El Partit Sindicalista fou un partit polític fundat en aquesta data per Ángel Pestaña i altres militants de la CNT, amb l'esperança de convertir-se en el partit polític de la CNT i trencar així la l'hegemonia "faista" a la qual s'oposava .
No pogué arrossegar ni la Federació Sindicalista Llibertària ni els Sindicats d'Oposició. La seva influència romangué limitada a petits nuclis a Madrid, a Andalusia, a Saragossa, al Principat i al País Valencià.
L'òrgan central del partit, El Sindicalista, passà aviat, el setembre del 1935, a Madrid, però esclatada la guerra civil a Barcelona aparegueren Hora Sindicalista (1936-37) i Mañana (1937-39).
Doctrinalment, el partit defensà per a la societat postrevolucionària un model de societat basat en el control de la producció pels sindicats, de la distribució per les cooperatives i dels afers públics pels municipis, en una mena d'estat sindicalista.
Participà en el pacte del Front Popular. el Partit Sindicalista va obtenir dos escons a les eleccions de febrer de 1936, un d'ells per al fundador d'aquesta formació, Ángel Pestaña, i l'altre per a l'advocat llibertari Benito Pabón. Durant la guerra civil tingué un cert desenvolupament, assolint uns 30.000 afiliats.
