Es parla molt dels beneficis i els problemes que pot portar la I.A: la Intel·ligència Artificial en el món humà, en contraposició a la Intel·ligència natural o humana; es parla d’algoritmes cada cop més sofisticats per tractar temes econòmics, comercials o polítics; però quan es presenta un fenomen conegut de fa ja unes quantes dècades com la convocatòria de fórmules per saber què opinem de qüestions concretes (referèndums, qüestionaris, enquestes, tests, consultes. plebiscits...) i de la convocatòria per escollir la composició d’un parlament, d’una cambra legislativa, d’un ajuntament, com son unes eleccions polítiques mitjançant el vot personal a partir d’una certa edat, aleshores sembla que entra en funcionament no la intel·ligència artificial ni la intel·ligència natural sinó el que podríem anomenar la Intel·ligència electoral, que és un comportament d’allò més difícil de definir i explicar sobretot quan les llistes electorals sobre les quals l’elector ha d’escollir no donen opció a triar i remenar o a combinar l’ordre de diferents noms: al menys en el nostre cas ens presenten llistes tancades, en un ordre rígid i el màxim que es pot esperar és que es tingui en compte una certa equiparació i combinació de sexe (la combinació tradicional home/dona). És sabut que a Catalunya-Principat no ens hem posat mai d’acord per tenir una llei electoral pròpia que podria introduir algun mecanisme democratitzador o alguna variabilitat en quant a a períodes de temps que pot ocupar un escó un diputat/diputada, possibilitats que els electors puguin controlar i demanar comptes als diputats/diputades, possibilitats que els diputats/diputades estiguin disponibles i visitables en les seves oficines dels seus , etc, etc.
Però res d’això no és possible a les fórmules electorals a l’estat Espanyol:hi ha sovint diputats i diputades que fa anys i panys que ocupen un escó, legislatura rera legislatura, sense que sapiguem què fa realment a la cambra alta o a la cambra baixa estatal o al parlament autonòmic, si assisteix a les sessions tant al senat com al congrés i als parlaments autonòmics: no hi ha una llei de partits que parli seriosament del control de les despeses i de la informació a què tenim dret els electors sobre el que fan realment els diputats/diputades apart de cobrar dels nostres impostos ; hi ha unes Juntes electorals (central espanyola i provincials) cèlebres per la seva arbitrarietat i mala praxis; i el vot exterior és una presa de pèl permanent en mans d’unes autoritats consulars i unes ambaixades amb uns procediments opacs i maldestres.
No hi ha res que animi la població votant a interessar-se per la política i per al bé comú i, en conseqüència, la I-E o Intel·ligència Electoral tendeix al zero i les enquestes d’intenció de vot de les agències especialitzades són unes màquines interferides per les necessitats d’una o altra d’aquestes llistes tancades dels grups polítics més potents o més barruts.
Molta Intel·ligència Electoral es veu abocada a escollir el camí de l’abstenció com a fórmula de protesta i això pot ser comprensible però és un desastre per al nostre país, perquè dóna més possibilitats als barruts i resta credibilitat als grups i persones i llistes que treballen honestament (que també n’hi ha, evidentment).
El comportament més intel·ligent és no esperar de trobar la llista perfecta i ajustada a les nostres necessitats i desitjos perquè amb les fórmules electorals espanyoles no hi ha possibilitat que tals llistes existeixin i amb la manca de tradició de treball compartit i de negociació intel·ligent amb les dissidències, que arrosseguem els catalans (som al país dels “tants caps tants barrets) hem d’aspirar a anar a votar (l’abstenció no és un bon negoci) allò que s’acosti més al camí de l’alliberament nacional i la justícia social amb la llista d’elegibles que ens semblin més preparats i honestos.
La I-E ha de comptar que es imprescindible la mobilització i l’organització al carrer que facin de contrapès a l’autonomisme de pa sucat amb oli, que fins i tot en les millors condicions (és a dir sense els partidaris del 155) de moment tindrem mentre continuem enganxats i sotmesos a Espanya.
