Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Antoni M. Correig i Blanchar (1947-2013): L’adéu a l’amic
04/04/2013 Agustí Barrera
Agustí Barrera, historiador, membre de la CUP  i veterà militant independentista Agustí Barrera, historiador, membre de la CUP i veterà militant independentista

Doctor en física per la Universitat de Barcelona ( UB). S’especialitzà en sismologia teòrica, en aquest camp treballà en la determinació dels paràmetres focals dels terratrèmols i la dispersió d’ones internes. Fou catedràtic de Física de la Terra al Departament d’Astronomia  i Metereologia. Professor  de Geofísica a la Facultat de Física.

Vaig coincidir amb en Toni Correig a la secció de ciències de la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) l’any 1970, després de l’aparició del segon volum, quan la redacció de l’obra es traslladà a la torreta de la Plaça Adrià. La seva signatura apareix al volum IIIr de la GEC el juliol del 1971, quan encara no havia acabat la llicenciatura, al següent volum del 1974 apareix com a llicenciat en Ciències Físiques.

En Ton Correig era el segon de cinc germans, el seu pare l’Antoni Correig i Massó ( 1910-2002) era un escriptor i erudit reusenc que tenia una botiga de vetes i fils al centre de la ciutat. El seu fill era un bon amic, tenia un caràcter de bon portar, però amb un punt d’inconformisme i esperit crític,  tenyit d’un ingenu sentit franciscà de la vida, sovint feia raonaments desconcertants que a primera vista semblaven simplistes, però no ho eren.

A l’Enciclopèdia en Toni Correig fou molt amic d’en Raimon Obiols, aquest, llicenciat en geologia, treballava a la secció de geografia costat per costat de la de ciències, aquesta amistat propicià que s’acostés als plantejaments del Moviment Socialista de Catalunya (MSC), organització de la qual  en R. Obiols n’era un dels dirigents. El MSC es formà a Tolosa de Llenguadoc el 1945 per exmilitants del POUM, com a un front que volia aglutinar el socialisme català.

Aquells anys setanta amb les manifestacions contra el procés de Burgos (1970), vam començar a descobrir la realitat de la nostra Terra, que no tenia res a veure  amb la versió oficial dels llibres d’història o els discursos dels polítics feixistes.

En Ton Correig, en Lluís Marquet (1937-2011), en Salvador Alegret, i jo mateix, vam col·laborar a la represa de  la Societat Catalana de Ciències Físiques Químiques i Matemàtiques (SCCFQM), ens ajudà en la tasca, el mestratge del catedràtic de química analítica de l’Escola Superior d’Enginyers Industrials i de la UAB, Enric Casassas i Simó ( 1920-2000).

Amb il·lusió i esforç,  recuperarem la història de la ciència catalana, establint un pont amb la realitat social d’abans del 1939. Vam entendre que la ciència és universal, però que el científic té Pàtria. En Toni Correig va participar en aquells debats sobre  concepte de ciència nacional. Repassant la seva trajectòria docent i investigadora  podem dir que aquelles reflexions teòriques van caure en terreny adobat, sembla indicar-ho el fet que fos director del Laboratori d’Estudis Geofísics Eduard Fontserè (1982-2009), una institució que recupera la figura de l’artífex del Servei Metereològic de Catalunya i president de la SCCFQM del 1936 al1939.

En Ton Correig ens va deixar el 23 de març d’enguany, va donar el seu cos a la ciència. Vull creure que en les seves investigacions sobre la física de la Terra,  posava un punt de passió quan era  la Terra catalana que ell estimava l’objecte d’estudi.

Valora
Rànquings
  1. El SEPC convoca una vaga estudiantil el 26 de novembre en suport a les reivindicacions docents
  2. I les putes no en tenen la culpa
  3. Mor Quim Mateu Barberà: el "Missatger" de l'independentisme dels anys vuitanta
  4. La comunitat educativa convoca una manifestació unitària el 21 de novembre a Barcelona
  5. Més de 200 entitats es mobilitzaran a Móra d'Ebre contra l'especulació i en defensa d'un món rural viu
  6. Ametller Origen porta als tribunals sis activistes de StopAgroparc i reclama 215.000 euros per les protestes contra el macroprojecte
  7. Convocada una concentració unitària a les Corts per exigir la llibertat de les persones detingudes durant la vaga general
  8. Guanyi qui guanyi, tots haurem perdut
  9. Sant Just Desvern recupera la memòria del PSAN-Provisional amb la presentació de "La revolució pendent"
  10. Nosaltres Sols! Fem pinya per construir poder propi
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid