Quatre anys després de l'aprovació de la reforma de la Llei General de la Comunicació Audiovisual, Plataforma per la Llengua considera que les mesures impulsades per incrementar la presència del català a les plataformes audiovisuals han fracassat. L'entitat denuncia que els compromisos adquirits pel govern espanyol no s'han complert i que la legislació vigent no ha garantit els drets lingüístics dels catalanoparlants en l'àmbit audiovisual.
La reforma de la llei va ser aprovada el 7 de juliol de 2022 pel govern de coalició del PSOE i Unides Podem, després d'un acord d'última hora amb el PP i del fracàs de les negociacions amb ERC. Segons recorda Plataforma per la Llengua, el text final va descartar establir quotes mínimes obligatòries de continguts en català als catàlegs de les grans plataformes internacionals.
Malgrat això, les dades del Consell de l'Audiovisual de Catalunya corresponents al 2025 mostren un increment modest de la presència del català, que ha passat de representar menys de l'1 % dels catàlegs el 2021 a situar-se entorn del 3 %. Entre les grans plataformes, Amazon Prime Video és la que presenta una oferta més elevada, amb més d'un 9 % de continguts disponibles en català, mentre que Filmin continua sent l'excepció dins l'àmbit estatal, amb més d'un 20 % del seu catàleg disponible en aquesta llengua.
Per a Plataforma per la Llengua, aquestes xifres evidencien que l'actual model és insuficient per garantir una oferta normalitzada en català i que l'absència d'obligacions més exigents ha limitat els avenços.
Finançament insuficient
L'entitat també critica les obligacions de finançament previstes a la llei. La normativa obliga les plataformes internacionals a invertir una part dels seus ingressos en producció audiovisual europea, però reserva únicament un 0,3 % de la facturació obtinguda al mercat espanyol per a la producció en català —percentatge que, a més, es comparteix amb el valencià, atès que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència els computa separadament.
Segons els càlculs de Plataforma per la Llengua, aplicant aquest percentatge a la facturació de Netflix durant el 2025, l'aportació destinada al català seria d'uns 2,4 milions d'euros anuals, una quantitat similar al cost de producció d'un únic llargmetratge de pressupost mitjà. En canvi, les obligacions equivalents destinades a la producció en castellà superarien els 35 milions d'euros anuals.
Un compromís que continua incomplert
Un altre dels punts que denuncia l'entitat és l'incompliment de l'acord d'autorregulació que el govern espanyol es va comprometre a negociar amb les plataformes internacionals.
La llei establia que aquest acord s'havia de signar en un termini màxim de sis mesos després de l'entrada en vigor de la norma, amb l'objectiu d'incrementar la disponibilitat d'obres doblades i subtitulades en les llengües oficials diferents del castellà. Tanmateix, tres anys i mig després d'haver vençut aquest termini, Plataforma per la Llengua assegura que l'acord ni tan sols s'ha arribat a negociar i denuncia que els treballs previs dins la CNMC han acumulat retards significatius.
L'entitat també alerta que la proposta que estudia l'administració es limitaria, en bona part, a recollir obligacions que les plataformes ja tenen imposades per la mateixa llei, fet que considera que desvirtua completament el compromís adquirit durant la tramitació parlamentària.
També fallen els continguts infantils
Plataforma per la Llengua denuncia igualment que continua sense aplicar-se l'obligació legal, incorporada durant la tramitació parlamentària a partir d'un acord amb el PNB, que estableix que els prestadors estatals de serveis audiovisuals han de garantir continguts infantils doblats a les llengües oficials diferents del castellà.
Segons l'entitat, aquest incompliment torna a evidenciar la manca de voluntat política per garantir els drets lingüístics dels infants catalanoparlants i per normalitzar la presència del català en les plataformes digitals.
Recuperar la reforma
Davant d'aquest balanç, Plataforma per la Llengua reclama que la legislació audiovisual espanyola torni a modificar-se. L'entitat defensa incorporar un sistema d'incentius compatible amb la normativa europea que premiï les plataformes que ofereixin una part significativa del seu catàleg en català i en la resta de llengües oficials diferents del castellà.
Segons l'organització, quatre anys després ha quedat demostrat que un model basat principalment en compromisos voluntaris i en obligacions mínimes no ha estat suficient per garantir una presència normalitzada del català a les plataformes audiovisuals, i considera imprescindible impulsar mesures més ambicioses i efectives per protegir els drets lingüístics en l'entorn digital.
