En un sistema econòmic com el que ara tenim, que està totalment orientat al creixement infinit en un món finit, la catàstrofe energètica i ecològica està servida. Diu el professor Antoni Turiel - físic i investigador reconegut de l’Institut de Ciències del Mar- que mantenint un sistema que parteix de la idea que “podem canviar energia fòssil per energia renovable sense modificar res de la nostra societat “ estem condemnats a esgotar ràpidament els recursos d’ energia i de materials i a quedar colgats de residus aquí, al nostre planeta Terra, encara que intentem enviar-los a l’espai.
Es així que, ja fa més de mig segle , s’ha anat desplegant el concepte de “decreixement” per abordar les nefastes conseqüències de tot tipus que produeix aquest sistema de capitalisme depredador en el qual vivim. El concepte ha despertat tota mena de crítiques des de negar l’existència dels perills que assetgen el nostre planeta fins a defensar que tot és qüestió d’ampliar les capacitats tecnològiques de la humanitat que ajudin a combinar totes les fonts d’energia disponibles i fer-les compatibles –fòssils i no fòssils. I sobretot no haver d’afrontar la fallida del nostre sistema occidental de vida que se sustenta en una immensa quantitat de desposseïts i un petit percentatge de superrics, una minsa oligarquia d’amos del món que fan i desfan.
Pel països del Mediterrani, com ens passa a nosaltres –els Països Catalans- el perill ja és ben visible i l’emergència climàtica és ja particularment crítica: ¿haurem de fer com passava fa uns segles, que, per evitar “els moros a la costa” i les seves incursions, les poblacions importants se situaven terra endins, en els turons elevats amb torres de guaita i les platges només servien per estacar-hi les barques? Ara seria per evitar les crescudes del mar i les tempestes que obstaculitzen cada vegada més les línies ferroviàries i els habitatges en zones inundables.
És evident que , tant si volem como si no, haurem d’abordar seriosament el concepte de “decreixement” de manera extensiva i global com a concepte no exclusivament de les fonts d’energia sinó com a crítica i esmena a la totalitat de la mentalitat d’un capitalisme de creixement insostenible. El sistema capitalista- cada dia ho veu més gent- enfocat a créixer més, més i més- , està mostrant cada cop més els seus límits, i nosaltres -els mediterranis- en serem o ja ho som- les víctimes més properes. De manera que ens cal urgentment tenir una visió clara dels canvis profunds que haurem de fer en la nostra manera de viure, de treballar i acumular bens i serveis i gent de migració incessant, fins a l’absurd d’imaginar sense problemes una nació-Principat que acumuli més de 10 milions d’habitants.
Vol dir que haurem de “decréixer” no únicament en fonts d’energia sinó també en el dibuix d’una nació –la catalana- que actualment s’està configurant com un dipòsit totalment desequilibrat de gent, de serveis, de monopoli turístic desordenat que afecta tota la societat catalana (vells i nous). Només mirant un mapa dels Països Catalans es veu que el desequilibri és tant nociu com inacceptable: zones buides i en procés de desertització de gent i serveis, inundades de boscos desatesos en perill creixent d’incendi i zones atapeïdes on s’acumulen problemes com la manca d’habitatge i el fenomen cada cop més freqüent d’un nou barraquisme a penes dissimulat.
En cal un “decreixement” i reequilibri de població, de serveis i de feines que ens faci allunyar del monopoli turístic al qual ens encaminem que amb una visió totalment curta de vista, volem cobrir amb ma d’obra mal pagada i maltractada.
“Decreixement” pressuposa abandonar radicalment ampliacions d’aeroports i apostar per la xarxa ferroviària ben connectada i l’ educació de la població treballadora en l’ús de les TIC amb un bon estalvi de la burocràcia; “decreixement “ vol dir reequilibri de la població en el territori de la nació i atendre la població nouvinguda amb els recursos corresponents i no amb una sabata i una espardenya i un desbordament inassumible, com ara tenim. “Decreixement” vol dir formular unes polítiques d’habitatge i de dinamització industrial i pagesa que evitin el monocultiu turístic i les feines de poc valor afegit, apostant per una població en procés d’integració a la nació, educada i ben atesa en la salut, en els llocs de feina, en la joventut i en la vellesa; “Decreixement” vol dir que la migració ha de ser ben atesa i, per tant, controlada i protegida en tots els seus aspectes com a nous ciutadans amb drets i deures i no com a grups segregats i mirats amb por i desconfiança.
No és poca, doncs, la feina que hem d’encarar i el fet que tothom se senti cridat a construir la nostra República Independent veient els pros i els contres que tindrà cada cosa i els beneficis que es poden treure d’un compromís creixent col·lectiu amb la catalanitat i la independència.
