La Fundació Reeixida, que treballa per a la recuperació de la memòria nacional, presentarà finalment a la Garrotxa un dels seus projectes estrella, es tracta de les Rutes de la llibertat.
Aquestes rutes són els passos fets servir pels independentistes catalans (provinents de Nosaltres Sols! i d’Estat Català) que havien agafat el camí de l’exili després de la victòria del dictador Franco l’any 1939, i que el 26 de juliol de 1939 organitzen el primer nucli resistent contra el dictador des de la Catalunya ocupada, engegant l’ajut i els passos de frontera per a les persones que fugien del nazisme.
Després de cinc anys de presentacions arreu del país, passant per París i Londres, just aquest mes de maig es van inaugurar les primeres senyalitzacions de les rutes de la llibertat a l’Alt Empordà (Colera, Llançà i Molinàs), i abans que acabi l’any ho faran Vilamaniscle i Rabòs, sempre de la mà del Memorial Democràtic i del Museu Memorial de l’Exili.
Seguint els passos d’aquests lluitadors per la llibertat, farem dues presentacions d’aquest projecte a Olot i a Castellfollit de la Roca, aquest dimecres i dijous.
On ens acompanyarà la Montserrat Vilà (filla d’un dels quatre primers que van entrar a la Catalunya ocupada per Franco el 26 de juliol de 1939), Oriol Falguera (president de Reeixida), a més d’en Miquel Àngel Fumanal del PEHOC i Josep Quintana tinent d’Alcalde d’Olot.
I un altre cop la Montserrat Vilà i Oriol Falguera a més de l’Alcalde Miquel Reverter a Castellfollit de la Roca.
Passi el que passi, quan al cim del Canigó no hi hagi neu, tornarem a casa:
La caiguda de Catalunya el 1939 sota les tropes franquistes, provocà el pas a l’exili per les nostres comarques de mig milió de persones, entre ells Jaume Martínez Vendrell, que al ser preguntat pels membres de la seva unitat, al ser preguntat de quan tornarien a Catalunya, digué: Passi el que passi, quan al cim del Canigó no hi hagi neu, tornarem a casa, i això és el que passà.
Fou un 26 de juliol de 1939, quan el primer nucli de militants independentistes exiliats s’escaparen del camp de concentració d’Agde (Occitània/Estat Francès) comandats precisament per Jaume Martínez Vendrell, tornant a la Catalunya ocupada per Franco i començant a ajudar a persones que fugien del nazisme.
Un mes abans que els nazis entressin a París (juny de 1940), aquests herois, formaren l’“Organització” que més tard esdevindria el (FNC) Front Nacional de Catalunya (moviment de resistència davant l’ocupació, a l’estil d’altres moviments contemporanis a la resta del món, davant la invasió dels règims totalitaris als quals combatien), van col·laborar amb la Resistència Francesa (Maurice Alibi), ajudant a travessar la frontera a una gran quantitat de persones, fent possible el seu pas cap a Barcelona, i d’allà cap a Lisboa, per tal d’emprendre el camí cap a Anglaterra o Amèrica.
A partir del camí obert pels quatre primers herois per travessar la Muga un 26 de juliol de 1939, anaren teixint-se les rutes de la llibertat. L’evasió es va dur a terme per les comarques catalanes, des del Rosselló a l’Alt Empordà, del Vallespir a la Garrotxa, Cerdanya i Andorra, col·laborant amb els serveis aliats i amb els governs francès, britànic, polonès i nord-americà durant la Segona Guerra Mundial.
Del Rosselló a l’Alt Empordà:
Cervera, Portbou, Colera, Llançà, Vilamaniscle i Rabós conformen el territori de l’Albera, eren les poblacions entre el Rosselló i l’Alt Empordà que utilitzaren aquests lluitadors per la llibertat per salvaguardar els valors democràtics i salvar als qui escapaven de l’horror nazi.
Del Vallespir a la Garrotxa:
Per a la banda del Vallespir i la Garrotxa, ho feien per les poblacions de Costoja, Sant Llorenç de Cerdans, Albanyà, Montagut, Castellfollit, Sant Joan les Fonts i Olot, per poder arribar a Barcelona al consolat polonès o britànic amb documentació falsa.
De l’Alta Cerdanya fins a la Baixa Cerdanya:
La Cerdanya, era travessada per Enveig (Alta Cerdanya) cap a Puigcerdà (Baixa Cerdanya, i també per Osseja (Alta Cerdanya) cap a Puigcerdà (Baixa Cerdanya)
Fins a arribar a Andorra:
Des de Sant Julià de Lòria (Andorra) i a través de la xarxa d’evasió ”Alexis”, centenars de pilots anglesos, polonesos i americans recuperats a l’Estat francès, passaran clandestinament a Catalunya a través del consolat britànic, on són de nou enviats a Anglaterra, via Lisboa.
No endebades, l’èxit d’aquesta expedició permetria obrir una escletxa d’esperança, i fer veure que no tot estava perdut, i que, malgrat la derrota militar inapel·lable i la instauració del franquisme que el temps demostraria com el règim polític més furibund en contra de les llibertats del nostre país, era possible reprendre la lluita ja secular pel manteniment diferenciat de la nació catalana. Per aquests mateixos motiu cal senyalitzar adequadament aquestes rutes de la llibertat a totes les comarques enumerades.
Les biografies d’aquests quatre primers herois que entraren aquell 26 de juliol de 1939, i que ja tenen els seus noms immortalitzats a l’Alt Empordà. Durant els actes seran situats i s'explicarà els que feien els passos per la Garrotxa:
Jaume Martínez (Colònia Güell, 1915 - Barcelona, 1989)
De ben jove va militar al grup Nosaltres Sols! i durant la Guerra Civil (1936-1939) va ser voluntari en el desembarcament a Mallorca, enquadrat a les milícies d’Estat Català, i més tard va ingressar a l’Escola de Guerra on obtingué el grau de tinent d’artilleria i posteriorment fou ascendit a capità per mèrits de guerra.
L’any 1939 s’exilià a França essent internat als camps de concentració de Sant Cebrià i Agde. Al ser preguntat pels membres de la seva unitat quan tornarien a Catalunya, la seva resposta fou: “Passi el que passi, quan al cim del Canigó no hi hagi neu, tornarem a casa”. Això succeí el juliol de 1939, formant part amb Gregori Font, Francesc Vilà i Ramon Pallarès del grup que entrà a Catalunya.
L’any 1940, un mes abans que els nazis entressin a París, participà en la creació de l’organització (resultat de la unió d’Estat Català i NS!) que a partir de 1942 va prendre el nom de Front Nacional de Catalunya. Martínez esdevindria el responsable de nombroses accions de resistència i col·laboració del FNC amb els aliats. Així, l’onze de setembre de 1944 penjaren la primera bandera catalana que va aparèixer en públic des de la fi de la Guerra Civil suspesa dels cables del telefèric del port de Barcelona, repetint l’acció al Palau de la Música i a la Sagrada Família.
Detingut durant caiguda de la secció militar del FNC l’any 1946, i condemnat a 20 anys de presó, seria alliberat el novembre de 1952, continuant amb les seves activitats antifranquistes fins a la seva senectut.
Gregori Font i Cativiela (Ejea de los Caballeros, 1913 – Santa Coloma de Cervelló, 1991)
Va viure a la colònia Güell on treballava en una indústria tèxtil. De ben jove va militar a l’organització Nosaltres Sols! (NS!) prenent part en els Fets d’Octubre de 1934. Durant la Guerra Civil (1936-1939), junt amb altres militants d’Estat Català, va formar part de la columna de milicians que va intentar alliberar Mallorca. Fracassada l’expedició va integrar-se a la Columna Volant Catalana i a les Milícies de Muntanya de NS!.
El gener del 1939 va passar a França i va ser internat als camps de concentració de Sant Cebrià i Agde, d’on escapà per ser el primer militant independentista que s’introduí a Catalunya després de la fi de la Guerra, per iniciar la resistència contra el franquisme. Va formar part de la xarxa del FNC que transportava documentació i fugitius del nazisme a través de l’Albera Marítima.
Fou detingut el gener del 1941 a Barcelona i al novembre de 1943 quan fou torturat junt amb un nombrós grup de militants del FNC. Després de la mort de Franco continuà el seu compromís polític integrant el nucli del FNC a Sant Boi de Llobregat.
Francesc Vilà i Sales (Colònia Güell, 1916 – Barcelona, 1986)
De molt jove va començar a treballar a la indústria tèxtil a la vegada que participava en grups que promovien la cultura i les tradicions catalanes. Militant de l’organització Nosaltres Sols!, durant la Guerra Civil va participar en la temptativa d’alliberar Mallorca i més tard ingressà a l’Escola Popular de Guerra on obtingué el grau d’oficial d’artilleria. Lluità en el front d’Aragó.
L’any 1939 s’exilià a França i fou internat al camp de concentració d’Argelers. Aconseguí evadir-se i contactar amb el dirigent independentista Daniel Cardona amb qui organitzà el seu retorn a Catalunya un cop finalitzada la Guerra Civil. El 26 de juliol de 1939, junt amb Gregori Font, Jaume Martínez i Ramon Pallarès feu la primera incursió des de Catalunya Nord a l’interior, per la ruta de l’Albera marítima, per tal de constituir un nucli de resistència antifranquista, executant tasques de falsificació de documents i signatures per ser utilitzats per militants del FNC i pels perseguits pels nazis.
Fou detingut l’any 1941, jutjat en un consell de guerra sumaríssim i condemnat a dotze anys i un dia pel delicte d’auxili a la rebel·lió militar. Després d’obtenir la llibertat condicional va realitzar accions de suport a l’organització tot recuperant les seves activitats culturals. L’any 1943 va entrar a treballar com aparellador, i més tard essent-ne soci, del taller d’arquitectura d’Emili Bofill, pare del prestigiós Ricard Bofill.
I el contingut explicatiu en totes elles: Rutes de la llibertat
Durant els anys de la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial (1936-1945) els camins de la zona de l’Albera marítima van ser l’escenari del pas de milers de persones que fugien dels conflictes bèl·lics que s’havien desenvolupat, primer a l’Estat espanyol, després al continent europeu.
Camins i itineraris ancestrals que facilitaren el trànsit a banda i banda dels Pirineus a aquells que pretenien escapar del franquisme i del nazisme. Durant la Segona Guerra Mundial, joves francesos que volien unir-se a les tropes aliades, militars i aviadors aliats, famílies jueves i càrrecs del Govern francès i belga van aconseguir arribar a Catalunya gràcies a aquestes rutes que esdevingueren camins de llibertat.
Republicans que s’havien establert als departaments del sud de França s’integraren en les xarxes de resistència i evasió constituïdes per fer front als nazis i facilitar el pas d’evadits a la península Ibèrica.
Un dels itineraris sortia de Banyuls de la Marenda cap a Portbou on travessava la frontera cap al mas Tarragona i baixava fins a Molinàs i Colera, des d’on es dirigia cap a Llançà per agafar el tren. La ruta acabava a Barcelona on els rebien els consolats aliats i les organitzacions benèfiques jueves.
Aquesta ruta va ser emprada, entre d’altres, per militants del Front Nacional de Catalunya (FNC) i d’Estat Català que formaven part de les xarxes d’evasió i que van facilitar l’evasió a Catalunya a centenars de persones. Entre aquests cal esmentar a Gregori Font, Felicià Manzanares, Jaume Martínez, Enric Pagès, Ramon Pallarès, Joan Sardà, Francesc Vilà i Octavi Viladrosa, i els seus enllaços a Perpinyà, Jaume Cornudella i Manuel Valls de Gomis que lligaven amb la xarxa Maurice-Alibi i la resistència francesa a través de Jean Olibo.
Dimecres 7 d’octubre / 19h
Arxiu Comarcal de la Garrotxa / Plaça del Puig del Roser, 1 / Olot
Amb:
Oriol Falguera / Reeixida
Montserrat Vilà / Filla d’un dels primers a entrar el juliol de 1939 per a organitzar el primer nucli
resistent a la Catalunya ocupada per Franco
Miquel Àngel Fumanal / PEHOC
Josep Quintana / Tinent d’alcalde d’Olot
Dijous 8 d’octubre / 19:30h
Biblioteca Ramón Grabolosa i Puigredon / Carrer Migdia,1 / Castellfollit de la Roca
Amb:
Oriol Falguera / Reeixida
Montserrat Vilà / Filla d’un dels primers a entrar el juliol de 1939 per a organitzar el primer nucli
resistent a la Catalunya ocupada per Franco
Miquel Reverter / Alcalde
