Avui s'ha celebrat un acte d'homenatge al destacat líder anarcosindicalista i cooperativista Joan Peiró i Belis, al Cementiri dels Caputxins de Mataró (Cementiri Vell). Aquest acte unitari estava convocat per laComissió Organitzadora Homenatge a Joan Peiró i Belis 2012. Un homenatge al mataroní que fou ministre d'Indústria del Govern de la Segona República (1936-1937) i destacat sindicalista de la CNT, i l'obrer del vidre que va aprendre llegir i escriure de gran per millorar la seva formació política, que va ser executat a Paterna (l'Horta) pels feixistes, extraditat per l'Alemanya nazi.
L'acte unitari estava organitzat per una comissió d'entitats sindicals, cooperativistes i socials, entre les quals la Coordinadora Obrera Sindical (COS) ha portat a terme una destacada campanya difusió.
Els parlaments, anaven a càrrec de l'historiador Jaume Vellvehí (Grup d'Història del Casal), seguits d'una ofrena floral davant la tomba on resta enterrat Peiró, i la seva esposa i alguns fills. Una ofrena que ha anat seguida d'un minut de silenci en record del sindicalista català assassinat pel règim franquista
Per una altra banda, l'acte estava acompanyat d'una exposició sobre la vida de Joan Peiró.
Joan Peiró i Belis (Barcelona, 1987-Paterna, 1942) va tenir des de molt jove responsabilitats sindicals, a la Societat de Vidriers i a la Federació Local de Societats Obreres de Badalona, president de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers, i ja a Mataró (des de 1921) en els secretariats dels Comitès Regional (Catalunya) i Nacional (Espanya) de la CNT en diverses etapes.
Director de La Colmena Obrera i El Vidrio de Badalona i Solidaridad Obrera (òrgan oficial de la CNT) i del diari Catalunya (òrgan 'regional' de la CNT 1937). Va publicar molts articles a Despertad! de Vigo, a la premsa confederal, a la revista republicana d'esquerres L'Opinió. També alguns llibres de pensament i acció, com Perill a la reraguarda (1936), que recull diversos articles publicats sobretot al diari Llibertat, des dels quals es va oposar a la violència gratuïta.
Cridat a Cristalleries de Mataró, Soc. Coop. (el popular Forn del Vidre), va impulsar-ne els estatuts i en va esdevenir director. Va ser vicepresident del Comitè Antifeixista de Mataró (1936), ministre d'Indústria del Govern de la Segona República (1936-1937) i posteriorment comissari general d'Electricitat (1938-1939).
Conseqüent amb els seus ideals fins a la mort, durant el seu exili a França és detingut per la policia francesa (1940), lliurat als nazis i conduït a l'Espanya franquista (1941). Empresonat, pressionat per acceptar un càrrec en el nou sindicat vertical, serà jutjat per un tribunal militar, condemnat a mort i executat.
Informació sobre Joan Peiró i bibliografia: www.ghcmataro.org
