La crisi apareix quan el vell no acaba de morir i
quan el nou no acaba de néixer.
Bertolt Brecht (1898-1956)
Del llibre i el seu curador
Quan fa temps que es parla de la mort de la Galàxia Gutenberg, de la desaparició de la lletra impresa, és interessant la lectura d’aquest llibre que ens parla de la història d’una de les llibreries més emblemàtiques de Barcelona. Qui ens en parla és Santi Mallafré, qui recull la informació i la passa blanc sobre negre al paper amb notable encert, és el doctor en Filologia Catalana Manuel Llanas, que ha estat professor a la UAB a la UVIC, i ha presidit la Societat Catalana de Llengua i Literatura.
El llibre de 221 pàgines i unes dimensions de 13 cm x 17,5 cm, ha estat editat per Comanegra el 2020. Al llarg del text trobareu tot un seguit de consideracions mercantils sobre el comerç del llibre vell, anècdotes amb els clients, tot aquell món del llibre que s’està extingint davant la digitalització, les noves tecnologies TIC, que ens priven del contacte amb els vells amics que eren els llibres, sempre a punt per a fer-nos viatjar o somiar en llargs viatges geogràfics o dins el nostre cervell. El llibre és un homenatge al món perdut dels llibres vells, als amics de la nostra joventut i maduresa, només pel fet de recuperar els records d’aquell món, el text és interessant.
Forma part de la bona educació saber
en quines ocasions cal ser mal educat.
Joan Fuster (1922-1992)
De l’amic Santi Mallafré
Entrar en una d’aquelles llibreries de vell dels anys ’70, ’80, ‘90 amb aquella olor de paper resclosit, aquells llibres ben arrenglerats als prestatges, alguns amb lloms de lletres daurades, era entrar al temple de la saviesa dipositada als llibres, i sovint tot immers en una penombra, de laboratori alquímic.
Jo havia anat a la Canuda a remenar llibres, i endur-me’n aquell que em semblava imprescindible de llegir per completar la meva formació, allí s’hi trobava entrant a ma esquerra darrera d’una taula plena de llibres, l’amic Santi, era l’estampa del capità de vaixell en el seu lloc de comandament, atenia molt amable els clients, sense però, deixar de controlar la resta de la botiga amb una àmplia mirada d’àliga.
D’en Santi Mallafré m’interessa la seva doble condició de llibreter, venedor de llibres, i ateneista de la terrasseta de l’Ateneu Arenyenc, on he coincidit amb ell i l’incombustible Toni Lópes diverses vegades tot fent la cervesa. L’amic Santi habitual de l’Ateneu, és la imatge del cavaglieri Giacomo Casanova en versió arenyenca. Sempre polit, endreçat, com si acabés de sortir de la capsa, a l’hora del vermut desplega les seves dots de seductor amb gestos precisos i elegants, tendres caigudes d’ulls, que són rebudes per l’element femení, com una manera de trencar la monotonia d’un migdia qualsevol.
Volem acomiadar l’article amb una cita de Ciceró a les Filípiques, quan escriu, Res no hi ha que floreixi sempre; una edat segueix una altra edat.
