Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Quina república? El republicanisme català 85 anys després del 14 d’abril
16/04/2016 Juli Cuéllar
Juli Cuéllar Gisbert, historiador i regidor per la CUP a Mataró Juli Cuéllar Gisbert, historiador i regidor per la CUP a Mataró | Autor: Llibertat.cat

Per Juli Cuéllar Gisbert, historiador i regidor per la CUP a Mataró

El 14 d’abril de 1931 cal interpretar-lo com a un acte de sobirania unilateral . La proclamació de la República Catalana feta per Macià va ser determinant perquè els polítics de la Segona República espanyola acceptessin, per la via dels fets consumats, un govern català autònom. L’evolució i el tràgic desenllaç de l’experiència republicana dels anys 30 del segle XX, demostra que la mentalitat espanyolista era compartida per bona part dels republicans espanyols, tant d’esquerres com de dretes.

Cal extreure les lliçons històriques de la involució centralitzadora de la Segona República, que s’imposà a partir del Bienni Negre 1934-36, que continuà després dels fets de maig de 1937, posant fi al període revolucionari iniciat el 19 de juliol de 1936, i que es va consumar amb la derrota militar i l’adveniment de la Dictadura feixista.

És important superar la nostàlgia i els relats acrítics del republicanisme espanyol. República no és necessàriament sinònim de llibertat o emancipació. Això prou que ho saben a la Catalunya Nord, on la República francesa ha esborrat la catalanitat en nom del progrés.

La supervivència de la nació catalana (dels Països Catalans) només és possible fora dels estats que ens ocupen, fora de França i d’Espanya, i no depèn, en cap cas, de la forma que aquests estats prenguin.

Per tant, té cap sentit continuar dedicant recursos i esforços a aconseguir que el Regne d’Espanya es converteixi en una república? Una hipotètica III República espanyola no és cap garantia per als nostres drets socials i col·lectius, perquè el que importa no és l’embolcall sinó el contingut.

No oblidem: Espanya i França són estructures de poder imperialista, i des d’una perspectiva nacional (catalana) i de classe no es poden reformar.

La solució passa per la mobilització popular i per la construcció d’un estat propi, a partir de l’exercici del dret d’autodeterminació (dret de decidir), un dret que per a reeixir ha de comptar amb el suport majoritari de la població. I aquest és el punt històric en el qual es troba la societat catalana: estem a l’inici del procés constituent de l’Estat Català, que haurà d’adoptar la forma de República independent, i que les esquerres hem de defensar que serveixi per redistribuir el treball i la riquesa que generem, posar fre a l’hegemonia dels mercats, i garantir de forma efectiva els drets socials bàsics (habitatge, educació i sanitat pública, etc.), així com també la preservació del territori del medi ambient.

En definitiva, una República Catalana inspirada en els valors socialistes i emancipadors de la solidaritat, la igualtat, la participació popular, la llibertat i la laïcitat.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid