Fa pocs dies, el bisbe de Solsona Xavier Novell, en el la seva “comunicació pastoral sobre la crisi econòmica i el compromís amb tots els qui la pateixen” feia una crida als empresaris a “confiar en què les administracions s'aprimaran i el mercat de treball s'agilitzarà” i els demanava que no es converteixin en “rics insensats”. La petició per als treballadors era de ser mes competitius treballant més, cobrant menys i repartint la feina entre tothom, enunciant que “no és temps de lluita social, és temps de sacrifici i esforç compartit!”.
També en les mateixes dates, els treballadors i les treballadores dels Transports Metropolitans de Barcelona anunciaven una vaga arran, entre d’altres, dels incompliments en el conveni col·lectiu, que coincideix amb un congrés de mòbils que es durà a terme properament. Una cosa que, pel que es veu, és extremadament greu ja que sembla que les vagues s’han de fer fora d’horari laboral, com suposo devien fer en la vaga de la Canadiense, per exemple, per assolir la jornada laboral de 8 hores.
I tot això enmig de la darrera reforma laboral (la vuitena d'ençà de l'aprovació de l'estatut dels treballadors l'any 1980) que suposa un esgraó més en la precarització del mercat de treball i en les retallades als drets laborals i socials de les treballadores i treballadors impulsada, en aquest cas pel PP, que no te la paternitat exclusiva de totes les dutes a terme fins ara, ja que cal recordar que, les modificacions s’han anat repartint entre el PSOE i el PP a mesura que s’han anat alternant en el govern de l’Estat Espanyol i han estat signades en la seva gran part, d'una manera mes o menys pública, els sindicats majoritaris.
La nova reforma retalla encara una mica mes les condicions laborals, afavorint l'acomiadament i els EROS o donant preeminència als convenis d'empresa davant dels sectorials entre d'altres, basicament seguint el camí traçat per les anteriors en el que anomenen “flexibilització del mercat de treball” que, des que jo recordo, mai ha anat a favor de les garanties socials o laborals de les treballadores o treballadors.
Així aquesta reforma no és més que la prèvia de la següent que, de ben segur, vindrà i provarà d’acabar amb les engrunes que les anteriors han deixat. Cal novament una resposta clara i contundent. Entre TMB i el bisbe de Solsona, la meva elecció és clara.
També en les mateixes dates, els treballadors i les treballadores dels Transports Metropolitans de Barcelona anunciaven una vaga arran, entre d’altres, dels incompliments en el conveni col·lectiu, que coincideix amb un congrés de mòbils que es durà a terme properament. Una cosa que, pel que es veu, és extremadament greu ja que sembla que les vagues s’han de fer fora d’horari laboral, com suposo devien fer en la vaga de la Canadiense, per exemple, per assolir la jornada laboral de 8 hores.
I tot això enmig de la darrera reforma laboral (la vuitena d'ençà de l'aprovació de l'estatut dels treballadors l'any 1980) que suposa un esgraó més en la precarització del mercat de treball i en les retallades als drets laborals i socials de les treballadores i treballadors impulsada, en aquest cas pel PP, que no te la paternitat exclusiva de totes les dutes a terme fins ara, ja que cal recordar que, les modificacions s’han anat repartint entre el PSOE i el PP a mesura que s’han anat alternant en el govern de l’Estat Espanyol i han estat signades en la seva gran part, d'una manera mes o menys pública, els sindicats majoritaris.
La nova reforma retalla encara una mica mes les condicions laborals, afavorint l'acomiadament i els EROS o donant preeminència als convenis d'empresa davant dels sectorials entre d'altres, basicament seguint el camí traçat per les anteriors en el que anomenen “flexibilització del mercat de treball” que, des que jo recordo, mai ha anat a favor de les garanties socials o laborals de les treballadores o treballadors.
Així aquesta reforma no és més que la prèvia de la següent que, de ben segur, vindrà i provarà d’acabar amb les engrunes que les anteriors han deixat. Cal novament una resposta clara i contundent. Entre TMB i el bisbe de Solsona, la meva elecció és clara.
