Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Les Syrizes
04/11/2013 Andoni Baserrigorri
Per Andoni Baserrigorri, editor del portal independentista basc Boltxe Kolektiboa Per Andoni Baserrigorri, editor del portal independentista basc Boltxe Kolektiboa

Per Andoni Baserrigorri, editor del portal independentista basc Boltxe Kolektiboa

Davant la mort de dos militants neonazis grecs en un enfrontament armat amb militants d'esquerra, Syriza no ha tingut cap altra ocurrència que qualificar que el fet "apunta a la democràcia."

Sense voler entrar a valorar l'acció i el desenllaç, el qual efectivament va acabar amb la mort dels dos feixistes grecs, la reacció de Syriza crida i molt l'atenció. I ho fa precisament perquè el suposat grup "antisistema " i "anticapitalista" de l’"esquerra plural" grega, s'ha acabat de despullar en termes ideològics .

Potser calgui fer una mica de memòria i recordar com des de la premsa dels estats europeus ens han volgut mostrar la Syriza, com una esquerra radical que pretén acabar amb el capitalisme i que busca una ruptura a Grècia. Aquesta va ser la posada en escena i així ens la van mostrar.

Diu un vell refrany castellà que el diable per enganyar citarà les sagrades escriptures. Syriza les ha esmentat fins a la sacietat, i ha seguit aquest joc, sens dubte propagandístic, amb la intenció de captar el vot d'amplis sectors de la societat grega que estan ja fartes d'un sistema, el sistema capitalista que els està portant a una situació límit i a una misèria creixent .

A Syriza  no va trigar gaire a sortir-li imitadors. Tant a l'estat espanyol com en alguns altres llocs. De seguida hi va haver qui assenyalar Syriza com l'esperança no ja de Grècia, sinó d'Europa. La idea que la seva estratègia d'acumular forces a l'esquerra de la socialdemocràcia era el camí per prendre el poder per part dels sectors populars i començar a canviar les coses a la vella Europa .

Potser a l'Estat espanyol la primera experiència en aquest sentit es va donar a Galícia, en què una variada amalgama de grups d'esquerra van crear Anova i, de seguida, va ser anomenada la "Syriza galega.” Aviat Anova va pactar amb l'esquerranisme reformista d'IU, amb la seva sucursal galega, sense importar-los massa ni a Beiras o la cada vegada més reformista FPG. Quants més millor, semblava. Només importava que hi hagués un munt de sigles de cara a aconseguir un bon resultat electoral. Com si acudir al parlament burgès de Galícia o de qualsevol altre lloc del món fos la manera de solucionar els problemes de la classe obrera i altres sectors populars. I no només això; es van atrevir a proclamar que el problema nacional hauria de passar a un segon pla davant la situació general. Ja se sap que si pactes amb espanyolistes, encara que siguin d'esquerres ...

Passats diversos mesos ni han portat a terme una política anticapitalista conseqüent ni una política sobiranista. I no només això; fa ben poc va fer un espectacle lamentable muntant una monumental gresca entre els grups integrants de la "Syriza" galega per aconseguir l'escó d'un dels seus membres que havia de deixar el parlament per raons laborals. Com es pot veure, ni anticapitalisme ni rupturisme ni res. Esquerranisme reformista i oportunista del segle XXI.

Es pot dir que l’"experiència Syriza - galega" ha imitat perfectament la Syriza original grega. Passada l'eufòria inicial, a Grècia, i aconseguit un digne resultat electoral, Syriza no ha aportat res de nou a la vella política del país hel·lè. Encara més, és evident que cada dia que passa s'avinguin cada cop més a ocupar el lloc del PSOK socialdemòcrata. És ja la referència de l'esquerra "raonable" que tot país capitalista desitja. Una esquerra que es limiti a un posat radical, però que no toqui els seus interessos en cap de les potes que el sosté .

Una esquerra que pugui absorbir el vot revolucionari i conduir-lo cap a posicions moderades. Una esquerra que desil·lusioni, perquè la classe obrera arribi al convenciment que no és possible derrotar el capitalisme. Una esquerra que assumeixi que el parlamentarisme burgès és l'única forma d'organització política de la societat.

Una esquerra, en fi, que renunciï al socialisme i a alliberar el poble dels grillons del capitalisme.

En aquest sentit, Syriza no era cap novetat. No és sinó una versió moderna i en grec d'Euskadiko Ezkerra, experiència basca dels 70-80 que va desembocar en el PSE-PSOE. El reformisme i el revisionisme són més vells que pixar sobre la paret .

Per això, davant els fets ocorreguts a Atenes, Syriza ha dit públicament que tals fets atempten "contra la democràcia." I és que per a Syriza l'actual situació de Grècia, amb rics cada vegada més rics i la població cada vegada més en la misèria, amb una amenaça feixista evident, amb unes agressions creixents de l'oligarquia contra els drets dels treballadors ... es tracta d’una situació "democràtica." Aquesta és la idea de democràcia que té Syriza, el sistema burgès-parlamentari i d'economia de mercat. O sigui, capitalista.

Si un partit o organització política no té clar que el sistema burgès no és democràtic i que cal urgentment crear-ne un d’alternatiu, anomenat democràcia popular; que és urgent nacionalitzar la banca i els mitjans de producció; que s'ha de situar la derrota de la burgesia en el centre de l'acció política; que cal el repartiment de la terra... per molta batucada que soni es tracta d’una farsa i d’un engany per a la classe obrera i els sectors populars.

Syriza podrà seguir incrementant les sagrades escriptures per enganyar, però se li acaba el temps de la farsa. Ja ensenya la poteta i aquesta poteta... és una més del sistema capitalista. L'esquerra guai del Paraguai.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid