Perpinyà va tornar a acollir dissabte 7 de novembre la manifestació de la Diada de Catalunya Nord, una jornada de reivindicació nacional que, des de principis dels anys vuitanta, denuncia les conseqüències del Tractat dels Pirineus de 1659. Convocada per la Federació d'Entitats Catalanes, la mobilització va aplegar participants de banda i banda de l'Albera en defensa de la llengua, la cultura i els drets polítics del territori.
La manifestació va estar marcada per les restriccions imposades al recorregut, que van impedir que travessés el centre de Perpinyà i van obligar els participants a circular pels bulevards de la ciutat. La modificació de l'itinerari previst va condicionar una mobilització que, precisament, reivindicava el dret dels nord-catalans a expressar públicament la seva identitat i a decidir sobre el seu territori.
Entre les pancartes destacava «Esborrem la frontera», una consigna que sintetitzava la denúncia de la partició territorial establerta el 1659 i la voluntat de mantenir vius els vincles entre els territoris dels Països Catalans.
La feina continuada de les entitats nord-catalanes
La Diada és el resultat del treball sostingut de la Federació d'Entitats Catalanes i de les associacions que, al llarg de l'any, mantenen viva la defensa de la llengua i la cultura catalanes a Catalunya Nord. La commemoració del Tractat dels Pirineus no es planteja com una celebració, sinó com una jornada de protesta i reivindicació davant les conseqüències polítiques, territorials i lingüístiques d'aquella partició.
Gautier Sabrià, membre del col·lectiu organitzador i delegat de Plataforma per la Llengua a Catalunya Nord, va explicar a L'Indépendant que la Diada va néixer amb la voluntat de convertir l'aniversari del tractat en un moment de protesta. Sabrià va remarcar que la manifestació no és exclusivament independentista, sinó que també expressa la voluntat de defensar la llengua i la cultura catalanes i de decidir sobre les qüestions que afecten el territori. «La majoria de decisions es prenen des de París o Tolosa. Creiem que aquest paternalisme s'ha d'acabar. Som capaços d'escollir per nosaltres mateixos!», va afirmar.
Des del Casal de Perpinyà, Marta Serra va reivindicar el reconeixement polític del català i va recordar que la participació en la Diada forma part de la feina que les entitats desenvolupen durant tot l'any. També va situar la mobilització en la llarga història de resistència de la llengua catalana davant les polítiques de prohibició i marginació impulsades per l'estat francès, especialment a través del sistema educatiu.
La reivindicació d'un reconeixement institucional propi també va ser present a la jornada. Mathieu Pons-Serradeil, president d'Unitat Catalana, va defensar un estatut territorial específic per a Catalunya Nord, semblant al de Còrsega, que permetés assumir competències i acostar les decisions polítiques a la població.
Al migdia, un centenar de persones es van traslladar a Elna per protestar contra l'acte organitzat pel govern municipal d'extrema dreta per celebrar el Tractat dels Pirineus. Els manifestants van denunciar aquesta celebració institucional d'un acord que el 1659 va comportar la partició de Catalunya i la incorporació dels territoris nord-catalans a la monarquia francesa.
Una mobilització compartida d'arreu dels Països Catalans
La Diada també va comptar amb la participació d'entitats de defensa de la llengua i la cultura catalanes, com la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL), Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua, que van expressar el seu compromís amb les reivindicacions nord-catalanes.
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC), la CUP i Poble Lliure també van participar en la mobilització, reivindicant la unitat dels Països Catalans i denunciant la frontera imposada pels estats espanyol i francès.
L'ANC hi va ser present amb membres de l'organització i va facilitar el desplaçament de participants des de Catalunya Sud. La CUP va comptar amb la presència del seu portaveu i secretari general, Non Casadevall, que va denunciar les conseqüències del Tractat dels Pirineus i va alertar de l'avenç de l'extrema dreta a Catalunya Nord.
Poble Lliure, per la seva banda, va fer pública la seva participació a la plaça de Catalunya de Perpinyà amb un missatge de denúncia de la situació política del territori: «Catalunya Nord no vol ser una colònia interior de l'estat francès!», tot reivindicant que «Catalunya Nord és el Nord dels Països Catalans».
La presència d'aquestes entitats i organitzacions va reforçar el caràcter nacional d'una mobilització que manté viva la reivindicació dels vincles històrics, culturals i polítics entre els territoris dels Països Catalans.
Una reivindicació que continua oberta
El 7 de novembre de 1659, les monarquies francesa i hispànica van signar el Tractat dels Pirineus, que va comportar la incorporació del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i part de la Cerdanya a la monarquia francesa, sense consultar les institucions catalanes.
Més de tres segles i mig després, la Diada de Catalunya Nord continua denunciant les conseqüències d'aquella divisió territorial i les polítiques de minorització de la llengua catalana. El reconeixement polític del català, la defensa de la identitat pròpia i la capacitat de decidir sobre el futur del territori continuen essent reivindicacions centrals de les entitats nord-catalanes.
Enguany, les restriccions al recorregut de la manifestació van posar novament de manifest les dificultats que denuncien aquestes entitats per expressar públicament les seves reivindicacions.
La pancarta «Esborrem la frontera» va sintetitzar el sentit d'una Diada que no es limita a recordar un episodi històric, sinó que manté viva la reivindicació de superar la partició imposada el 1659 i de reconèixer Catalunya Nord com a part dels Països Catalans.
