Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Memòria històrica
Castelló d'Empúries homenatja Jaume Compte a 81 anys de la seva mort en combat

Els veïns reunits a l’acte es conjuren per tal d’aconseguir una plaça o un carrer amb el nom de Jaume Compte

25/10/2015 Història

El passat dissabte 24 d’octubre va tenir lloc al Convent de Santa Clara de Castelló d’Empúries l’Homenatge a Jaume Compte organitzat per la Comissió Jaume Compte. Entre la trentena de veïns del poble assistent es va comptar amb representants de l’Ajuntament de Castelló d'Empúries i familiars de Jaume Compte. També va estar present Miquel-Dídac Piñero i Costa, llibertari i llibreter de L'Escala.

Jordi Juncà, en nom de la Comissió Jaume Compte, va explicar el motiu pel qual s’havia configurat la Comissió i en va ressenyar breument la biografia de Jaume Compte destacant-ne que és fill de Castelló d’Empúries i com va passar de participar en la lluita antiborbònica amb els Complot del Garraf i com després va militar a Estat Català i finalment fundà el Partit Català Proletari i com resistí el 6 d’octubre de 1934 al CADCI on morí juntament amb Manuel Gonzàlez i Alba i Amadeu Bardina. “És una llàstima que Castelló tingui una avinguda amb el nom d’un Rei aficionat a caçar elefants i encara no en tingui cap d’un il·lustre castelloní com Jaume Compte” va reblar.

Abans de començar la xerrada d’Agustí Barrera sobre Els Fets d’octubre de 1034, els representants dels col·lectius que s’han adherit al Manifest de la Comissió Jaume Compte i Canelles 2015 van fer una salutació en aquest ordre els representants del CADCI, CUP Nord-Oriental, Som Joves, ERC Castelló d’Empúries i Poble Lliure.

Tot seguit Agustí Barrera va fer una intervenció centrada en els Fets d’octubre, tot indicant el context polític i social en què es van donar les condicions per explicar-ho. El conflicte de poder es va fer evident entre el Parlament català i el Govern espanyol davant La Llei de Contractes de Conreu (llei elaborada l'11 d'abril de 1934 per la Generalitat presidida per Lluís Companys tenia com a finalitat bàsica substituir l'antic contracte de rabassa morta a fi de protegir els camperols). Aquesta llei aprovada pel Parlament de Catalunya va ser anul·lada per les institucions espanyoles i el Govern de dretes.

Davant del risc de cop d’estat de la dreta, l’Aliança Obrera sense el suport de la CNT convoca una vaga general contra el Govern de Lerroux el 4 d’octubre. Aquesta mobilització a Catalunya seria encapçalada per Lluís Companys qui dos dies després proclamà l’Estat Català dins la República Federal Espanyola com a resposta a la repressió de les forces espanyoles. A diversos llocs hi ha resistència com al CADCI que va rebre trets de canó i va acabar amb la mort de Jaume Compte i els seus companys. Barrera va destacar que aquesta va ser “una derrota militar que dos anys després va comportar una important victòria política” amb el triomf de l’esquerra a Catalunya.

Barrera remarcant el caràcter polític de caràcter marxista de Jaume Compte,  va destacar la important elaboració que va implicar la crítica a Estat Català i la posterior fundació del Partit Català Proletari. El seu company Manuel Gonzàlez i Alba havia aconseguit introduir el pensament marxista a la tradició del catalanisme a partir de les traduccions de les Edicions de l’Arc de Berà que van tenir una influència important en l’entorn del BOC, primer, i el POUM anys més tard.

A continuació, Barrera va voler destacar la importància de la figura de Lluís Companys sense la qual “no es podria entendre els fets d’octubre ni el procés de guerra i revolució que es van donar l’any 1936 a Catalunya” i en va destacar que els Estats alemany i francès ja havien demanat disculpes oficials per la seva implicació en la seva detenció i assassinat, mentre que va denunciar que l’Estat espanyol encara no ho havia fet.

Finalment, des del públic es va explicar que l’any 1981 un grup de veïns van col·locar una placa amb el nom de Jaume Compte, tot tapant la placa oficial del carrer Alfons XIII. Així, el públic es va conjurar a fer tot el possible per a aconseguir formalitzar aquest canvi més d’hora que tard.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid