Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Esports
Les primeres eleccions pseudodemocràtiques del Barça, el 1953

Va ser a les eleccions de 1953, aprofitant un buit legal, en què van poder participar tots els socis (però no les sòcies) del FCB

28/07/2013 Història

Un bloc assenyala la data d'avui com les primeres eleccions pseudomocràtiques al FC Barcelona. El blocaire Andreu Gonzàlez Castro, especialista en temes relacionats amb el Barça, assenyala que "durant el franquisme, tots els processos són per sufragi directe restringit als socis homes —l’any 1953 hi participen més de 17.000 votants— i posteriorment es restringeix als compromissaris, de manera que només poden votar uns centenars de persones —1958, 1961, 1965, 1969 i 1973—. Amb la democràcia, arriba el sufragi universal directe: podran votar tots els socis i sòcies, no només compromissaris masculins."

Les primeres "eleccions" a Can Barça es van realitzar l’any 1953 i les guanya el falangista Francesc Miró-Sans per un marge estretíssim, inferior a l’1%, per davant d'Amat Casajuana.
 
L'article explica que un cop acabada la guerra són les autoritats que imposen els presidents dels clubs de futbol: "Després de la comissió gestora (1936-1939), qui agafa les regnes de l’entitat és Enrique Piñeyro, marquès de la Mesa de Asta (1940-1942 i 1942-1943). Piñeyro havia entrat a Barcelona al costat del general Moscardó i és, per tant, una persona de confiança del règim. Josep Vidal-Ribas és posat al capdavant del club només 33 dies de 1942. Josep Antoni de Albert presideix el club un mes de 1943, i aleshores és Josep Vendrell, coronel de l’exèrcit que havia fet la guerra al costat de Franco, qui és nomenat per les autoritats per al càrrec, que exercirà entre 1943 i 1946."
 
Però no és fins a la gestió d'Agustí Montal i Galobart, designat president per les autoritats després que Vendrell dimiteixi, que s'aconseguí convocar la primera assemblea de socis de la postguerra. Segons Gonzàlez Castro es tracta de la primera assemblea del FCB des de 1936: "una assemblea de compromissaris, 210 en total, sobre un total de 20.704 socis. A penes un 1%, és veritat. Però la constitució d’aquella assemblea significa que, a partir d’aleshores, el club comença a ser, novament, patrimoni dels socis. No cal dir que aquell dia, en un context de prestigi esportiu i social sense precedenst, s’aproven sense dificultats uns nous estatuts i es reafirma Agustí Montal com a president."
 
La importància d'aquest tímid canvi suposa que el control del FCB es va traspassant de mica en mica, al soci. "És cert que la presidència del Barça serà controlada durant dècades per allò que serà conegut com el porró del tèxtil, però entre la designació directa per part de les autoritats i els processos electorals hi ha un abisme de distància."
 
També remarca que la iniciativa de Montal serà serà molt important pel fet que, partint de Catalunya, s’anirà aplicant a altres clubs de futbol de l’Estat: "Per això aquelles eleccions són un precedent, un assaig. Després de la designació d’Enric Martí Carreto (1952-1953) el club ja podrà afrontar un procés electoral comme il faut."

Gonzàlez Castro remarca que va ser "Un camí en què l’elecció d’Agustí Montal trenca amb el modus operandi habitual durant la dictadura", malgrat que "Tampoc no es podia demanar tanta modernitat en el context franquista dels anys cinquanta", en què a les sòcies no se les permetia participar en les decisions del Club.
Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid