Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La llengua com a eina de combat
Josep Vallverdú, una vida al servei de la llengua i la literatura catalanes

La mort de Josep Vallverdú i Aixalà (Lleida, 9 de juliol de 1923 – 21 de juliol de 2026) tanca una de les trajectòries més llargues, fecundes i influents de la literatura catalana contemporània. Amb més d'un segle de vida, Vallverdú deixa una obra immensa que abraça la narrativa, l'assaig, la traducció, les memòries i, especialment, la literatura infantil i juvenil, un gènere que va contribuir decisivament a dignificar i consolidar les lletres catalanes.

22/07/2026 El Davantal

Per a diverses generacions de lectors, el seu nom quedarà inevitablement lligat a Rovelló, el gos protagonista d'una de les novel·les més estimades de la literatura catalana. Però reduir Vallverdú a aquesta obra seria injust. La seva producció, amb més d'un centenar de títols, constitueix una aportació cabdal a la reconstrucció cultural del país després de la dictadura franquista. La seva trajectòria literària, iniciada als anys cinquanta, va acompanyar la recuperació de la cultura catalana en les dècades més difícils, convertint-lo en una de les veus més sòlides, constants i estimades de les nostres lletres.

Llicenciat en Filologia i profund coneixedor de la llengua, va exercir també com a traductor, professor i activista cultural. En uns anys en què el català era perseguit i exclòs dels espais públics, Vallverdú va optar per escriure-hi de manera persistent, convençut que la literatura era una eina imprescindible per garantir la continuïtat d'una llengua, d'una cultura i d'un poble.

Arrelat a les terres de Ponent, va convertir els paisatges, la història i la parla de les seves comarques en una part essencial del seu univers literari. La seva obra transmet l'estima pel país, però també una mirada humanista, crítica i profundament compromesa amb la llibertat, la cultura i la identitat nacional dels Països Catalans.

Al llarg de la seva trajectòria va rebre alguns dels màxims reconeixements de les lletres catalanes, entre els quals destaca el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, culminació d'una vida dedicada a enriquir el patrimoni literari del país.

Josep Vallverdú forma part d'aquella generació que, després de la derrota de 1939, va assumir la responsabilitat de mantenir viva la llengua catalana quan semblava condemnada al silenci. La seva obra és el testimoni d'una fidelitat insubornable al país i a la seva cultura. En temps de prohibicions, va escriure; en temps d'una certa normalització, va continuar sembrant lectors. Aquest és, probablement, el seu llegat més valuós.

Amb la mort de Josep Vallverdú desapareix un dels darrers grans escriptors que van fer de la llengua catalana una forma de resistència i de reconstrucció nacional. La seva obra continuarà formant part de la memòria col·lectiva del país i seguirà acompanyant noves generacions de lectors.

Hi ha persones que dediquen la vida a escriure llibres. Josep Vallverdú va dedicar-la, també, a donar paraules a un poble. Aquest és el seu llegat més profund. Mentre els seus llibres continuïn llegint-se, la seva veu continuarà formant part de la memòria col·lectiva dels Països Catalans. Que la terra li sigui lleu.

Valora
Rànquings
  1. Arran impulsa 65 comitès juvenils arreu dels Països Catalans per preparar la vaga general
  2. La vaga general de l'11 de novembre pren força amb una seixantena de comitès actius arreu de Catalunya
  3. 86 anys després de l'afusellament de Lluís Companys, continua pendent la reparació institucional de l'estat espanyol
  4. Els conductors dels autobusos de Girona anuncien que no faran els serveis especials de Fires per la manca de vehicles
  5. La reivindicació de memòria a Via Laietana 43 arriba a la concentració número 100
  6. Ecologistes en Acció alerta del risc d’allargar la vida de les nuclears catalanes, 37 anys després de l’accident de Vandellòs I
  7. La catalanofòbia continua afeblint l'ús social del català i obliga a repensar les polítiques de normalització lingüística
  8. Cent concentracions davant de Via Laietana 43 per exigir la fi dels usos policials i recuperar la memòria de la repressió
  9. La crisi crònica de l'estat espanyol i unes eleccions que no resoldran res
  10. «Enigma», un documental sobre la resistència de les nacions sense estat, inicia una campanya de micromecenatge
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid