El Maresme al llibre:
En diferents parts del llibre i els seus històrics separatistes, com el promotor cultural Esteve Albert , fou precisament a la seva residència situada a Dosrius, on es va celebrar la Primera Conferència Nacional del Front a l’interior del país, l’abril de 1946.
Junt amb Esteve Albert, teníem a en Joan Bachs i Joan Lairet, que eren l’encarnació del nacionalisme radical a la comarca del Maresme, procedents també de Nosaltres Sols, relacionats durant la guerra 1936-1939 amb Jaume Martínez Vendrell.
Fou precisament al Maresme també on a base d’elements de Nosaltres Sols de Barcelona, de l’Hospitalet, de Sant Just Desvern, es va començar a establir els primers passos, del que seria l’organització (més endavant FNC).
Era també al Maresme on es repartien els butlletins editats del portaveu del FNC, que portava com a títol: «Per Catalunya!», i on amb independència s’editava per al Maresme l’«Horitzons», a més del setmanari «Opinions» editat a Perpinyà.
Seria un Dijous Sant, 18 d’abril de 1946, quan a Dosrius (també Maresme) on se celebra finalment la primera Conferència general del Front Nacional de Catalunya, prenent-ne part una quarantena de persones, mentre eren protegits per escamots armats defensant la casa on se celebrava l’acte.
La idea era clara, necessitat d’organitzar algunes sortides de pràctiques de tir i d’explosius amb l’armament que no havia fet servir la Resistència francesa després del fi de la Segona Guerra Mundial, i que s’havia introduït a Catalunya des de Perpinyà via Núria.
Edició de moneda falsa espanyola, per a poder tenir un bon gruix econòmic.
Tots aquests passos provocarien accions desestabilitzadores prou fortes per somoure la roca del poder franquista a través de la secció militar del FNC.
Passi el que passi, quan al cim del Canigó no hi hagi neu, tornarem a casa:
Aquesta frase és la que pronuncià el gener de 1939, Jaume Martínez Vendrell, quant marxa a l’exili amb els membres de la seva unitat, al ser preguntat de quan tornarien a Catalunya.
I així fou, el 26 de juliol de 1939 un escamot de quatre militants de Nosaltres Sols! de la Colònia Güell, sota la direcció de Jaume Martínez i Vendrell s’escapolia del camp de concentració occità d’Agde, i es dirigia a l’interior del Principat a connectar amb els diversos militants que Daniel Cardona havia deixat al seu darrere en marxar definitivament cap a l’exili un temps abans.
De la transcendència d’aquella arriscada missió en dona compte el mateix Jaume Martínez i Vendrell en aquestes memòries quan refereix, amb emotiva confessió, que “fou la vegada de la vida que he vist més content en Daniel Cardona”.
No endebades, l’èxit d’aquesta expedició permetria obrir una escletxa d’esperança, i fer veure que no tot estava perdut, i que, malgrat la derrota militar inapel·lable i la instauració del franquisme que el temps demostraria com el règim polític més furibund en contra de les llibertats del nostre país, era possible reprendre la lluita ja secular pel manteniment diferenciat de la nació catalana.
El balanç favorable d’aquella inicial expedició –el primer pas exitós de frontera establert després de la guerra al nord i al sud de l’Albera, que sota la denominació de Rutes de la Llibertat, la nostra fundació intenta rescatar de l’oblit des de l’any 2022–donà pas a l’acord que el 4 de maig de 1940 feu possible a París la creació del Front Nacional de Catalunya, a imatge dels fronts de lluita organitzats contra l’ocupació totalitària als diferents països europeus durant la Segona Guerra Mundial, amb el qual l’independentisme esdevenia un dels primers moviments polítics, sinó el primer, en donar carta orgànica de naturalesa a la lluita d’oposició antifeixista a casa nostra.
La trajectòria dels primers anys de desenvolupament d’aquesta organització política constitueix el nus principal d’aquestes memòries de Jaume Martínez i Vendrell, que s’aturen el 28 de juny de 1946 amb el seu ingrés a la presó Modelo de Barcelona, arran de la detenció quinze dies abans per part del temible comissari Antonio Juan Creix, cap de la Brigada Político-Social de la policia franquista.
Als 50 anys de la mort del dictador Franco al llit: Els primers, dels primers, els grans oblidats:
Com estareu assabentat, el Govern i el Memorial Democràtic, han constituït un grup de treball en formen part només els representants de diverses conselleries (Justícia, Educació, Cultura, etc.) per commemorar els cinquanta anys de la mort del dictador Franco... Organitzant actes i presentacions.
Val la pena saber, que un altre cop els independentistes catalans queden fora d’aquestes efemèrides, sent invisibles, tot i que aquests lluitadors, són la prova clara que són la primera organització antifranquista (creada l’any 1939), dels primers a constituir-se oficialment a París el 4 de maig de 1940 (un mes després les tropes nazis entrarien a la capital francesa), i els primers tenir la caiguda amb més militants el 1943 (una setantena, dels quals una quarantena serien torturats a la comissaria de Via Laietana i empresonats a la presó Model de Barcelona)... i malgrat les seves accions segueixen sent els grans oblidats, a més de ser els darrers a ser legalitzats (setembre de 1977).
Caldria recordar, que a més a més els que serien membres del FNC són els primers que des de l’interior el 1939 organitzen la resistència (Josep Munté, Enric Pagés, que engeguen Front de la Joventut, dins el qual van fer les seves primeres accions clandestines, com ara facilitar documentació falsa i amagar companys perseguits...) i seguidament el 26 de juliol de 1939 seran els primers a escapar-se dels camps de concentració francesos on han estat reclosos després del seu exili (i de mig milió de persones més) entrant a la Catalunya ocupada per Franco. Molt temps abans que els militants anarquistes, comunistes, maquis...
El llibre i l’editorial:
Per tal de situar un dels personatges claus en organitzar aquesta resistència independentista, s’ha reeditat aquest llibre, fruit de la col·laboració entre la fundació Reeixida i l’editorial Tigre de Paper: Una vida per Catalunya, Memòries (1939-1946) de Jaume Martínez Vendrell, que a avui en dia era una peça introbable.
L’Editorial Tigre de Paper ha estat la triada per tal de ser porta d’entrada al pensament i la consciència crítica per a totes aquells lectors de ment desperta, obrint espais per la reflexió i el debat. Dins de les quatre col·leccions que editen, s’ha triat del fil roig, fent-ne l’epíleg l’historiador Fermí Rubiralta, i l’estudi introductori en Xavi Miliàn. De fet, aquest darrer afirma:
“Més d’un, a causa del desconeixement, de les manipulacions de certs moviments polítics o de lectures anacròniques de la història, deu pensar que incloure Martínez Vendrell en aquesta col·lecció, juntament amb Pi i Margall, Alomar, Arquer... és una bogeria. L’ombra del suposat feixisme d’alguns líders del «separatisme» dels anys 30, com el mateix Daniel Cardona, a qui Martínez Vendrell tindrà com a referent polític, s’allarga interessadament sobre aquells que defensaven un nacionalisme interclassista, una actuació armada de caràcter militar o denunciaven certes actituds i accions de la fai durant la Guerra Civil.
És per això que, lluny d’obviar el tema o d’esquivar-lo, utilitzarem aquestes primeres pàgines del present volum per afrontar de cara aquesta qüestió. Així, el lector o lectora podrà gaudir d’aquestes memòries i valorar la contribució de Martínez Vendrell, l’FNC i tants d’altres personatges i òrgans del «separatisme» al fil roig de la nostra història.”
El protagonista del llibre:
Jaume Martínez Vendrell, nascut a la colònia Güell el 1915, s'afilià a Nosaltres Sols arran dels Fets d'Octubre del 1934. Amb l'esclat de la Guerra participà en el desembarcament de Mallorca i en diferents batalles arreu de la Península.
Exiliat el 1939, internat als camps de concentració francesos, d'on s'escapà per retornar a la Catalunya ocupada per Franco, engegant el Front Nacional de Catalunya, el qual aglutinava la lluita independentista en col·laboració amb els països aliats durant la II Guerra Mundial.
Cap de l'organització militar del Front, detingut el 1946, fou empresonat durant sis anys.
Reprengué la seva activitat al FNC, i a partir de 1969 formà a militants independentistes, per tal de ser el nucli embrionari de la institució militar catalana.
Exiliat altre cop l'any 1978, detingut i empresonat l'any 1979, i exiliat per tercera vegada de 1980-1985, retornar per tornar a ser empresonat i morir a Catalunya.
Les memòries de l’any 1939 al 1946:
Les Memòries de Jaume Martínez Vendrell expliquen amb tota mena de detall la formació de la primera organització antifranquista, esdevenint els primers que des de l’interior després de la caiguda de 1939, organitzen la resistència, faciliten documentació falsa i amagant companys perseguits, i a partir del 26 de juliol de 1939 amb els independentistes fugats dels camps de concentració francesos i la seva entrada a l’interior, engeguen els passos de frontera que utilitzarien durant tota la Segona Guerra Mundial.
Aquesta unitat independentista, signada a París el 4 de maig de 1940 sota el nom de l’Organització, al cap de dos anys engegaria la secció militar, i a partir de 1942 coneguda amb el nom de esdevindria el Front Nacional de Catalunya.
Organitzant les rutes d’evasió de persones perseguides pel nazisme i més tard soldats aliats, tasques d’informació i espionatge per als governs que combatien el feixisme, impressió de premsa clandestina, accions de tota mena en la Catalunya més negra dels primers anys del franquisme... Tot per què un cop vençut Hitler i Mussolini, Franco també fos decapitat. Aquest esforç no serví perquè la comunitat internacional actués.
Martínez Vendrell -com centenars de resistents- visqueren en la seva pròpia pell el règim de terror franquista amb la seva detenció i empresonament, tot just quan el somni de recuperar la llibertat començava a esvair-se amb els primers embats de la Guerra Freda.
Aquesta obra esdevé un testimoni de primera mà per conèixer l’acció d’aquella gent que després d’una guerra i dels camps de concentració, no dubtaren a continuar jugant-se la vida per acabar amb el feixisme en una nova guerra i sota la dictadura.
Per tal de recordar i aprofundir en el coneixement d’aquests personatges, la fundació Reeixida us convida a l’assistència als diferents actes que farem arreu del país.
Adjunt teniu la portada del llibre feta per l’artista Cesc Roca de Xàtiva, i coeditat per Reeixida i l’editorial Tigre de Paper, a més de la fotografia de la bandera penjada l’11 de setembre de 1944 al Port de Barcelona.
Dissabte 8/11/25 - 18h al Casal popular la Mina (C/Sant Felip,19). Masnou (Maresme)
Amb: Oriol Falguera / Reeixida
Núria Cornudella / Filla del delegat del FNC Jaume Cornudella a Perpinyà. Element de connexió entre la Resistència francesa i els independentistes catalans. A més de ser un dels elements que va penjar la bandera catalana al Port de Barcelona, l’11 de setembre de 1944
