Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Qui avisa no és traïdor!
14/11/2015 Juli Cuéllar
Juli Cuéllar Gisbert, historiador i regidor per la CUP a Mataró Juli Cuéllar Gisbert, historiador i regidor per la CUP a Mataró | Autor: Llibertat.cat

Per Juli Cuéllar Gisbert, historiador i regidor per la CUP a Mataró

La correlació de forces sorgida del 27S va fer bascular, de forma clara, l’independentisme cap a l’esquerra. Per tant, això s’ha de traduir en el programa del nou govern i també en el seu lideratge.

La dreta oblida que la independència té un preu. Per això, és inadmissible que en nom de la independència es vulgui fer passar les esquerres per l’embut.

Per molt que diguin missa, Artur Mas no genera consens i no suma. Per què, doncs, Junts pel Sí s’atrinxera en la figura d’Artur Mas?

Tot i  així, cal admetre la realitat: la CUP té una força reduïda i no disposa d’una hegemonia social per desplegar tot el seu programa. Per tant, cal trobar un punt intermedi. Ni tu ni jo. La síntesi del moment històric es concreta en la necessitat objectiva de construir una República Catalana, que només serà possible sobre la base d’una aliança conjuntural entre uns sectors socials amb interessos de classe contraposats. Ras i curt.

Si Artur Mas s’enroca, anirem cap a unes noves eleccions amb les bases sobiranistes desmobilitzades i desmoralitzades, i per bé que algunes enquestes indiquin que la CUP podria millorar les seves expectatives, hi ha el perill real de què les opcions del NO i del SÍ-NO sumin prou vots i formin un govern alternatiu que enterri el procés cap a la independència.

Altrament, si les esquerres maximitzem les nostres exigències, a més a més de la probable repetició de les eleccions, sorgeix el risc d’implosió de l’espai polític de centre-dreta que fins ara ha capitalitzat CDC i l’abandonament de l’aspiració independentista per part d’aquests sectors.

La trifulga entre CDC i la CUP no s’acaba amb la investidura, però per resoldre aquest tràmit és necessari que comparegui un tercer actor que fins ara ha estat absent: ERC i els independents de la llista de Junts pel Sí. Aquests sectors han d’abandonar  la retòrica simplista de la unitat i han d’assumir la responsabilitat de governar el  país de forma transitòria, desplaçant les polítiques neoliberals i, sobretot, les persones que, com Artur Mas, no generen consens.

Finalment, no vull fugir d’estudi, la CUP tenim una responsabilitat majúscula. Responsabilitat amb la justícia social i amb el futur del país. Trobar l’equilibri intern serà, malgrat tota la pressió a què estem sotmesos, lent i feixuc. Per tant, paciència i que ningú en dubti: no fallarem! Ara bé, portes enfora també cal deixar clara una cosa: si es menysté a la CUP i les seves propostes, el procés cap a la independència anirà per un pedregar.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid