Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Cartrons i peix podrit
17/12/2013 Andoni Baserrigorri
Per Andoni Baserrigorri, editor del portal independentista basc Boltxe Kolektiboa Per Andoni Baserrigorri, editor del portal independentista basc Boltxe Kolektiboa

Per Andoni Baserrigorri, editor del portal independentista basc Boltxe Kolektiboa

Què se li diu a una nena de tan sols 13 anys, quan surti de l'hospital sobre la mort dels seus pares i de la seva germana? Com s'afronta aquesta conversa; sens dubte haurà de ser realitzada per professionals i se li incentiva sobre la felicitat i la vida?

Què és la felicitat per a una persona que com a única ocupació "professional" ha de recollir cartrons per aconseguir alguns euros?

Què és Europa i la democràcia per a unes persones que han de menjar només productes caducats?

Independentment del resultat de les investigacions mèdiques i autòpsies estava clar que al final un fet d'aquest dramatisme havia de passar. Ha estat a Andalusia, però podria haver passat a Canàries, Galícia, Castella... o Euskal Herria. Aquí mateix ,a Euskal Herria, se sap de situacions familiars tremendes causa de l'atur, la precarietat i altres conseqüències que comporta aquest sistema capitalista cada vegada més podrit.

Ja s'havien llegit en pàgines alternatives, que a les Canàries hi havia casos de nens i nenes mal nodrits, a València nens que tan sols feien un àpat del col·legi... casos a Andalusia que colpegen la consciència i l'ànima de les persones ben nascudes, les persones que no poden suportar les injustícies i desigualtats del sistema capitalista. I sí, fent equivalències, si les persones ben nascudes no poden suportar aquest tipus de situacions sobre la seva consciència, que aposten pel neoliberalisme i pel capitalisme en la seva fase més cruel i salvatge, no poden qualificar-se sinó de mal nascudes, i que se senti al·ludit qui correspongui.

El capitalisme no té marxa enrere i l'estat de benestar al qual volen tornar les classes mitjanes i les petites burgesies no tornarà, perquè els que gestionen el sistema des dels grans centres de poder han decidit el contrari. No els cal repartir engrunes entre les i els treballadors, perquè quan ho van fer era per evitar l'"efecte contagi" de la revolució bolxevic russa i els triomfs soviètics després de la segona Guerra M undial. En una paraula, estaven espantats per la possibilitat d'un proletariat disposat a prendre el cel també a Europa Occidental i després per les divisions de l'Exèrcit Roig.

O dit d'una altra manera, les esquerres plurals, per molt que es vesteixin d’anticapitalistes, tan sols aspiren a anar a les eleccions a créixer en el poder i les tamborinades no els espanten el més mínim. Els espanta tan sols el poble alçat.

Per això precisament els estats europeus estan gastant milions d'euros en material antiavalots, nous armaments i tecnologies repressives, i elaboren lleis destinades a reprimir i tenir callats els pobles. Això és Europa i el sistema capitalista.

Europa o la Unió Europea, com vulguem anomenar-los, a través dels seus estats, és qui ha elaborat lleis privatitzadores que ens deixen sense garanties d'un sistema educatiu, de salut, sense garanties laborals, que han portat a la mort milers de persones, de mil maneres, mitjançant suïcidis de gent que no suportaven les seves situacions dramàtiques personals, accidents en el treball, morts de fred al carrer o com en el cas d'aquestes tres persones d'Alcalá de Guadaira, per consumir productes caducats, per la seva situació de precarietat.

Què més podem explicar d'Europa o la UE que no s'hagi dit ja mil vegades? Maleïda Europa, podem dir, o com cantava La Polla Records en els 90, Europa aquesta vella hipòcrita prostituta.

El que és un drama és la resposta de les esquerres a aquest estat de les coses. Ens entestem a no dir les coses pel seu nom i posar amb calçador un sistema que està pensat per destruir pobles i éssers humans. Europa no és que ens agradi o ens deixi d'agradar, és que Europa és el nostre enemic, la Unió Europea; és qui es disposa a aniquilar-nos com a poble i com a persones. Europa és irreformable, així de clar.

Europa com a concepte polític, que no geogràfic, i en aquest sentit seria bo deixar de fer trampes al solitari, tan sols té una solució i és la seva destrucció i començar de zero. Acabar amb la Unió Europea i l'euro i mentrestant plantejar clarament sortir immediatament d'aquest conglomerat d'estats imperialistes -i en alguns casos pràcticament feixistes- i de l'estafa de l'euro .

Enfront de la utopia de la Revolució Socialista, major utopia quan no engany és pensar que aquesta Europa canviarà o és reformable. Això sí que és fer-se castells en l'aire.

Bonics anuncis publicitaris i aparadors: per una banda la realitat d'Europa que és un monstre de cartró, i per l’altra el seu condiment és peix podrit. Menys per a la burgesia i els sectors afavorits que segueixen explotant i matant-nos de diverses maneres.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid