Trànsfugues, no adscrits i fòssils

Aquest dilluns es repetirà un nou ritual al Ple de l'ajuntament de Girona. Per quarta vegada consecutiva hi haurà un traspàs de grup i l'anomenat grup no adscrit engruixirà les seves files. Puc entendre les raons per discrepar del grup municipal al qual hom s'ha presentat a les eleccions però no puc entendre que una decisió coherent es saldi amb l'arrapapament a la cadira. Si algú té discrepàncies insalvables el més lògic entenc jo és que abandoni el càrrec i continuï defensant els seus principis i postulats des de qualsevol trinxera.

L'equip de govern convergent, bon coneixedor del terreny de la realpolítik, es mou com peix en aigua en aquest terrabastall polític que hi ha hagut a Girona, i com hàbil estratega que és n'extreu suc a dojo. En el cas de la CUP, tenim la responsabilitat d'haver generat un trànsfuga que es va llençar als braços de l'Alcalde i li va rient les gracietes al Ple, és trist, però és la realitat i cal admetre-la a l'hora que ser-ne crítics i autocrítics.

Però les misèries de la política municipal no només viu de transfuguisme i no adscrits. La repeteció de mandats reforça  la perpetuació d'estils i formes de fer política. En aquest país nostre la limitació de mandats no és obligatòria i a la pràctica ens trobem amb què els càrrecs electes s'instal·len a les poltrones un mandat rera altra mandat. D'acord, ens poden dir que els ciutadans els voten i per tant estan legitimats, però la democràcia espanyola "pactada" al 1978 ha abusat d'aquesta formula ( a dreta, esquerra, centre, més enllà i més amunt!) i el resultat és ben latent.

Probablement demà hi haurà un bon espectacle al Ple de l'ajuntament de Girona, i probablement el món mediàtic s'hi abonarà al més pur estil paparazzi a la recerca del periodisme groc amb tocs rosa. És lamentable però és la realitat i és el que tenim.  Mentrestant la llei mordassa que impulsa el feixisme espanyol va fent via, mentrestant els desnonaments, els talls de subministres i el canvi climàtic no s'aturen. O sigui que tenim feina, molt feina a fer i poc temps per perdre amb les misèries de la política.