Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Llarga vida a Can Vies!!
30/05/2014 Agustí Barrera
Agustí Barrera, historiador, membre de la CUP  i veterà militant independentista Agustí Barrera, historiador, membre de la CUP i veterà militant independentista

Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP a Arenys de Munt

El Centre Social Autogestionat (CSA) de Can Vies ha estat desallotjat i enderrocat perquè era un model alternatiu al consumisme, productivisme que caracteritzen aquest neoliberalisme privatitzador. Can Vies, situat al  Sants combatiu i combatent, era un fogar d’iniciatives culturals, polítiques, d’experiències socials arrelades al teixit del barri.

El seguit de concentracions i actes de suport a favor de Can Vies, 300 manifestants a Girona, 150 a Tarragona, 100 a Lleida, han estat un exemple de resistència popular contra una mesura arbitrària d’uns buròcrates municipals allunyats de la realitat i les necessitats del barri de Sants. Ha estat curiosa per hipòcrita i prepotent l’actitud del senyor Xavier Trias que, mentre la grua enderrocava l’edifici de Can Vies, “deixava ben oberts els ponts del diàleg”. És la tàctica feixista dels fets consumats.

Des dels medis oficials a sou del diner públic, es parla de grups violents heterogenis. Durant els 15 anys que vaig viure a Sants, al carrer Sugranyes (el carrer de la xocolata), em vaig vincular al teixit del barri, al Centre Social, Can Vies, al Club Esportiu Mediterrani, al Casal Jaume Compte, en la meva relació amb els estadants, més o menys fixos de Can Vies, hi vaig trobar estudiants d’antropologia, de sociologia, joves sense feina, gent que vivia de fer braçalets, collarets, homes i dones vinculats als moviments socials, i algun despistat que hi aterrava esporàdicament, mai vaig percebre en aquells joves una violència estructural, sí la voluntat de construir una societat sense explotadors en un món regit per la llibertat i l’autogestió social i personal.

Can Vies, com a experiència política, és un crit de revolta contra un sistema que ens ha abocat a un 27%  d'atur que arriba al 54% quan es tracta d'atur juvenil, que ha situat el 26,3% del nostre poble en una situació de risc d'exclusió social, que vol dir pobresa severa,  mentrestant Bankia  rep un ajut de 37.424 milions €. Un model polític que privatitza la sanitat, els hospitals públics dels Països catalans representen només un 37,8% del total i un 54,5% de la totalitat dels llits.

Can Vies recull l'experiència històrica de la Barcelona  rebel, de la Rosa de foc del moviment obrer català de tot al llarg del s.XIX i XX, de la ciutat de les barricades, de la Barcelona del 19 de juliol de 1936, res a veure amb la Barcelona fashion d'aparador turístic, de l'especulació immobiliària, de la totxocràcia que ha deixat més de 100.000 aturats i 1 milió d'habitatges buits, la Barcelona del cas Palau-Millet.

Els estómacs agraïts del sistema que viuen de la política, els tertulians del grup Godó, s'afanyaran a condemnar la violència dels violents, sense contemplar la violència institucional d'un sistema que viu d'esquena a les necessitats de la majoria. Potser farien bé de valorar si els antisistema no tenen un punt de raó, quan desqualifiquen un model que exporta llicenciats universitaris, i importa futbolistes  com a manera d'estimular la recerca científica.

Can Vies restarà com a referent polític en la història dels moviments socials dels Països catalans. Can Vies ha guanyat la batalla  ideològica, ells amb la repressió només han fet evidents la seva manca d'arguments i el seu feixisme, que alguns han heretat dels pares i avis. Han enderrocat les parets de Can Vies, però el seu exemple de resistència ha entrat en la història de les lluites populars.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid