"Els catalans que viuen en municipis amb topònims oficials no normatius i indirectament també, aquells altres que, sense viure-hi hi han de tractar, bé quan es relacionen amb l'administració, bé quan han de rebre un paquet o enviar-lo o bé quan han de cercar-lo al googlemaps, pateixen una discriminació: Han d'escriure el nom del poble com si n'ignoressin l'ortografia, a risc que si no ho fan, el servei demanat sigui denegat. I tot per culpa d'una legislació injusta i caduca. Això, òbviament, és una clara discriminació cap a aquests ciutadans però també és un tracte degradant cap a la resta de catalans, ja que com a tals, tenim tots el dret a poder escriure correctament el nom dels nostres pobles i ciutats i que aquest fet sigui reconegut oficialment.
En molts casos, l'anomalia d'haver d'escriure malament aquests topònims és per culpa de l'herència del franquisme. La dictadura va deturpar, o sia, va desfigurar i enlletgir els noms de lloc catalans com a part del seu programa repressiu contra la nostra llengua i cultura, tornant a les formes oficials anteriors a la normativització que el 1933 va fer la Generalitat republicana a través de l’Institut d'Estudis Catalans. I aquesta conseqüència del franquisme, fou disfressada de “tradició” per seguir present en alguns topònims oficials, talment com si alguns catalans haguessin d'escriure, obligatòriament, noms de ciutats i viles catalanes així: Gerona, Lérida, Sampedor, San Cucufate, San Martín de Tous o Sarriá de Ter.
La intenció d'aquesta carta és per a que els qui us la llegiu us feu les següents preguntes: Per què el nom oficial de deu dels municipis catalans no es poden escriure correctament en català i sense faltes? Per què no podem escriure oficialment el nom d'aquests llocs habitats tal i com dictaminen les normes lingüístiques i la llei? Per què, de 947 municipis, 937 compleixen la Llei de Política Lingüística al seu topònim oficial i 10 no? (*) Que no som tots iguals davant la llei?
El bon govern i la transformació democràtica han d’evitar la corrupció i arbitrarietat d'aquest fet. Si la Llei de Política Lingüística diu que els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’IEC, ha de ser veritat en tots els casos i cal fer-se efectiva en la senyalètica i nomenclàtor oficial d'arreu.
Els ajuntaments responsables d'aquesta situació no l'han corregida fins ara. Ho haurien hagut de fer el 1998, quan el Parlament promulgà la Llei de Política Lingüística, però no ho feren. Alguns encara proposen solucions caducades i amb una perspectiva fal·laç i covarda, com que els veïns votin en un "procés participatiu" l’ortografia que voldrien o votin si s’ha de complir la llei o no.".
La Fundació Reeixida, se suma a la demanda del col·lectiu Cabassers.org i demana al Govern que acabi amb aquesta arbitrarietat i que garanteixi el mateix tracte que reben en aquesta qüestió tots els ciutadans de Catalunya, sense excepció, empadronats en ciutats i pobles amb el seu topònim normalitzat.
Demanen canviar la denominació oficial a aquests 10 pobles: Cabassers (no Cabacés), Campmany (no Capmany), Castell i Platja d'Aro (no Castell-Platja d'Aro), Figueró i Montmany (no Figaró-Montmany), Vulpellac, Fonteta i Peratallada (no Forallac); Lledó (no Lladó), Maçanes (no Massanes), Navars (no Navàs), Rialb (no Rialp), Terrassola i Lavit (no Torrelavit).
