Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Rotxec: una ressenya

Rotxec. Història etimològica i complementària de l'independentisme combatiu i revolucionari.

28/06/2013 Agustí Barrera
Agustí Barrera, historiador, membre de la CUP  i veterà militant independentista Agustí Barrera, historiador, membre de la CUP i veterà militant independentista

Fitxa tècnica:

El llibre de 626 pàgines està format per  un pròleg, seguit de 15 capítols, la guia de lectura, un epíleg i unes paraules finals. Un dels elements a destacar del text és la inclusió de 10 documents interns de l’organització armada Terra Lliure (TL), molt valuosos com a font primària de consulta. El document 11 és una carta adreçada a l’autor, i el document 12, una carta de l’Oficina Política de TL dirigida a la revista El Temps. El llibre ha estat publicat per Edicions del 1979, Països Catalans, 2013.

Sobre el text

El llibre representa un esforç ingent, per aportar informació i reflexió  a la història de l’independentisme combatiu i revolucionari dels darrers 40 anys, sobretot centrat en el període dels anys setanta, els de la seva militància al PSAN-P i després a TL. El llibre ha tingut una gestació llarga, gairebé des de la seva detenció el juny del 1979, fins a la redacció final que ha enllestit en els darrers dos anys.

El Diccionari Català, Valencià, Balear (DCVB) de l’Alcover–Moll, en el seu volum IX, a la pàgina 599 entra l’accepció Rotxegar. v. Vomitar: es diu de les bèsties i parlant grosserament de les persones (Pallars, Pla d’Urgell). En triar el títol del llibre, Rotxec, l’autor ens diu que ha volgut perbocar la seva experiència política, ha emprat aquest terme perquè en el llibre expressa opinions força heterodoxes, sovint hipercrítiques, sobre persones o situacions concretes. L’autor explica com la seva circumstància personal molt dura, l’ha dut a aquesta interpretació dels fets. Li hem d’agrair, però, el coratge amb el qual manté les seves posicions ideològiques, és el cas del capítol IX, sobre l’ús de la violència política o el mimetisme de l’independentisme combatiu i revolucionari dels anys setanta i vuitanta, vers el model representat per ETA, o la Carta de Brest (1975), com a expressió de la solidaritat internacionalista. 

El llibre, tot i el que té d'anàlisi política dels fets històrics, és també l'autobiografia, l'experiència vital d'un noi de classe mitjana, del Barri de Gràcia, estudiant de biologia, investigador dels cetacis i interessat per l'il·lusionisme; de la seva presa de consciència política, de l'opressió nacional i social a la qual està sotmès el seu poble, i de l'adscripció a una organització armada com a acte de coherència política.

El 2 de juny del 1979, Quim Pelegrí perd el dit xic i anular de la mà esquerra i té més del 60% del cos cremat com a resultat de l'esclat d'un explosiu que transportava un company. L'autor reivindica el paper del PSAN-P com a nucli de reflexió política que va impulsar la formació de TL. Diverses vegades al llarg del text, es remarca que el PSAN-P, malgrat el  ressò polític dels seus plantejaments i actuacions, no va arribar a tenir més de 50 militants; això sí, formats ideològicament, disciplinats i amb una extraordinària capacitat de treball polític.

Dels temes tractats que considero més interessants hi trobem la gènesi de TL el 1980, i l'aparició pública, les causes que originaren l'expulsió d'un nucli de militants, i un canvi en la línia política, fins al trencament de l'organització el 1983, dividint-se  més tard, en dues branques corresponents a les línies del PSAN i d'IPC.

En el llibre es defensa que el 1979 neix l'independentisme combatiu i revolucionari, que aquest representa un estadi nou, un trencament  amb la línia cronològica  del separatisme de F. Macià i D. Cardona, i de l'independentisme marxista de principis dels setanta. L'any 1979 es produeix un canvi qualitatiu, un salt ideològic i organitzatiu, que només l'acumulació d'experiències, de forces i esforços al llarg del temps i la seva anàlisi, el fan possible. Podem dir que en ciència, igual que en història, som hereus dels errors i encerts del passat.

L'any 1969  la fundació del PSAN, va representar un salt ideològic notable amb la incorporació als plantejaments separatistes del republicanisme liberal dels anys trenta, l'aportació teòrica dels moviments anticolonials d'Àfrica, Àsia i Amèrica, la revolució xinesa (1949), la fundació d'ETA (1956), la revolució cubana (1959), la independència d'Algèria (1963), en bona part, aquest bagatge teòric és recollit en els debats que generen l'aparició del PSAN.

Si ens fixem en el decenni 1969-1979, veurem un increment de la lluita de classes dins el context aguditzat de la Guerra Freda, un seguit d'organitzacions revolucionàries apareixen a Europa i Amèrica, i fan aportacions valuoses a la lluita anticapitalista i per a l'alliberament dels pobles, així podem esmentar la Rote Armee Fraktion (1970-1998), les Brigades Roges (1969, BR), el Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (1967, FPAP), els Tupamaros (1960-1980), el IRA. Tot aquest seguit d'acumulació d'experiències, va permetre que a inicis dels anys vuitanta, el 1979 com a a data emblemàtica, aparegués TL, com a salt qualitatiu respecte a les anteriors experiències de lluita armada en l'àmbit dels PPCC.

Conclusions

El tema central de l'estudi és una reflexió política sobre TL, com va néixer, funcionar, errors, encerts, evolució i etapes al llarg de la seva trajectòria, protagonistes, pares polítics, i una consideració que es repeteix al llarg del text, sense l'experiència de TL, ara, l'independentisme no hauria aconseguit l'hegemonia social que té. L'autor ens recorda que als anys vuitanta l'única opció enfrontada a l'Estat era l'independentisme combatiu i revolucionari.

Destacaríem  com a aportacions originals del llibre els següents punts:

1.-Els 10 documents interns de TL

2.-El paper del PSANp com a òrgan de reflexió política

3.-La funció de la violència política

4.-Anàlisi política sobre l'autonomisme crític d'EPOCA.

Possiblement la història política d'en Quim Pelegrí no sortirà escrita als llibres gruixuts de la nostra història. Però sense el seu amor a la Terra, la seva lluita, sacrifici i  la de molts altres herois anònims, l'independentisme no seria ara, l'opció política hegemònica.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2018 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid