Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Ni règim, ni casta
04/02/2015 Juli Cuéllar
Juli Cuéllar Gisbert, historiador i militant de la CUP de Mataró Juli Cuéllar Gisbert, historiador i militant de la CUP de Mataró

Per Juli Cuéllar Gisbert, historiador i membre de la CUP de Mataró

 

 

“per curar el mal d’Almansa  

ens vindrà res de Madrid”

Albaes (Al Tall)

 

Arran de l’actual crisi sistèmica (social, econòmica i política), el discurs públic d’una part l’esquerra regeneracionista espanyola s’ha renovat amb dos marcs conceptuals basats en la denúncia del “Règim del 78” i de la “casta” que el gestiona.

Parlar de casta i no de classes socials ens endinsa en un esquema analític inabastable que dificulta enormement la comprensió de la realitat. Parlar de règim tampoc és neutre, perquè implica que la lluita té com a objectiu substituir el règim actual per un altre que, presumptament, serà més democràtic, menys corrupte i més just.

Sembla com si en el context actual hom pretengués ressuscitar les activitats contra el règim i el relat seràfic de l’oposició democràtica a la Dictadura franquista...

Però des d’una òptica catalana d’alliberament nacional, la supervivència dels Països Catalans només és possible fora dels estats imperialistes que ocupen la nostra terra. Per això, qualsevol  canvi de règim, tant a Espanya com a França, és una mera qüestió formal.

El llenguatge i el relat de l’esquerra independentista no pot ser ambigu ni tampoc ha de legitimar la dominació de l’Estat ocupant. Per tant, en comptes de plantejar “el trencament amb el règim hereu del franquisme” és més clar i nítid explicitar que el nostre objectiu és la ruptura amb els estats espanyol i francès.

Si no som lliures i plenament sobirans, la legalitat d’un nou règim espanyol, per molt republicana i progressista que es vulgui presentar, sempre serà aliena i il·legítima. En aquest sentit, l’èpica de L’Estaca resta buida de contingut si s’aposta per les terceres vies i la sucursalització de la política catalana. L’experiència històrica ens demostra que l’Estat espanyol és irreformable, per tant, cal denunciar com a irresponsables aquells qui alimenten falses esperances i ens conviden malbaratar energies participant en marxes pel canvi i la regeneració de l’actual règim nascut del Pacte Constitucional de 1978.

 

Valora
Rànquings
  1. El tancament d'escoles deixa sense feina centenars de docents substituts
  2. L'activista i cantant kurda Helin Bolek ha mort després de passar 288 dies en vaga de fam
  3. El comitè d'empresa de l'Hospital Santa Caterina denuncia que els treballadors han de reutilitzar mascaretes i bates d'un sol ús
  4. L'Agustí ha passat per l'hospital: "un vell resistent de les tortures a Via Laietana"
  5. "Activats per atendre totes les necessitats que aniran sorgint" (crisi Covid-19)
  6. El 'cervell' del govern espanyol és el responsable de la campanya 'Limpiando Badalona' de Xavier García Albiol
  7. Cassolada contra els militars espanyols a Iruñea
  8. Òmnium Cultural fa un vídeo irònic sobre les declaracions del general Villarroya i la seva relació amb el rei d'Espanya
  9. La CUP alerta de la possibilitat que l'Exèrcit espanyol no es retiri un cop decaigui el decret d'Estat d'alarma
  10. La comissionada de l’Agència de la Salut Pública de Barcelona va incitar al contacte social en plena pandèmia del COVID-19
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid