El ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, ha anunciat una severa reforma de la Justícia amb un gir cap a la mà dura.
1. Presó permanent. S'estudia la possible instauració de la presó permanent "revisable". Segons Gallardón, serà una "pena excepcional" per a supòsits "molt restringits" però "que han assolit el màxim grau de repulsa social".
2. Reforma de la Llei de l'avortament. El ministre tramitarà a través de la Comissió de Justícia la reforma de la normativa aprovada la passada legislatura. Segons Gallardón, la reforma s'inspirarà en la doctrina del Tribunal Constitucional respecte a la primera llei de l'avortament, i hi constaran principis anunciats pel seu partit com l'exigència del vistiplau dels pares per a la interrupció de l'embaràs en menors.
3. Lluita contra la multireincidència. El ministre de Justícia també ha anunciat una ofensiva contra la multireincidència que passa per estudiar la revisió dels agreujaments previstos al Codi Penal pel que fa a aquest tipus de delinqüents i incrementar la responsabilitat dels autors de robatoris en establiments comercials. A més, el seu ministeri promourà una "tramitació preferent" de les causes on hi hagi reincidència i analitzarà la possibilitat de superar la frontera dels 400 euros que separa el furt del delicte, de manera que es podria suprimir la falta en alguns casos i substituir-la per un delicte.
4. Nova Llei del Menor. Gallardón també ha anunciat una nova regulació a la Llei del Menor per unificar la investigació i l'enjudiciament en els casos de delicte greu en què estiguin implicats majors i menors d'edat. En paral·lel, preveu impulsar una reforma de l'Estatut de les víctimes per "reestablir el seu dret d'estar informats de la situació processal de l'autor del delicte i de la seva localització fins al final de la condemna".
5. Copagament judicial. Gallardón també ha anunciat una taxa judicial per als recursos en segona instància amb l'objectiu d'"evitar abusos". Aquesta taxa, a la pràctica, suposarà que les parts paguin els costos a partir de la segona instància i, en cas de guanyar, la quantitat dipositada els seria reintegrada. A més, es limitarà el sistema d'assistència gratuïta i hi haurà "correccions" per evitar la "litigiositat fictícia" i aconseguir una reducció en l'entrada "innecessària" de nous assumptes.
6. Sense català a la justícia. Gallardón ha tancat la porta a l'ús del català, el basc i el gallec als òrgans supraautonòmics de la justícia, ja que suposaria unes despeses en traducció que haurien d'assumir les persones que impulsin l'escrit o bé la comunitat autònoma. Segons ell, el problema té "una difícil solució", de manera millor és fer ús del "privilegi de tenir una llengua comuna oficial a tot l'Estat". Amb tot, si la Generalitat n'assumís els costos, Gallardón es mostraria disposat a negociar.
La CAJEI en contra de la reforma de la Llei de l'Avortament
La Coordinadorda d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI) ha manifestat que s'oposa frontalment a la reforma de la Llei de l'Avortament, ja que segons assegura suposaria tornar a l'antiga llei, és a dir, "als avortaments clandestins, al frau necessari". L'organit aposta per una educació sexual integral i antipatriarcal "que ens inculqui el respecte a tota pràctica i opció sexual que les persones decidim lliurement, que fugi de la concepció cristiana del sexe com a quelcom obscur i brut i que ens faci esdevenir propietaris i propietàries dels nostres propis cossos".
Segons la CAJEI, Gallardón pretén fer una regressió a la Llei de l'Avortament de 1985, que limitava aquesta pràctica fins l'extrem de convertir-la gairebé en clandestina. Així, adverteix que es reformarà la llei conforme els termes de “Dret a la Vida” ja definits pel Tribunal Constitucional en relació a la Llei de 1985, que només permetia l'avortament en casos de violació (i únicament quan la víctima havia denunciat), malformació del fetus o risc físic o psicològic per a la mare.
A més a més, també subratlla el fet d'eliminar el dret adquirit de les joves de 16 a 18 anys a decidir per elles mateixes si volen tirar endavant l'embaràs o no. A partir d'ara, tornaran a ser els pares o tutors els qui decideixin sobre el cos de la jove.
1. Presó permanent. S'estudia la possible instauració de la presó permanent "revisable". Segons Gallardón, serà una "pena excepcional" per a supòsits "molt restringits" però "que han assolit el màxim grau de repulsa social".
2. Reforma de la Llei de l'avortament. El ministre tramitarà a través de la Comissió de Justícia la reforma de la normativa aprovada la passada legislatura. Segons Gallardón, la reforma s'inspirarà en la doctrina del Tribunal Constitucional respecte a la primera llei de l'avortament, i hi constaran principis anunciats pel seu partit com l'exigència del vistiplau dels pares per a la interrupció de l'embaràs en menors.
3. Lluita contra la multireincidència. El ministre de Justícia també ha anunciat una ofensiva contra la multireincidència que passa per estudiar la revisió dels agreujaments previstos al Codi Penal pel que fa a aquest tipus de delinqüents i incrementar la responsabilitat dels autors de robatoris en establiments comercials. A més, el seu ministeri promourà una "tramitació preferent" de les causes on hi hagi reincidència i analitzarà la possibilitat de superar la frontera dels 400 euros que separa el furt del delicte, de manera que es podria suprimir la falta en alguns casos i substituir-la per un delicte.
4. Nova Llei del Menor. Gallardón també ha anunciat una nova regulació a la Llei del Menor per unificar la investigació i l'enjudiciament en els casos de delicte greu en què estiguin implicats majors i menors d'edat. En paral·lel, preveu impulsar una reforma de l'Estatut de les víctimes per "reestablir el seu dret d'estar informats de la situació processal de l'autor del delicte i de la seva localització fins al final de la condemna".
5. Copagament judicial. Gallardón també ha anunciat una taxa judicial per als recursos en segona instància amb l'objectiu d'"evitar abusos". Aquesta taxa, a la pràctica, suposarà que les parts paguin els costos a partir de la segona instància i, en cas de guanyar, la quantitat dipositada els seria reintegrada. A més, es limitarà el sistema d'assistència gratuïta i hi haurà "correccions" per evitar la "litigiositat fictícia" i aconseguir una reducció en l'entrada "innecessària" de nous assumptes.
6. Sense català a la justícia. Gallardón ha tancat la porta a l'ús del català, el basc i el gallec als òrgans supraautonòmics de la justícia, ja que suposaria unes despeses en traducció que haurien d'assumir les persones que impulsin l'escrit o bé la comunitat autònoma. Segons ell, el problema té "una difícil solució", de manera millor és fer ús del "privilegi de tenir una llengua comuna oficial a tot l'Estat". Amb tot, si la Generalitat n'assumís els costos, Gallardón es mostraria disposat a negociar.
La CAJEI en contra de la reforma de la Llei de l'Avortament
La Coordinadorda d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI) ha manifestat que s'oposa frontalment a la reforma de la Llei de l'Avortament, ja que segons assegura suposaria tornar a l'antiga llei, és a dir, "als avortaments clandestins, al frau necessari". L'organit aposta per una educació sexual integral i antipatriarcal "que ens inculqui el respecte a tota pràctica i opció sexual que les persones decidim lliurement, que fugi de la concepció cristiana del sexe com a quelcom obscur i brut i que ens faci esdevenir propietaris i propietàries dels nostres propis cossos".
Segons la CAJEI, Gallardón pretén fer una regressió a la Llei de l'Avortament de 1985, que limitava aquesta pràctica fins l'extrem de convertir-la gairebé en clandestina. Així, adverteix que es reformarà la llei conforme els termes de “Dret a la Vida” ja definits pel Tribunal Constitucional en relació a la Llei de 1985, que només permetia l'avortament en casos de violació (i únicament quan la víctima havia denunciat), malformació del fetus o risc físic o psicològic per a la mare.
A més a més, també subratlla el fet d'eliminar el dret adquirit de les joves de 16 a 18 anys a decidir per elles mateixes si volen tirar endavant l'embaràs o no. A partir d'ara, tornaran a ser els pares o tutors els qui decideixin sobre el cos de la jove.
