Què se li diu a una nena de tan sols 13 anys, quan surti de l'hospital sobre la mort dels seus pares i de la seva germana? Com s'afronta aquesta conversa; sens dubte haurà de ser realitzada per professionals i se li incentiva sobre la felicitat i la vida?

Què és la felicitat per a una persona que com a única ocupació "professional" ha de recollir cartrons per aconseguir alguns euros?

Què és Europa i la democràcia per a unes persones que han de menjar només productes caducats?

Independentment del resultat de les investigacions mèdiques i autòpsies estava clar que al final un fet d'aquest dramatisme havia de passar. Ha estat a Andalusia, però podria haver passat a Canàries, Galícia, Castella... o Euskal Herria. Aquí mateix ,a Euskal Herria, se sap de situacions familiars tremendes causa de l'atur, la precarietat i altres conseqüències que comporta aquest sistema capitalista cada vegada més podrit.

Ja s'havien llegit en pàgines alternatives, que a les Canàries hi havia casos de nens i nenes mal nodrits, a València nens que tan sols feien un àpat del col·legi... casos a Andalusia que colpegen la consciència i l'ànima de les persones ben nascudes, les persones que no poden suportar les injustícies i desigualtats del sistema capitalista. I sí, fent equivalències, si les persones ben nascudes no poden suportar aquest tipus de situacions sobre la seva consciència, que aposten pel neoliberalisme i pel capitalisme en la seva fase més cruel i salvatge, no poden qualificar-se sinó de mal nascudes, i que se senti al·ludit qui correspongui.

El capitalisme no té marxa enrere i l'estat de benestar al qual volen tornar les classes mitjanes i les petites burgesies no tornarà, perquè els que gestionen el sistema des dels grans centres de poder han decidit el contrari. No els cal repartir engrunes entre les i els treballadors, perquè quan ho van fer era per evitar l'"efecte contagi" de la revolució bolxevic russa i els triomfs soviètics després de la segona Guerra M undial. En una paraula, estaven espantats per la possibilitat d'un proletariat disposat a prendre el cel també a Europa Occidental i després per les divisions de l'Exèrcit Roig.

O dit d'una altra manera, les esquerres plurals, per molt que es vesteixin d’anticapitalistes, tan sols aspiren a anar a les eleccions a créixer en el poder i les tamborinades no els espanten el més mínim. Els espanta tan sols el poble alçat.

Per això precisament els estats europeus estan gastant milions d'euros en material antiavalots, nous armaments i tecnologies repressives, i elaboren lleis destinades a reprimir i tenir callats els pobles. Això és Europa i el sistema capitalista.

Europa o la Unió Europea, com vulguem anomenar-los, a través dels seus estats, és qui ha elaborat lleis privatitzadores que ens deixen sense garanties d'un sistema educatiu, de salut, sense garanties laborals, que han portat a la mort milers de persones, de mil maneres, mitjançant suïcidis de gent que no suportaven les seves situacions dramàtiques personals, accidents en el treball, morts de fred al carrer o com en el cas d'aquestes tres persones d'Alcalá de Guadaira, per consumir productes caducats, per la seva situació de precarietat.

Què més podem explicar d'Europa o la UE que no s'hagi dit ja mil vegades? Maleïda Europa, podem dir, o com cantava La Polla Records en els 90, Europa aquesta vella hipòcrita prostituta.

El que és un drama és la resposta de les esquerres a aquest estat de les coses. Ens entestem a no dir les coses pel seu nom i posar amb calçador un sistema que està pensat per destruir pobles i éssers humans. Europa no és que ens agradi o ens deixi d'agradar, és que Europa és el nostre enemic, la Unió Europea; és qui es disposa a aniquilar-nos com a poble i com a persones. Europa és irreformable, així de clar.

Europa com a concepte polític, que no geogràfic, i en aquest sentit seria bo deixar de fer trampes al solitari, tan sols té una solució i és la seva destrucció i començar de zero. Acabar amb la Unió Europea i l'euro i mentrestant plantejar clarament sortir immediatament d'aquest conglomerat d'estats imperialistes -i en alguns casos pràcticament feixistes- i de l'estafa de l'euro .

Enfront de la utopia de la Revolució Socialista, major utopia quan no engany és pensar que aquesta Europa canviarà o és reformable. Això sí que és fer-se castells en l'aire.

Bonics anuncis publicitaris i aparadors: per una banda la realitat d'Europa que és un monstre de cartró, i per l’altra el seu condiment és peix podrit. Menys per a la burgesia i els sectors afavorits que segueixen explotant i matant-nos de diverses maneres.