El passat 30 d’agost la CUP va celebrar a Mataró una jornada de debat sobre processos electorals i municipalisme. D’aquesta trobada en destaquen dues realitats: els municipis petits, en els quals predominen les preocupacions d’ordre logístic i de detall programàtic, i d’altra banda les grans ciutats, on la preocupació se centra en la política d’aliances.
Malgrat la diversitat de realitats locals, convé parlar-ne, exercir l’autocrítica, assumir les pròpies mancances i reconèixer els nostres punts forts en un context social i polític molt canviant.
El projecte tàctic de l’esquerra independentista, la unitat popular, s’ha desplegat a través de la CUP en els últims vuit anys a base d’esforç i de picar pedra des de la base, amb els moviments populars, poble a poble, barri a barri. Tenim una experiència acumulada i uns rèdits prou bons. Però aquest bagatge pot resultar insuficient en el nou cicle polític i electoral, marcat pel 9N, l’avançament de les autonòmiques de Catalunya i les municipals de 2015.
Si no movem fitxa, a moltes de les grans ciutats es pot produir un estancament del projecte polític de la unitat popular i en el cas d’unes autonòmiques anticipades la CUP pot trobar-se fora de joc.
No es tracta de subestimar el rol jugat per la CUP, es tracta de no fer de la CUP una finalitat en sí mateixa, una capelleta incapaç, amb la pretensió que el procés rupturista i d’alliberament s’aturi fins que tinguem l’organització perfecta.
La realitat mana i cal donar-hi resposta.
L’aparició de Procés Constituent, Podemos i de Guanyem Barcelona manifesten la feblesa de la CUP, que avui dia no té prou força per a rebatre els lideratges mediàtics sorgits a redós d’aquestes noves organitzacions.
No és una qüestió casual que la CUP hagi desaparegut del mapa políticoelectoral barceloní en poc menys de sis mesos. De fet, Barcelona serà, ens agradi o no, el terreny de joc en el qual es definirà el sistema políticoelectoral dels propers anys a Catalunya. Per això, cal parar especial atenció als moviments polítics que s’hi estan produint.
La CUP pot aportar experiència, esforç militant, honestedat, programa i cultura assembleària. Però, no podem anar amb un lliri a la mà, perquè sinó acabarem fent d’escarràs al servei d’unes elits reformistes.
La configuració d’un front ampli d’esquerres anticapitalista pot ser un revulsiu si s’accepta que la independència és un eix estratègic prioritari per iniciar un procés constituent, i es planteja com a una alternativa políticoelectoral de base, no pactada en els despatxos i que posi punt i final a les menjadores (consells d’administració, representació i càrrecs de confiança als ajuntaments, consells comarcals i diputacions).
El 9N, per bé o per mal, obrirà la caixa dels trons. N’haurem de parlar i, més aviat del que ens pensem, haurem de decidir.
