Segons descriu el digital Cerdanyola Informa, aquesta sol·licitud no va rebre cap resposta per part de l’Ajuntament fins el 6 de març, 24 hores abans de l’hora prevista per realitzar el mural. En el correu enviat, sense cap assumpte, se’ns notificava que no se’ns podia autoritzar l’activitat demanada. L’Ajuntament de Cerdanyola, per aquesta afirmació, s’ampara en l’article 18 de l’Ordenança Municipal de Via Pública, medi Ambient i convivència ciutadana que estipula: “no està permès fer pintades en la via pública, ni sobre elements estructurals, calçades i mobiliari urbà, sobre monument, murs, parets o façanes, tant públiques com a privades.”
Des de l’AJIC, però, consideren que aquesta denegació no ha estat deguda a causa de l’ordenança municipal, sinó a causa d’una persecució política que ja fa temps que denuncien.
Una persecució ideològica sistemàtica des de l'ajuntament a mans del PSC
El setembre de l’any passat l’Esquerra Independentista de Cerdanyola va fer un mural a favor del “Sí-Sí” per a la consulta popular del 9N. Aquest mural, va ser esborrat per la brigada de la neteja a les poques hores de ser realitzat. En aquell moment, diversos sectors de l’independentisme de Cerdanyola, van denunciar que aquesta brigada de neteja “rep ordres de prioritzar l’eliminació d’adhesius i pintades amb contingut independentista a la ciutat, mentre encara hi roman simbologia neonazi de fa dècades a les parets de Cerdanyola”.
Ara bé, tal i com denuncien, les parets de Cerdanyola es troben plenes de pintades ofensives que atempten, molt sovint, contra la dignitat de les persones i, de les dones especialment. Parets amb dibuixos de genitals masculins acompanyats de frases insultants com “menja’m la polla” abunden a la ciutat.
L’AJIC ha recordat que la intenció del mural era commemorar el Dia Internacional de la Dona Treballadora i “recordar i cridar al món l’explotació, l’opressió i la discriminació extraordinàries que patim les dones, pel simple fet de ser dones”. L’AJIC ha volgut destacar que, irònicament, la “nostra” alcaldessa Carme Carmona és, també, presidenta de l’associació de dones del municipi i la mateixa que va permetre un cartell de carnestoltes on la dona era representada com a objecte sexual.
