Xut! fou un setmanari d’humorisme esportiu, dedicat especialment al futbol, que marcà una època i feu escola dins els del seu gènere.
S’imprimia als tallers de Santiago Costa, l’antic editor del Papitu. Alfons Roure (Duvinyals), en fou el primer director, però l’ànima del setmanari fou Valentí Castanys, creador d’unes caricatures inconfusibles. Castanys
signava sempre els seus dibuixos, en canvi en els articles es refugiava amb els pseudònim de Dova.
Xut! utilitzava una llengua col.loquial, de tall urbà, plagada de barbarismes. Inventà també una gerga pròpia pels habitants del “país del sidral”, habitat per “sidralistes”, on hi havia “barrila” i “grimègia” a dojo.
Amb Castanys col.laboraren al Xut! Antoni Ollé Bertran, Manuel Amat i Xavier Picañol, en la part literària i Joaquim Bofarull (Gripau), Albert Mestres, Roca i Opisso, en la part gràfica.
Es mostrà sempre crític amb la premsa del seu temps. Les pàginesdel setmanari narren en to d’humor els esdeveniments esportius de l’època. El Xut! tancà la seva brillant història amb el número 718, de 14 de juliol de 1936. En la postguerraaparegué El Once, també de la mà de Valentí Castanys.
El 10 de març de 1932 es publicà el número 500 amb un d’Opisso on apareixen tots els personatges de Xut!.
