Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Discriminació lingüística
Denuncien els agents de la policia espanyola que van coaccionar i detenir una dona per parlar en català a la comissaria de Terrassa

Plataforma per la Llengua considera que els agents haurien comès un delicte de coaccions, un delicte de falsedat en document públic, un delicte de detenció il·legal i un delicte contra la integritat moral de la ciutadana.

29/07/2022

La ciutadana que va ser coaccionada per la Policia Nacional aquest març a la comissaria de Terrassa per haver-se dirigit en català als agents i que posteriorment va ser detinguda amb el pretext de la Llei Mordassa ha presentat aquest matí una denúncia contra els agents al Jutjat d'Instrucció de Terrassa. Plataforma per la Llengua li ha facilitat la defensa legal a través de l'advocat Eduardo Cáliz, d'Arrels Advocats, i considera que els fets són constituents de quatre delictes: de coaccions, de falsedat en document públic, de detenció il·legal i contra la integritat moral. A través de la denúncia de la ciutadana, l'entitat demana al jutjat que requereixi a la comissaria les gravacions de les càmeres de seguretat i la identificació dels agents, i que citi a declarar els dos agents que ja s'han pogut identificar gràcies a la informació que s'inclou en les sancions administratives que els agents van imposar a la víctima. L'ONG del català fa pública ara una gravació d'àudio de la ciutadana que demostra com els agents la van humiliar.  

Els fets es remunten al matí del divendres 4 de març, quan la víctima, una professora de català d'origen marroquí, va anar a la comissaria de Terrassa per renovar el DNI i el passaport, i per tramitar les cartes d'invitació dels seus pares, uns documents que permeten allotjar a casa persones de l'estranger. En arribar, un primer agent li va dir que no podria renovar el passaport, perquè només tenia una citació i només li podrien renovar el DNI. Ja d'entrada, aquest mateix agent li va exigir que parlés en castellà: "Has de parlar en castellà, perquè som a Espanya" [sic]. La professora no s'hi va oposar, però cada vegada que tornava a parlar en català de manera espontània, el policia li exigia que canviés al castellà. Mentre aquest mateix agent li prenia nota de les dades per renovar-li el DNI, va rebre una trucada i va apuntar malament el número de casa. La ciutadana li ho va advertir, però ell no li va fer cas fins que no va penjar. Aleshores li va exigir, altre cop, que li parlés en castellà i li va dir que per solucionar l'error havia de demanar citació per un altre dia.

La ciutadana va demanar hora a una funcionària, que la va atendre de manera molt correcta i que li va resoldre dubtes sobre les cartes d'invitació dels pares. Aquesta funcionària li va donar permís per sortir al carrer a fotocopiar els passaports dels pares i tornar a entrar a la comissaria per acabar de tramitar les cartes. Tanmateix, un cop fetes les fotocòpies, quan la professora va voler tornar a entrar, es va trobar a la porta amb un agent de policia, diferent de l'anterior, que no li va voler fer cas quan ella li va explicar, en català, que la funcionària l'estava esperant a dins. No només no la va voler atendre, sinó que li va exigir que li parlés en castellà, la va fer apartar i li va impedir l'entrada, mentre que sí que deixava passar altres persones. Quan la professora es va queixar, va aparèixer un tercer agent que la va pressionar perquè parlés en castellà amb el seu company, perquè, tot i que, segons va dir, ell havia nascut a Eivissa i sabia parlar català, el seu company no en sabia. Aquest tercer agent, que estava acompanyat per algun policia més, també va intentar convèncer-la perquè tornés un altre dia amb una altra citació. Aleshores, l'agent que no l'havia deixada entrar a la comissaria va demanar-li que digués en castellà l'hora de la citació i, després que ella hi accedís, va dir, amb sarcasme i en castellà: "Molt bé. Si és molt fàcil, oi?". La ciutadana, com a reacció, li va expressar que "aprendre idiomes és una cosa bona" i que "com a funcionari, aniria bé que ho fes, perquè l'atenció al ciutadà forma part de la seva feina".

Això va fer enfadar l'agent, que primer li va dir que se n'anés a l'altra banda del carrer a esperar i, després, que tornés un altre dia. En aquell moment, va considerar que la dona li estava alçant la veu i la va amenaçar de sancionar-la. Aleshores la dona va queixar-se de l'actitud de rebuig i de menyspreu que estava patint i va explicar que ho havia gravat tot per tenir-ne una prova. Els policies la van deixar entrar, finalment, a la comissaria, i ella va poder tramitar les cartes d'invitació. Tanmateix, quan ja se n'anava, va lamentar-se que els agents de la porta no sabessin català, i l'agent que abans li havia impedit d'accedir-hi li va cridar, li va agafar el mòbil i la va detenir per "faltar el respecte a un agent de policia". L'agent que deia que era d'Eivissa li va preguntar si l'havia identificada, i, falsament, el policia que l'havia detinguda, va dir que la dona s'havia negat a identificar-se, fet que constituïa un altre delicte. En aquell moment, un quart policia va dir que havia estat testimoni que la dona no s'havia volgut identificar i se la van emportar a l'interior de la comissaria per denunciar-la. La dona en cap moment no s'havia negat a identificar-se i l'acusació és absurda tenint en compte que, justament, era allà per renovar els documents oficials.

L'ONG del català considera que els fets són constituents de quatre delictes i vulneren diversos drets lingüístics

El mateix dia que van passar aquests fets, Plataforma per la Llengua va fer una crida a la col·laboració ciutadana a través de Twitter per trobar testimonis de la discriminació i, en particular, una persona que ho havia gravat. L'entitat va localitzar aquesta persona i la seva gravació s'ha presentat, juntament amb la gravació feta per la mateixa ciutadana, al Jutjat d'Instrucció de Terrassa. No ha estat, però, fins que la professora ha rebut la sanció administrativa que els agents li van imposar que s'han pogut identificar dos dels agents i que s'ha presentat finalment la denúncia.

Per a l'ONG del català, l'actuació dels agents de la comissaria de Terrassa és especialment greu, perquè no només van impedir fer un tràmit a una ciutadana si parlava en català i no en castellà, sinó que la van humiliar en públic, la van denunciar com a venjança per un comentari que només constatava l'incompliment de les seves obligacions lingüístiques, van recollir fets manifestament falsos en la denúncia i van detenir la ciutadana per aquests fets.

L'entitat considera que l'exigència i la intimidació dels agents perquè la professora parlés en castellà constitueixen un delicte de coaccions (article 172 del Codi Penal) i que la voluntat de fer-la parlar en castellà no s'explica per una impossibilitat de comunicació, perquè hi havia agents que sí que l'entenien, sinó únicament per supremacisme i per la voluntat humiliar-la. Per això, per a Plataforma per la Llengua, els agents també van incórrer en un delicte contra la integritat moral de la professora (articles 175 i 176 del Codi Penal). A més, el fet d'incloure falsedats a les denúncies (haver faltat al respecte al policia i haver-se negat a identificar-se) constitueix un delicte de falsedat en document públic (article 390 del Codi Penal), i detenir-la argumentant falsament que no s'havia volgut identificar constitueix un delicte de detenció il·legal (article 167 del Codi Penal).

L'actuació policíaca, però, no només constitueix, a parer de l'entitat, quatre delictes, sinó que suposa la vulneració dels drets lingüístics de la ciutadana i l'incompliment de la normativa del cos. En primer lloc, els policies van vulnerar el dret d'opció lingüística de la professora. Aquest dret deriva directament de l'oficialitat del català (article 6.1 de l'Estatut i article 3.2 de la Constitució Espanyola) i implica que un ciutadà té dret de parlar i de rebre resposta en català amb l'Administració de l'Estat sense que calgui cap altra llei que ho digui. L'article 10 de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM) protegeix aquest dret i l'article 54.11 del Reial decret legislatiu 5/2015 considera que els funcionaris tenen el deure de garantir-lo. En segon lloc, els agents també van incomplir el Règim disciplinari del Cos Nacional de Policia, que considera una falta molt greu "l'obstaculització greu a l'exercici de les llibertats públiques i drets sindicals", i la Llei Orgànica 4/2010, que considera una falta molt greu "tota actuació que suposi discriminació per raó d'origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual, gènere, llengua o opinió", entre altres circumstàncies.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid