la dreta i també aquells d'orientació d'esquerra, com el PSUC.
Per a Xirinacs, l'anomenada transició no podia anar bé, ja que s'havia configurat com un pacte antinatural entre feixistes, l'oligarquia i els demòcrates on al final els demòcrates van ser escombrats.
No hi ha cap dubte, que el nostre amic Xirinacs ens ha deixat una alenada d'aire fresc per assolir la ruptura i omplir de contiguts els anhels de llibertat i justícia social del nostre poble.
Amic ens tornarem a trobar, però aquest cop, en una terra lliure d'opressors, explotadors i corruptes
