Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Immigració i capitalisme: entre el drama i la hipocresia
28/10/2013 Jordi Navarro
Jordi Navarro, geògraf i regidor a Girona per la CUP Jordi Navarro, geògraf i regidor a Girona per la CUP

Per Jordi Navarro, geògraf, militant de la CUP i regidor a l'Ajuntament de Girona

Fa unes setmanes  un nou episodi a l'illa de Lampedusa ( Itàlia) ha posat damunt la taula un tema recurrent: el fenomen de la migració en aquest segle XXI. Centenars de morts i escenes dramàtiques en viu i en directe, reproduïdes a les xarxes socials i als mitjans de comunicació de masses. Em sembla però increïble la poca memòria i la hipocresia de molta gent. Sembla com si aquest fos el cas més sonat que hi ha hagut i això és totalment fals. Els europeus ( i la gran majoria de continents)  ja hem integrat aquesta realitat i la veritat és que a la immensa majoria de la població li és absolutament igual el tema, mentre no li afecti directament. És trist i dur però aquesta és la realitat, sempre tossuda.

Tot plegat es produeix quasi al mateix moment que a un dels estats més influents de la UE es confirma l'ascens de l'extrema dreta. Una extrema dreta modernitzada en les formes però amb el pòsit de sempre i que basa el seu discurs en un puntal principal: el rebuig a la immigració. Els dos fets coincideixen en el temps i quasi en l'espai geogràfic. L'ascens de l'extrema dreta arreu d'Europa i del món es produeix alhora que afloren nous drames humanitaris a causa de la immigració forçada. L'extrema dreta s'ha modernitzat i ha sofisticat les seves eines alhora que connecta amb importants capes populars. Un fenomen perillós que s'està normalitzant davant dels mateixos morros de l'esquerra, que impotent s'ho mira sense saber-hi donar una resposta contundent.

Tot plegat fa força angunia. Primer la hipocresia dels ciutadans europeus, que fan veure que s'escandalitzen i s'enfaden amb les autoritats europees. I després la duresa de l'extrema dreta, que té el suport popular de cada cop més sectors, inclosos els nouvinguts de fa un parell de generacions. És curiós i sorprenent com el racisme es desplega transversalment entre tots els sectors de la societat. Costa d'entendre com algunes persones d'origen magrebí poden  arribar a ser racistes amb persones d'origen subsaharià. Hi ha un fort component socioeconòmic i classista  que explica això però tot plegat ens indica com n'és de polièdrica la naturalesa humana. 

Al rerefons de la qüestió no hi ha altra cosa que el sistema capitalista, que assedegat de ma d'obra abundant i barata fomenta les desigualtats nord-sud i promou el desplaçament massiu de ma d'obra a bon preu. No és res més que l'actualització de les lliçons de Marx. El capital necessita eines per a la seva reproducció i farà tot el que calgui per contenir la classe treballadora i sotmetre-la amb els mitjans que calgui.

Retenir importants bosses d'aturats serveix per mantenir a ratlla els salaris, atemorir a la classe treballadora en actiu i enfortir el poder de l'empresariat. Promoure la immigració massiva, el desarralament dels ciutadans del sud (d'Africa, Àsia, Europa i Amèrica Llàtina) i fomentar crisis sistèmiques que obliguin a la classe treballadora a desplaçar-se en el marc de la globalització és l'estratègia  perfecte per cimentar el poder de les oligarquies i afeblir la classe treballadora.

Una operació antidemocràtica i criminal que fa dècades que està en marxa i que té conseqüències molt dures sobre la població obligada a migrar i el territori, amb importants desequilibris ecològics. Però que a les multinacionals, la banca i les oligarquies els hi surt a compte perquè el negoci és rodó. Ma d'obra barata i en quantitats inacabables.

Una operació a gran escala que un cop realitzada sovint es tradueix en grans guettos i elevades concentracions de nouvinguts desarrelats en barris perifèrics de les ciutats. El guetto és l'argument amb què compta l'empresari per assegurar-se amb més ma d'obra esclava. Població descohesionada i desconeixedora dels seus drets, carn de canó i rendible. Una autèntica immoralitat que les democràcies capitalistes han integrat perfectament. El feble Estat de Benestar és el precari coixí on se sustenten els exclosos i on els seus somnis i esperances son coartats cruelment. 

La civilització humana i les cultures han avançat al llarg de la història gràcies a l'intercanvi entre cultures i poblacions. Per tant, cal per sobre de tot defensar els drets humans i el dret dels humans a moure's pel món. Però cal combatre a fons les raons econòmiques i estructurals que obliguen a les migracions massives, ja sigui per causes climàtiques, poltiques o econòmiques. 

Precisament les raons climàtiques cada cop son més determinants. El canvi climàtic està generant importants canvis en la geografia mundial, com per exemple al Sahel, on ha deixat pràcticament de ploure, la qual cosa ha originat més desertització i impossibilitat la ramaderia, amb el consegüent risc d'emigració massiva. Les poblacions humanes estan sent obligades a desplaçar-se per raons econòmiques i el factor climàtic és cada cop més potent i present. 

L'ascens de l'extrema dreta a Europa i arreu del món és només la punta de l'iceberg d'un conflicte que s'esten arreu del món i que cal abordar, des d'una perspectiva humana i no excloent. Si l'esquerra anticapitalista mundial no s'espavila, ben aviat les classes populars d'arreu aniran donant suport a l'extrema dreta. Ens cal connectar amb la classe treballadora, desplegar el nostre discurs basat en els drets humans i espavilar-nos a aïllar a l'extrema dreta abans aquesta no ens aïlli a nosaltres.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid