"La repressió no serveix per a tothom. Sempre n'hi ha uns quants que encara ens motiva més. I sort que en tenim, que sigui així."

Bé, mira, en veritat no serà aviat el judici perquè els jutjats van col·lapsats i potser encara ens trigarà dos anys més, la qual cosa és una tortura entre cometes, perquè nosaltres, els quatre, som prou forts i passem bastant de tot.

Per aquí esperar quatre anys de judici, que et demanin presó, que et demanin no sé què, és un atropellament, perquè no pots planificar res, ni si vols fer una feina o un projecte o tenir una família, clar, amb això. I sobre el tema caldes, és molt senzill, l'objectiu era entrar a dins i fer un boicot a la monarquia, rebentar l'acte, de manera no violenta però efectiva, i es va intentar infiltrar, de fet va haver-hi una manifestació, es va separar per tallar la carretera, es va tallar, res, deu minuts, quinze, es van fer fora, però quatre dels bits com vam intentar, vam aconseguir entrar al recinte i es van quedar 400 metres de l'acte, i així va ser com, en certa manera, vam estar molt a prop de l'objectiu, allà vam ser detinguts.

Vaig viure amb molt d'entusiasme, alegria, dedicació, tot i que no tenia un bon dia, perquè em feia una mica mal l'espatlla d'aquella lesió d'una altra detenció policial.I al matí semblava que estava una mica fet pols, però em vaig anar recuperant i al final tot va anar bastant bé, ni cap prou bé, i ho vaig viure així.

Vull dir, més vas veient el dia, algun va avançant, algun va vinguent, els manifestants. És tota una experiència, realment és bastant adrenalínic. Això d'estar portant manifestacions i actes, i també molt desgastant, l'obra també és això. Però bé, quan hi ha col·laboració i ànim i tot va bé, realment disfrutes. Si disfrutem i ens ho passem bé és que tot va bé.

Sobre el “complex blindat”, bé, és que és com una provocació i una motivació, per què, clar, dius, bé, amb qui comparem això? I aquí, d'una manera o altra, entra la teva, diria jo, la teva experiència i la teva motivació, i és molt estimulant i molt creatiu dissenyar un pla per fer fora la reialesa, com fer un bon acte de boicot allà dins, com ens infiltrem allà dins i buscar suports i tal, i que el qual, és molt, jo penso que és molt creatiu, no? És molt creatiu. Realment es fa treballar el cervell molt bé d'una altra manera, diria.

Sí, va ser una jugada que vam poder fer. Sabíem que la policia ens aturaria a un quilòmetre i mig per denegar-nos el dret de protesta. I nosaltres vam “escindir-nos” del grup principal de la manifestació, uns 50 o 60 militants van tirar a través del bosc, es van separar de la manifestació grossa. I la idea era tallar la carretera i entrar uns quants dins el recinte (del golf de Caldes) per boicotejar l'acte de la monarquia.

Bé, quan vam arribar ens vam trobar un dispositiu policial i més el dispositiu el que ens va fer anar malament va ser l'orografia del terreny i va quedar molt diluït. Malgrat això, es va tallar la carretera en gairebé una hora, tres quarts d'hora. Sí, una hora perquè 15 militants no van aconseguir tallar la carretera.

Els van fer fora aviat i després hi havia un grup de deu o dotze persones, que van fer dos intents per entrar-hi i rebentar l'acte monàrquic i al final ho vam aconseguir quatre i vam arribar a 400 metres d'on estava l'acte. Ho considerem un gran èxit, però vam estar detinguts els quatre.

 

Sí, sí, totalment desproporcionada. De fet, ens hauríem d'haver ficat un delicte menor de desobediència o de trencar el cordó policial. Però és clar, ells es volen “cascar-nos”, es volen escarmentar davant de tothom.

Ens han aplicat el Codi 385, si no recordo malament del Codi Penal, l'article 385. I clar, et demanen 4.000 euros en multa, entre mig any i dos anys a presó. És el tema repressiu, no són justos.

A més, pel tipus, si és aquest el delicte, ens hauríem d'haver arxivat la causa, perquè fem el mateix que els pagesos i taxistes, que és tallar carretera i tal. El perill de seguretat viària també ho fan ells, però nosaltres no ens apliquem el mateix.

I també ens han negat l'amnistia amb uns arguments totalment estúpids, per a tothom sap que nosaltres mereixem aquesta amnistia.

Jo, la gent jove, l'animaria, bàsicament, perquè estàvem desmotivats, un pel tema de les xarxes digitals, de tot el tema internet i mòbil que està dormint a la gent, és un problema mundial, només aquí a la joventut està tot.

És un drama que estiguin tan reprimits pel tema econòmic, perquè no poden independitzar-se i tot el que està passant, un tema laboral, i que la gent no es reboti i hi hagi un Maig del 68, parlant clar.

Jo animo la gent jove a defensar-se, perquè s'han de defensar individualment i col·lectivament, perquè els poderosos són gent bastant malvada i ens aniran escanyant més.

I amb el tema independentista només he de dir que tranquil, que ja arribarà el moment que podrem sortir tots al carrer, la cosa està animant, està canviant, està anant al favor i tindrem una oportunitat per aconseguir la República Catalana.

Jo animo els joves a començar a mobilitzar-se, a treure la seva autoestima, el seu orgull, la seva ràbia i a participar en aquesta noble lluita.

Bé, depèn de la situació i depèn del moment. Depèn del moment la repressió és efectiva per ells, perquè atemoreix a la gent. Depèn del moment, i també de la situació, és beneficiosa perquè et llegeix consciència i la gent es rebota.

El tema sempre és el mateix, aprofitar la repressió a favor nostre. O sigui, resumint, petar cada que rebem, hòstia que rebem, no només és una experiència que l'hem d'aprofundir i treure la seva lliçó, si no és energia que hem de retornar com un bumerang.

Tu, de tot cop, de tot el que vagi en contra teu, s'ha d'aprofitar per regirar-ho i utilitzar-ho a favor teu. Aquesta és la lluita política i el seu màxim nivell.

Bé, jo això ho porto molt bé. Hi ha temes a la meva vida que ho porto pitjor, fatal, diguéssim. Però en l'àmbit polític estic molt preparat pel tema repressiu, perquè ja tinc molta experiència i sempre tinc molta resiliència a les agressions.

De fet, unes quantes més agressions, judicis i hòsties he rebut, més fort m'han fet. La repressió no serveix per a tothom. Sempre n’hi ha uns quants que encara ens motiva més. I sort que en tenim, que sigui així.

Sí, recordo. El primer que em veu cap és la gran solidaritat que va tenir tot això per part de molta gent. També recordo les encartellades de l’MDT pel judici.
Recordo que estava en Jordi Maria Tomàs “el SAS”, el grogui i el Miquel Casals, que van anar a encartellar amb cartolines. Teníem tan pocs recursos que van enganxar deu cartolines i poca cosa més.

Sembla que aquestes cartolines van tenir molt d'èxit perquè va venir molta gent al judici. Va ser un dia de victòria. La justícia espanyola es va emportar una sorpresa aquell dia i n'estic molt content.

Sí, hi ha paral·lelismes, evidentment. De fet, és normal que els n’hi hagi, perquè tota una part d'aquesta gent dels anys 80 continua militant avui dia.

I hem portat aquesta herència que s'ha anat desenvolupant amb l'1 d'octubre i s'ha anat adaptant els temps.

Però es veu claríssimament el lligam que tenim als anys 80, perquè moltes accions que fem ara no violentes les plantegem, de fet, d'una manera molt similar a les que les fèiem abans. Es nota molt la influència.

L'única cosa que puc dir és que és vergonyós. M'he sentit astorat, com incrèdul, del nivell de perversitat que arriba a tenir el senyor Illa. No m'imaginava aquest nivell. Ja sabia que era un histèric, una persona venjativa… Però això últim... és una manera de, a poc a poc, integrar-nos a les estructures de l’Estat espanyol.

És una altra manera d'anar diluint la Generalitat i que depenguem més de l'Estat. Una altra trama de l'espanyolització. Però no els ha sortit bé. Ja n’aprendran, ja.

És molt fàcil, aquesta pregunta és la més fàcil. Per mi l'objectiu d'aquesta entrevista és informar a la gent que l'estat espanyol no pot amb nosaltres i ni podrà, que la victòria és nostra i serà, perquè hi ha un seguit de gent que aquí no s'ha rendit ni s'hi rendirà mai.

I ja són 300 anys d'experiència de transmetre aquesta lluita i ara cada vegada estan més preparats. Cada vegada estem desenvolupant més estratègies que no importen la quantitat de gent sinó la qualitat de les persones i que aquesta qualitat atraurà la quantitat i que totes serà molt diferent que el que va passar a partir de l'octubre del 2017.

I un dels elements serà que els polítics els hem de tindre collats del poble, hem de buscar la manera que ells obeeixen els nostres dictats i que no deixar-los a autonomia per portar el tema perquè si no el desgavellen.

És tan fàcil com això, animar la gent, potenciar l'autoestima, potenciar la fe amb la victòria i l'esperit de lluita.