Malgrat els qui fa temps que voldrien donar per acabat el moviment independentista, la Diada d'enguany ha tornat a demostrar una realitat tossuda: hi som.
Hi som als carrers. Hi som als pobles. Hi som als barris. Hi som entre els joves i entre els qui fa dècades que lluiten. Hi som els qui vam viure l'1 d'Octubre i els qui aleshores eren massa joves per participar-hi. Però sobretot hi som perquè el país continua organitzat.
Disposem d'un teixit associatiu extraordinàriament viu que no ha deixat de treballar durant tots aquests anys. Ateneus, casals, associacions culturals, entitats de defensa de la llengua, moviments veïnals, excursionisme, esplais, agrupaments escoltes, colles castelleres, geganters, bastoners, diables, grallers, sardanistes, corals i centenars d'entitats locals mantenen viu un país que existeix molt més enllà de les institucions.
És la cultura popular que ocupa places i carrers, les festes majors que continuen fent país, els ateneus que obren cada vespre, les entitats que defensen la llengua i les associacions que mantenen viu el territori. Aquesta força no sempre apareix a les estadístiques ni ocupa els grans titulars. Però hi és. És una de les grans reserves de força col·lectiva del país. I és des d'aquí que podem tornar a fer-nos visibles.
Durant anys, les estelades als balcons van convertir pobles i ciutats en un immens mapa d'una voluntat compartida. No calia esperar l'Onze de Setembre. Cada balcó, cada finestra i cada façana deien silenciosament que en aquella casa hi havia algú disposat a defensar la llibertat del país. Aquelles estelades no eren decoració. Eren una manera de reconèixer-nos. Caminàvem pel carrer, aixecàvem els ulls i sabíem que no estàvem sols.
Recuperem aquesta força.
Si la tardor del 2027, quan farà deu anys del Primer d'Octubre, ha de ser un nou horitzó de mobilització, comencem a preparar-lo des d'ara. Les grans mobilitzacions no neixen el dia que s'omplen els carrers. Es construeixen abans: en cada poble, en cada barri, en cada casal, en cada ateneu, en cada entitat i en cada plaça. I també en cada balcó. Blanca Serra ens va deixar una frase que avui conserva tota la seva força: «Tenim història, tenim futur.»
Tenim la història de generacions que no van renunciar. Tenim una llengua que continua resistint i creant. Tenim una cultura popular que omple els carrers. Tenim un país associatiu que s'organitza cada dia. I tenim noves generacions disposades a continuar. Per això tenim futur.
Una estelada sola és un símbol. Milers d'estelades són un paisatge. Un país que torna a omplir els balcons d'estelades diu que és aquí, que es reconeix, que no ha renunciat i que es prepara per tornar-hi. Tenim història. Tenim futur. Hi som. Fem-ho visible. Obrim finestres. Omplim els balcons. Tornem a tenyir els carrers d'estelades.
Hi som. I per demostrar-ho, pengem l'estelada al balcó.
