"No podem esperar més a solucions que no arriben". Aquest ha estat el missatge clar que el Sindicat de Llogateres ha traslladat en la seva primera reunió amb el president de la Generalitat.
El discurs de Salvador Illa se centra gairebé des de l’inici de la legislatura en l’habitatge, que és la primera preocupació de la ciutadania i el principal factor de desigualtat. S’han succeït anuncis de noves adquisicions d’habitatge protegit que s’està desqualificant, el pacte per regular els lloguers temporals i d’habitacions, el projecte per prorrogar les qualificacions de protecció oficial o la intenció (anunciada ahir al Parlament) d’estudiar la limitació de l’acaparament de pisos per part de grans tenidors. Però davant de promeses de solucions que no arriben mai, els llogaters perden la paciència.
Sobre la taula s’han posat la vaga de lloguers, que més d’un centenar de persones està protagonitzant contra la Fundació La Caixa des del mes d’abril, i mesures que la Generalitat hauria d’activar immediatament per regular el mercat de l’habitatge. És per això, que a la comitiva del Sindicat hi havia l’Águeda Amestoy i el Toni Cañizares, llogateres en vaga de Banyoles i Sentmenat respectivament, juntament amb la Carme Arcarazo, l’Enric Aragonès i l’Aldo Reverte, portaveus i militants del Sindicat.
Creix el conflicte contra la Fundació La Caixa per l’habitatge públic: la vaga arriba a Lleida
InmoCaixa (propietat de la Fundació La Caixa) té uns 1.400 pisos protegits a Catalunya que estan perdent la seva qualificació i d’on l’entitat vol fer fora les famílies que hi viuen per vendre’ls buits. Després d’anys de lluita i davant la manca de voluntat de la Fundació per negociar, el mes d’abril va iniciar-se una vaga de lloguers que acumula ja 230.000 € retinguts per un centenar de persones mentre es reclama que els pisos passin mans públiques i s’aturin les expulsions.
Dues d’aquestes persones són l’Águeda i el Toni, que han comunicat al president que la vaga és a punt de créixer: el passat diumenge, dues promocions de Lleida amb més de 100 habitatges van decidir per unanimitat sumar-se a la vaga de lloguers. Les properes setmanes, llogaters d’altres municipis també celebraran assemblees per sumar-se a la vaga els mesos vinents.
La vaga i les seves reivindicacions compten amb un ampli suport social. Així, els vaguistes han lliurat al president el manifest signat per federacions i organitzacions com CCOO, UGT, CONFAV, Òmnium Cultural, Affac, l’ANC o la XES. També li han fet arribar les 13 mocions municipals que ajuntaments i un consell comarcal han aprovat on demanen que l’administració pública adquireixi els blocs.
Els vaguistes han insistit en la urgència de blindar la protecció a totes les promocions d’habitatge de La Caixa traspassant-les al parc públic i, més enllà, aturar els processos de desqualificació que estan patint més de 40.000 habitatges protegits a Catalunya. L’acord polític assolit el passat 8 d’abril contemplava la pròrroga d’aquestes qualificacions en zones tensionades, però encara no ha arribat al Parlament.
Els habitatges són per viure-hi: regulació de lloguers temporals i colivings i límits a la compra especulativa
Les manifestacions del curs passat van deixar clar un missatge: el dret a l’habitatge i l’especulació són contradictoris i incompatibles. Va ser just després d’una enorme mobilització que es va tancar un acord per regular els lloguers de temporada i d’habitacions entre PSC, ERC, Comuns i CUP . Més de mig any més tard, però, la norma encara no ha entrat en vigor. El Sindicat ha demanat al president el compromís que aquest projecte de llei es voti al proper ple del Parlament, previst pels dies 4, 5 i 6 de novembre. Durant aquests sis mesos d’espera, milers de llars s’han vist desprotegides davant aquesta escletxa legal per esquivar la regulació de preus.
Aquesta no és, però, l’única solució que el Sindicat ha posat sobre la taula. La delegació llogatera ha lliurat un dossier amb sis mesures (adjunt) per regular el mercat privat d’habitatge, reforçar el parc públic i reconèixer l’organització llogatera.
La més destacada: posar límits legals a les compres especulatives d’habitatge. El Sindicat proposa que només es pugui comprar habitatge si és per viure-hi, però no per especular-hi. Fa poques setmanes, un informe del jurista Pablo Feu mostrava que és viable legalment i, tot just ahir, el president va comprometre’s a estudiar la mesura. Sense mesures que aturin les pràctiques especulatives i l’acumulació d’habitatges en poques mans, no serveix de res prometre la construcció de milers d’habitatges: no serviran perquè hi visqui gent a preus assequibles.
