Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
RETIRADA REPUBLICANA
75è aniversari de la retirada republicana

Fa 75 anys unes 500.000 persones van travessar els Pirineus per l'Alt Empordà, la Cerdanya i el Ripollès fugint de les tropes franquistes

07/02/2014 Memòria històrica
Entre gener i febrer de 1939 unes 500.000 persones  van travessar els Pirineus per l'Alt Empordà, la Cerdanya i el Ripollès fugint de les tropes del general Francisco Franco (més de la meitat dels refugiats van tornar a la zona franquista). La retirada (com es coneix a Catalunya Nord)  és l'èxode republicà de milers de persones i  famílies senceres de l'altra banda dels Pirineus a partir de l'hivern de 1939, quan Barcelona va caure en mans dels franquistes (26 de gener de 1939).

La gestió de l'Administració francesa va consistir a internar-los a precaris camps de concentració francesos que no reunien les mínimes condicions d'habitabilitat i salubritat.Part d'aquestes persones (homes, dones, nens, vells, militars, civils, etc.) van ser deportades a l’Estat espanyol  on van ser assassinades, empresonades o ingressades en camps de concentració i a treballs forçats. Alguns van ser enviats a camps nazis a Alemanya.

A Argelers i Sant Cebrià a només vint quilòmetres de la frontera, es van construir  camps de concentració, en mots del Ministeri de l'Interior francès de l'època, per a tancar els refugiats del bàndol republicà de la Catalunya Sud. Entre 1939 i 1941 hi van morir 216 persones, de les quals 70 eren nens petits. Els camps no tenien aigua potable i pràcticament tampoc hi havia res per menjar. Com que no hi havia sostre, els refugiats excavaven forats a la sorra per a poder-se protegir del vent i del fred que feia sobretot a la nit. Més tard, malgrat l'oposició inicial dels vigilants, alguns van aconseguir construir una mena de "xaboles", o estructures lleugeres amb un tros de roba com a sostre.  L'actual batlle d'Argelers, Pierre Aylagas, és fill d'un dels republicans que van travessar els Pirineus.

Valora
Rànquings
  1. Ha mort el lluitador independentista Quim Pelegrí i Pinyes
  2. La Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines provoca la desconvocatòria d’un acte organitzat per la Fundación Princesa de Girona
  3. Llibre i web per mantenir viva la memòria de Joan Rocamora
  4. La manifestació "Sant Jordi per la Llengua" finalitzarà a la plaça Comercial del Born
  5. La Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines denuncia la col·laboració de l’Institut Santiago Sobrequés amb la Fundación Princesa de Girona
  6. La Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs ha publicat un nou llibre “Demòtica. Autoorganització del poble”.
  7. Naix 'Lo Pregó de la Franja', nou mitjà digital de la Franja de Ponent
  8. Francesc Vilà tindrà una placa dedicada a l’Espluga de Francolí
  9. Més enllà del tarannà festiu, renaix la diada combativa per la llengua
  10. Estrena del primer himne republicà català: "La Campana" de 1838
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid