Els debats sobre el projecte de reforma constitucional per reconèixer l'autonomia de Còrsega han finalitzat a l'Assemblea Nacional francesa amb un balanç positiu per part dels representants polítics de l'illa. La votació formal del text tindrà lloc el pròxim 23 de juny, però els principals dirigents autonomistes consideren que s'ha consolidat un consens polític que fa pocs anys semblava impensable.
El president del Consell Executiu de Còrsega i líder autonomista, Gilles Simeoni, ha expressat la seva satisfacció pel desenvolupament dels debats parlamentaris. «Després d'aquests intercanvis, de vegades acalorats, hi ha un suport molt ampli. Ja ningú qüestiona el principi d'autonomia corsa», ha afirmat.
Simeoni ha destacat que una de les principals incògnites era saber si l'Assemblea Nacional francesa mantindria els elements essencials del text acordat durant les negociacions entre les institucions corses i l'estat francès. Segons ha assenyalat, el principi mateix de l'autonomia ha sortit reforçat del debat parlamentari, tot i recordar que encara resta la votació definitiva de la cambra baixa i posteriorment el tràmit al Senat.
També el diputat cors Michel Castellani ha valorat positivament el resultat de les discussions. Segons ha afirmat, «per primera vegada a la història, el principi de l'autonomia corsa ha estat validat». Castellani ha remarcat les dificultats de defensar aquesta proposta en un marc polític fortament condicionat pels principis centralistes de la República francesa.
Per la seva banda, el diputat Paul-André Colombani ha subratllat que l'article únic que incorpora l'autonomia corsa a la Constitució francesa ha estat aprovat en comissió per una àmplia majoria i sense vots en contra. Segons el parlamentari, les modificacions introduïdes durant els debats no alteren els aspectes operatius essencials del text negociat prèviament.
No tots els representants corsos comparteixen, però, el mateix grau d'entusiasme. El diputat François-Xavier Ceccoli ha anunciat que encara no ha decidit quin serà el seu vot definitiu, mentre que Laurent Marcangeli ha defensat el text resultant, tot advertint de les tensions polítiques generades per algunes de les esmenes aprovades durant la tramitació.
Durant el debat també s'han escoltat veus d'altres territoris amb reivindicacions pròpies. La diputada basca Colette Capdevielle ha defensat que la reforma corsa pugui obrir la porta a un reconeixement més ampli de les especificitats territorials dins l'estat francès. En la seva intervenció, ha plantejat la possibilitat d'establir un marc constitucional que permeti tenir en compte les particularitats històriques, lingüístiques, culturals i geogràfiques d'altres territoris, com el País Basc, sense qüestionar els principis de la República.
El projecte de llei constitucional preveu la incorporació d'un nou article 72-5 a la Constitució francesa per reconèixer l'autonomia de Còrsega dins la República. Després de tres dies de debats parlamentaris, la votació formal tindrà lloc el 23 de juny. Si supera aquest tràmit, el text haurà de continuar la seva tramitació al Senat abans de completar el procés de reforma constitucional.
