Aprovació urbanística polèmica
El projecte forma part del Pla de Millora Urbana (PMU) aprovat inicialment al ple municipal de Llançà el 25 de març, amb els vots favorables de Junts i PSC i l’oposició d’ERC i Alternativa per Llançà. El passat 28 de juliol, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona i el mateix consistori en van donar llum verda definitiva. El pla preveu la construcció de cinc blocs de planta baixa més un pis, amb un total de 62 apartaments i tres habitatges unifamiliars (dos dels quals ja existents), sobre una superfície d’1,5 hectàrees.
Protestes i al·legacions
Coincidint amb el ple, desenes de veïns i activistes van concentrar-se davant de l’Ajuntament per protestar contra la requalificació urbanística, amb la lectura d’un manifest i pancartes crítiques. La sala de plens es va omplir i molts assistents van quedar-se fora. Paral·lelament, la IAEDEN i SOS Costa Brava han presentat una instància formal denunciant la situació i reclamant la revisió del planejament municipal.
Els ecologistes recorden que el Pla General d’Ordenació Urbana de Llançà, aprovat el 2002, és pràcticament una còpia de l’anterior de 1982 i no respon a les necessitats ni a la legislació actual. Per això exigeixen la redacció d’un nou POUM que garanteixi un desenvolupament sostenible i adaptat al segle XXI.
Precedents i continuïtat de la lluita
La plataforma Salvem Llançà, vinculada a IAEDEN-Salvem l’Empordà, recorda que la mobilització popular ja va permetre el 2004 aturar un altre projecte urbanístic a la península del Cap Ras. Ara, el repte és salvar l’última pineda litoral del municipi, un espai emblemàtic molt estimat pels veïns i que acull dues construccions que el consistori mateix ha proposat catalogar com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).
Una defensa que travessa tota la Costa Brava
La mobilització a Llançà s’afegeix a altres lluites ciutadanes que, en els darrers anys, han posat fre a projectes urbanístics a la Costa Brava, com el cas del Cap Ras, el Golfet de Calella o Aiguafreda a Begur. Ecologistes i veïns insisteixen que el litoral gironí ha arribat al límit de la seva capacitat de càrrega i que cal apostar per la preservació del paisatge i la biodiversitat com a motor de futur. “Defensar la Farella és defensar la Costa Brava sencera”, remarquen.
