Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La llengua com a eina de combat
Josep Vallverdú, una vida al servei de la llengua i la literatura catalanes

La mort de Josep Vallverdú i Aixalà (Lleida, 9 de juliol de 1923 – 21 de juliol de 2026) tanca una de les trajectòries més llargues, fecundes i influents de la literatura catalana contemporània. Amb més d'un segle de vida, Vallverdú deixa una obra immensa que abraça la narrativa, l'assaig, la traducció, les memòries i, especialment, la literatura infantil i juvenil, un gènere que va contribuir decisivament a dignificar i consolidar les lletres catalanes.

22/07/2026 El Davantal

Per a diverses generacions de lectors, el seu nom quedarà inevitablement lligat a Rovelló, el gos protagonista d'una de les novel·les més estimades de la literatura catalana. Però reduir Vallverdú a aquesta obra seria injust. La seva producció, amb més d'un centenar de títols, constitueix una aportació cabdal a la reconstrucció cultural del país després de la dictadura franquista. La seva trajectòria literària, iniciada als anys cinquanta, va acompanyar la recuperació de la cultura catalana en les dècades més difícils, convertint-lo en una de les veus més sòlides, constants i estimades de les nostres lletres.

Llicenciat en Filologia i profund coneixedor de la llengua, va exercir també com a traductor, professor i activista cultural. En uns anys en què el català era perseguit i exclòs dels espais públics, Vallverdú va optar per escriure-hi de manera persistent, convençut que la literatura era una eina imprescindible per garantir la continuïtat d'una llengua, d'una cultura i d'un poble.

Arrelat a les terres de Ponent, va convertir els paisatges, la història i la parla de les seves comarques en una part essencial del seu univers literari. La seva obra transmet l'estima pel país, però també una mirada humanista, crítica i profundament compromesa amb la llibertat, la cultura i la identitat nacional dels Països Catalans.

Al llarg de la seva trajectòria va rebre alguns dels màxims reconeixements de les lletres catalanes, entre els quals destaca el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, culminació d'una vida dedicada a enriquir el patrimoni literari del país.

Josep Vallverdú forma part d'aquella generació que, després de la derrota de 1939, va assumir la responsabilitat de mantenir viva la llengua catalana quan semblava condemnada al silenci. La seva obra és el testimoni d'una fidelitat insubornable al país i a la seva cultura. En temps de prohibicions, va escriure; en temps d'una certa normalització, va continuar sembrant lectors. Aquest és, probablement, el seu llegat més valuós.

Amb la mort de Josep Vallverdú desapareix un dels darrers grans escriptors que van fer de la llengua catalana una forma de resistència i de reconstrucció nacional. La seva obra continuarà formant part de la memòria col·lectiva del país i seguirà acompanyant noves generacions de lectors.

Hi ha persones que dediquen la vida a escriure llibres. Josep Vallverdú va dedicar-la, també, a donar paraules a un poble. Aquest és el seu llegat més profund. Mentre els seus llibres continuïn llegint-se, la seva veu continuarà formant part de la memòria col·lectiva dels Països Catalans. Que la terra li sigui lleu.

Valora
Rànquings
  1. Membres de la CACGI tallen l'accés a les ruïnes d'Empùries on s'ha de reunir avui els Borbons
  2. Boicot, talls de carretera i estelades per mar: l'antimonarquisme planta cara a la visita dels Borbons a Empúries
  3. El Pi de les Tres Branques tornarà a reunir l'independentisme
  4. La 58a Universitat Catalana d'Estiu sota el lema «Països Catalans més que mai: desenvolupament o progrés»
  5. Ramon Usall: "Existeixen pocs instruments d'espanyolització més eficaços que la selecció espanyola de futbol"
  6. L'ANC protesta contra la visita de Felipe VI al Liceu i denuncia que la monarquia «no té cap legitimitat a Catalunya»
  7. Homenatge als "Patriotes" que fa seixanta anys van segrestar la Mare de Déu de Núria per desafiar el franquisme
  8. La Ràpita instal·larà una pantalla gegant a la plaça 1r d'Octubre per seguir la final del Mundial entre Espanya i Argentina
  9. La Fundació Reeixida reivindica els 43 independentistes morts i ferits durant la resistència al cop d'estat del 18 de juliol de 1936
  10. Berga homenatja mossèn Josep Armengou cinquanta anys després de la seva mort
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid