Més de 140 entitats i col·lectius veïnals, socials, ecologistes, col·lectius en defensa de l’habitatge, sindicats, s’han sumat a la crida per sortir al carrer aquest dissabte. Una mobilització impulsada pels col·lectius No a la Copa Amèrica, Zeroport, Stop Creuers -dels quals forma part Ecologistes en Acció, barris de muntanya i l'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT).
El manifest i la manifestació del juliol comparteixen els mateixos arguments quant a la necessitat de canvi de model econòmic i de decreixement turístic. Són molts els impactes que genera la sobreexplotació de la ciutat: dependència econòmica d’una indústria altament volàtil, expulsió del veïnat, precarització laboral, afebliment del teixit comercial i pèrdua d’espais comunitaris, augment de les desigualtats i les injustícies socials i econòmiques, alta influència de grups empresarials en la governança de la ciutat i dèficit democràtic, augment de la despesa pública en serveis en benefici del sector turístic, agreujament de les condicions ambientals i en la crisi climàtica, banalització i mercantilització del patrimoni de la ciutat i empobriment de la cultura local.
El manifest demana, en resposta a aquests impactes, les següents mesures:
- Fi de la promoció turística amb diners públics i de subvencions i exempció fiscal al sector
- Aturada de tota ampliació d’infraestructures portuàries i aeroportuàries, així com de macroesdeveniments com la Copa Amèrica.
- Reducció l’oferta d’allotjament turístic
- Reducció progressiva del trànsit de creuers fins a la seva eliminació
- Millora de les condicions laborals del sector turístic
- Reorientació i diversificació de l’economia que prioritzi activitats sense petjada de carboni i en sectors estratègics per a la vida, acompanyada per la formació de les persones treballadores del sector turístic a d’altres àmbits laborals.
S'espera que convocatòria tindrà un seguiment mai vist a Barcelona en l’àmbit del turisme. D’una banda, la indignació pels estralls provocats per l’activitat turística són ja palesos i transversals, i és pràcticament impossible no patir-los o percebre’ls directament; de l’altra, aquesta indignació igualment transversal també s’està donant a d’altres llocs com ara les Canàries o les Balears, on ja ha estat canalitzada cap a mobilitzacions massives.
Aquest moment d’indignació generalitzada és tan evident que darrerament sentim la classe política, la mateixa que fins ara ha pregonat les bondats del turisme, parlar sobre gestionar el turisme o, fins i tot, tancar una terminal de creuers. Les seves suposades solucions, però, són en realitat cortines de fum, maneres de fer veure que es fan càrrec dels problemes i els gestionen. Els conflictes provocats pel turisme a Barcelona, però, no tenen a veure amb la gestió, sinó amb el volum. Per tant, qualsevol proposta que no apliqui polítiques de decreixement turístic està destinada a fracassar i a despertar més contestació social.
