Però,... un altre savi, aquest cop, italià va dir: “El vell món mor, el nou triga en aparèixer. I en aquest clarobscur neixen els monstres”. Era Antonio Gramsci. Monstres com la ultradreta, el racisme, el creixement de la violència de gènere, l'augment de l'explotació,... i quina és la nostra resposta, la resposta dels que no tenim res més que deutes,... el discurs del consens.
Des de fa ja temps, l'esquerra no claudicadora, l'esquerra autodenominada rupturista, s'ha estat infestant d'un discurs del consens, el de les bones formes, el de semblar el nen bo i estudiós de la classe; volem ser igual que els nostres enemics, seriosos, legals, en definitiva, correctes, una correcció desmesurada, fins i tot més que les d'aquells als que combatem.
Mentre veiem com es reforcen els discursos autoritaris, la canya a l'immigrant, al diferent,... nosaltres seguim parlant en els termes de l'enemic, els drets socials, la convivència, la ciutadania, l'anticapitalisme,... no estem donant sortides polítiques a nivell de discurs als problemes de la gent.
La nostra major força hauria de ser la contundència, som capaços de construir l'alternativa a aquest món, però no som capaços de demostrar que podem fer-ho, per tant adeqüem el nostre discurs al d'aquells que tenen alguna quota de poder, per semblar o voler fer veure que si nosaltres estiguéssim en el seu lloc podríem gestionar millor les seves institucions. Hem de fer girar 180 graus el nostre discurs, hem de deixar-nos de mitges tintes i dir les coses de manera clara però sobretot contundent. Alguns ens diran que fem el mateix que la ultradreta, que els extrems es toquen, però recordem que si la política és una corda, el que es toca no són els extrems, és la part del mig.
Quan el sistema no ens dóna sortides, i ens demostra que no pot haver-hi sortida dins d'ell, només podem donar-la nosaltres. No hem de voler jugar dins les seves institucions, sinó per destruir-les; no hem de voler les seves quotes de poder, sinó per retornar-lo als nostres; no hem de voler participar a les eleccions per treure'n res sinó per treure'ls-hi tot; no hem de voler millorar res, volem canviar-ho; no hem de lluitar per guanyar res, hem de lluitar per guanyar-ho tot.
Perquè ja no ens alimenten molles, ho volem tot!
